Argot culinari i gastronòmic

Crustaci macrur de l'ordre dels decàpodes, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró. Considerat un dels reis de la marisqueria, la millor manera de cuinar-los és bullits amb aigua sense sal; s'escorren i es bolquen dins una salmorra un instant, ja que agafen ràpidament la sal.

Copeta de rom, d'aiguardent, d'anís, etc.

Cafè amb un raig de licor, conyac, anís o rom.

Llegum meridional que es presenta en grans arrodonits o arrugats, de color ocre-groguenc, continguts en tavelles. Es consumeixen sempre cuits i prèviament remullats. Principalment es cuinen en olles, per a guarnició de la carn d'olla, guisats amb bacallà, amb tripes de vedell, simplement naturals i amanits amb oli o passats per la paella amb llard de porc, per exemple. Els cigrons són molt energètics (361 cal per 100 g) i rics en glúcids, en pròtids, en fòsfor, en calci i en ferro. Se'n treu una farina amb la qual es fan purés, croquetes i altres aplicacions culinàries. Són famosos els de Fuentesaúco (Zamora).

Plat mariner a base de peix blanc de roca, clovellat i ferm, cuinat amb patates, espècies i condiments que la cuinera Camila Cruañas, del Restaurant Bahía de Tossa de Mar, va donar a conèixer de manera popular. Cuinava com un àngel qualsevol plat.

Segons Confuci: arròs, mill (glutinós), mill en panotxa, blat i lleguminoses.

Barreja d'espècies xinesa, feta amb badiana, clau, fonoll, canyella i pebre. Deixatat tot amb salsa de soja, s'utilitza per a untar les carns i les aus, abans de cuinar-les. No s'ha de confondre amb les quatre espècies.

Gènere d'arbres de flors blanques o purpurines, l'escorça dels quals (coneguda amb el nom de quina) conté alcaloides que s'empren en la fabricació de la quina, medicament febrífug, tònic i antisèptic. Es presenta principalment com a tònic en forma de pols, d'extret, xarop, vi, etc. És un producte molt remeier, serveix per a rentar ferides i úlceres i s'empra per a tractar el paludisme. Amb tota probabilitat, era utilitzada pels indis americans per al tractament del paludisme abans del descobriment del Nou Món.

Peix d'ulls grossos i cos comprimit, que habita en els fons de fang. Gastronòmicament solament es fa servir per a preparar brous de peix per cuinar-hi diversos plats, com ara suquets i paelles, ja que la quantitat de carn que té és insignificant.

Practicar una incisió poc fonda, amb l'ajuda d'un ganivet de cuina adient, en la pell o l'embolcall d'una fruita. Rodejar una poma per coure-la al forn (sobre tota la circumferència, a distància igual dels dos pols) evita que rebenti durant la cocció; rodejar les castanyes facilita pelar-les. Rodejar una fruita permet també buidar-la; per a un meló, la incisió (tot al voltant del peduncle, que forma una petita corona que es retira) enceta l'escorxa i la polpa; rodejar un tomàquet per farcir-lo és obrir-lo (del costat del peduncle o a l'oposat) per buidar-lo. Finalment, rodejar un vol-au-vent o un pastisset és marcar una circumferència de tapa amb l'ajuda d'un ganivet adient o d'un enformador de metall.