Argot culinari i gastronòmic

Planta amb grans tubercles comestibles, molt durs, de pell fosca i carn blanca, conreada a les Antilles i l'Amèrica del Sud. Existeixen moltes varietats que es coneixen amb diversos noms. Els tubercles es preparen com les patates, sols, amb carn, amb peix, de guarnició, etc. La seva polpa és igual de subtil i delicada que la de les patates.

Planta herbàcia perenne, amb una aroma forta i un color cítric que recorden la llimona. Té virtuts estimulants i antiespasmòdiques. Les seves fulles seques s'empren en cuina, sobretot en cuines asiàtiques, tant en les marinades de peix com per acompanyar carns rostides.

Fruit comestible del taronger. Avui és la fruita més consumida a la Península, seguida per la poma. La taronja és poc energètica (44 cal per 100 g) però molt rica en vitamines, sobretot en vitamina C. En cuina la taronja forma part i dona nom a nombrosos plats, tant de carn com d'aviram o peix. Els més coneguts són: ànec amb taronja, llenguado amb taronja, jarret o braó de vedell amb taronja, truita de riu i salmó amb taronja, etc. També hi ha una salsa que té com a base la taronja.

Beguda refrescant a base de suc de taronja i sucre, allargada amb aigua sense gas o gasosa, i de vegades amb suc de llimona o un toc de curaçao o de rom. Mai no s'ha de deixar la taronjada en recipients de metall, perquè aquest, atacat per l'àcid, comunica a la taronjada un mal gust.

Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant.

Bolet comestible, però generalment rebutjat per ser molt amargant.

Dipòsit salí que el vi deixa en l'interior de les botés després del trascolament. Aquest subproducte del vi, quan es purifica, dona la crema de tartrà, emprada especialment com a llevat químic. Si el most no és prou àcid, s'hi pot afegir àcid tàrtric, però una proporció excessiva d'aquest àcid produeix un vi astringent, fins i tot dur. L'acidesa contribueix també a la conservació del vi i actua sobre la seva estabilitat i el seu color.

Colorant groc, autoritzat com a additiu alimentari.

Tros de carn seca i salada, però segles enrere definia un tros de carn qualsevol. És el que va dir Cervantes de Sancho Panza: "habiendo lo mejor que pudo, acomodado a su jumento, se fue tras el olor que despedían de sí ciertos tasajos de cabra, que hirviendo al fuego en un caldero estaban". El Quixot, cap. XI.

Establiment, botiga, on es ven vi al detall i on gairebé sempre també serveixen algunes altres begudes alcohòliques. Però, segons les èpoques, aquest establiment no té les mateixes característiques. Avui, és un local públic, en general modest, en el qual, a més de vendre i servir begudes, de vegades també serveixen menjars senzills, menús del dia casolans i, sobretot, entreteniments i entrepans.