Diccionari d’otorrinolaringologia

Signe associat amb paràlisi dels músculs constrictors de la faringe, consistent en el desplaçament lateral de la paret posterior de la faringe cap a la banda oposada del costat on s'ha produït la paràlisi.

Signe associat amb una fístula laberíntica, consistent en vertigen i moviments nistàgmics que apareixen quan es comprimeix l'aire del conducte auditiu extern.

Signe associat amb fractura del penyal consistent en otorràgia en aquesta zona.

Signe que, en els lactants, s'associa amb otitis mitjana, consistent en dolor quan es comprimeix el tragus.

Sindesmosi de la base de l'estrep amb els marges de la finestra vestibular per mitjà del lligament anular de l'estrep.

Síndrome caracteritzada per vertigen posicional, nistagme paralític i trastorns neurovegetatius, originada per una disfunció laberíntica greu.

Síndrome caracteritzada per la paràlisi dels nervis vague, espinal i hipoglòs, que provoca una paràlisi unilateral del paladar tou, la laringe, la llengua i els músculs esternoclidomastoidal i trapezi.

Síndrome caracteritzada per l'obertura permanent de la trompa auditiva, que provoca autofonia i audició dels propis sorolls respiratoris.

Síndrome caracteritzada per paràlisi facial acompanyada d'otàlgia i erupció de vesícules, que afecta el meat i el conducte auditiu externs, produïda per la infecció vírica zosteriana del gangli geniculat.

Síndrome caracteritzada per la paràlisi d'un plec vocal, del paladar tou i dels músculs trapezi i esternoclidomastoidal, originada per una lesió cerebral dels nuclis ambigu i accessori.