Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentation
  • ca  deixatar, v tr
  • ca  dissoldre, v tr sin. compl.
  • es  desleír
  • es  disolver
  • fr  délayer
  • fr  dissoudre

Definition
Mesclar en proporcions variables farina i aigua. És el primer estat d'una pasta de cuina o de pastisseria, abans que s'hi incorporin altres elements (mantega, ous, llet, etc.). La mescla deixatada rarament s'empra sola, llevat de quan es fa servir per a segellar un recipient (engrut). Abans d'afegir-hi els altres ingredients, és recomanable deixar-la reposar en fresc uns deu minuts. Deixatar una pasta consisteix a fer absorbir a la farina tota l'aigua necessària, matxucant-la amb la punta dels dits sense treballar-la més del compte.
  • ca  dejunar, v intr
  • es  ayunar
  • fr  jeûner

Definition
No prendre aliments o prendre'n una quantitat escassa durant un temps més o menys llarg.
Delessert, Benjamin Delessert, Benjamin

  • ca  Delessert, Benjamin

Definition
(1773-1847) Industrial, financer i filantrop francès. Després de crear una refineria de sucre de remolatxa, fundà, el 1813, la primera caixa d'estalvis.

Note

  • Vegeu: Achard i Marggraf.
  • ca  delicadeses, n f pl
  • ca  plats delicats, n m pl sin. compl.
  • es  delicatessen
  • fr  Delikatessen

Definition
Aliments refinats, fins, selectes, exquisits. Actualment s'aplica a les botigues de comestibles fins i productes de luxe, com ara formatges estrangers, fruites i conserves exòtiques, llaminadures, vins fins i xampany francès, xarcuteria alemanya i qualsevol producte que no sigui de consum popular. Aquest terme es va crear a Alemanya el segle XVIII.
denominació d'origen denominació d'origen

  • ca  denominació d'origen, n f
  • es  denominación de origen
  • fr  appellation d'origine

Definition
Denominació d'un país, d'una regió o d'una localitat, zona o àrea determinada, que designa un producte que n'és originari i que té unes qualitats tipificades i controlades, a causa del medi geogràfic, inclosos els factors naturals i els factors humans. És un dret de propietat que adquireix una importància especial en el món dels vins. Així, a Catalunya tenim els vins de Tarragona, la Terra Alta, el Priorat, el Penedès, la Conca de Barberà, el Maresme, Alella, l'Empordà - Costa Brava, etc. També tenim altres productes que no són vins amb denominació d'origen, com ara: el vedell de Girona (les vedelles es reserven per a la reproducció i la producció de llet), les mongetes de Santa Pau, les anxoves de l'Escala, les gambes de Palamós, i altres que no trigaran (si és que ja no la tenen) a sol·licitar-la, ja que tenen prou renom, com són els alls de Banyoles o els naps de Talltendre.
denominació d'origen Binissalem denominació d'origen Binissalem

  • ca  denominació d'origen Binissalem, n f
  • es  denominación de origen Binissalem

Definition
Interior de l'illa de Mallorca, amb centre neuràlgic en la ciutat de Binissalem, on es produeixen els vins balears més dignes de consideració i que es denominen de Binissalem, amb una producció global de més de 2 milions de quilos.
denominació d'origen Catalunya denominació d'origen Catalunya

  • ca  denominació d'origen Catalunya, n f

Definition
Denominació d'origen aprovada el juny de 1999. Els vins que no es qualifiquen en els rangs alts serveixen per als inferiors. En els rangs baixos, hi caben vins de qualsevol zona productora de Catalunya. Ja s'havia fet amb altres denominacions d'origen, amb poc prestigi i inoperants, algunes de molt antigues.
denominació d'origen Conca de Barberà denominació d'origen Conca de Barberà

  • ca  denominació d'origen Conca de Barberà, n f

Definition
Comarca vitivinícola situada a la conca alta del riu Francolí, a la província de Tarragona. La regió produeix, sobretot, vins blancs, considerats molt europeus per la seva acidesa marcada i pel seu cos lleuger, però també rosats de bon equilibri i negres d'expressió tànnica moderada.
denominació d'origen Costers del Segre denominació d'origen Costers del Segre

  • ca  denominació d'origen Costers del Segre, n f

Definition
Denominació d'origen situada a la província de Lleida, composta per sis subzones distants entre si en les quals s'elaboren blancs lleugers, afruitats o acidulats. Els rosats són de color rosaci i a vegades amb lleugeres restes d'àcid carbònic, que els donen alegria i agilitat. En els negres, de 10 a 13º, de bona expressió tànnica i bon potencial aromàtic, hi predominen els tons afruitats, càlids i saborosos. La zona comprèn 4.180 ha, té 24 cellers i produeix 17.500.000 kg.
denominació d'origen Empordà denominació d'origen Empordà

  • ca  denominació d'origen Empordà, n f

Definition
L'Empordà vitivinícola s'estén entre els Pirineus, al nord, i una línia que va de Roses a Figueres, al sud. Ocupa, doncs, un rectangle deforme els vèrtexs del qual serien Portbou, la Jonquera, Figueres i Roses. La comarca integra 25 municipis, i la seva situació fa de l'Empordà la zona vitícola més freda de Catalunya. Té una extensió de cultiu de 2.475 hectàrees i una producció de 10 milions de quilos. Els vins blancs representen el 10% de la producció. Els rosats són els més característics de la regió (lleugers, frescs i afruitats). S'han de consumir molt joves. Els negres, anomenats negres novells, afruitats, carnosos, de color porpra i bona acidesa, són fets per beure's joves. Els negres envellits estan fets amb garnatxa en la majoria dels casos. Els dolços i licorosos són molt tradicionals a la comarca. També hi ha vins de taula, moscatells i caves.