Diccionari d’otorrinolaringologia

Part anterior de les fosses nasals revestida interiorment per la pell, on hi ha les vibrisses.

Relatiu o pertanyent al vestíbul.

Mesurament de les funcions del sistema vestibular un cop s'ha realitzar una exploració vestibular.

So audible produït per la fonació, que es modifica amb l'articulació dins la caixa de ressonància.

Veu emesa sense que hi hagi tancament dels plecs vocals.

Veu consistent en l'emissió simultània de dos sons de diferent altura tonal durant, que es produeix per una paràlisi recurrent, un pòlip o un quist del plec vocal.

Veu emesa per la vibració dels plecs vestibulars.

Trastorn consistent en una alteració del timbre de veu, produït per obstrucció nasal o per manca de tancament del vel del paladar.

Veu emesa en eructar, usada per les persones que han patit una laringotomia total.

Transductor electromecànic d'un audiòfon de conducció òssia destinat a transmetre als ossos del crani, per contacte i sense intermediari aeri, vibracions mecàniques que s'obtenen a partir de senyals elèctrics, que se sol aplicar sobre l'apòfisi mastoide.