Argot culinari i gastronòmic

Posar una cosa o estar una cosa damunt una altra ocultant-la, abrigant-la, protegint-la de la pols, de la mullena, etc.

Posar el tap o la tapadora per interceptar la comunicació de l'interior amb l'exterior, de la cassola, de l'olla, de la garrafa, etc.

Cobrir amb un drap una preparació amb llevat perquè la temperatura ambient no afecti el procés de fermentació.

Condiment de la cuina provençal, a base de tàperes, anxoves dessalades i olives negres desossades, tot aixafat al morter (millor que amb la batedora) i assaonat amb oli d'oliva, suc de llimona, herbes aromàtiques i, de vegades, amb aiguardent de brisa. Hi ha qui encara hi afegeix altres ingredients minimitzats. Pot acompanyar carns i peixos rostits, farcir ous durs, untar torrades, etc.

Poncella de la taperera, apreciada com a condiment confitada en vinagre o en salmorra. Confitades resulten molt aromàtiques i agredolces. S'usen per a condimentar peix (a la molinera), arrossos, mandonguilles de carn i per a guarnir pizzes. S'avé molt bé amb la mostassa i el rave silvestre. També hi ha una salsa que té com a base les tàperes.

Roba més o menys decorativa amb què es cobreix una taula a manera d'ornament, neteja, comoditat o protecció dels cops de la vaixella.

Fècula obtinguda a partir del midó extret de les arrels de la mandioca. S'hidrata, es cou i després es tritura. La tapioca aporta 360 cal per 100 g, és molt digerible i pobra en vitamines i sals minerals. S'utilitza principalment per a preparar dolços casolans i sopes. Pot utilitzar-se sola, però el més freqüent és que serveixi de lligament final.

Tip, menjada excessiva, panxada.

Botifarra de sang i ceba, feta amb budell de be.

Dit dels fruits de la tardor.