Argot culinari i gastronòmic

Manera de tallar una cosa.

Peça, llenca, de carn del bou o del vedell, de la part superior de l'espatlla i de la cuixa, de forma cònica, que generalment es rosteix sencera i lligada.

Post de fusta més o menys gruixuda damunt la qual es talla la carn, la verdura i altres coses. Antigament el tallador estava muntat sobre tres potes; avui sol ésser un tros de fusta molt dura, incorporat als elements de l'equipament de la cuina, a la manera dels talladors dels carnissers.

Peix de proporcions harmonioses que resulta especialment elegant pels reflexos daurats que destaquen sobre el llom verd acerat de la seva pell dura. Peix blau. Temporada: abril-setembre. Normalment la seva mida és d'uns 40 cm, però pot arribar als 80 cm i els 7 quilos de pes. De carn fosca i fibrosa, amb excel·lent sabor, admet les mateixes preparacions que la tonyina i el bonítol.

Instrument o eina emprat per a tallar donant cops, que consisteix en una fulla, generalment d'acer, de vora tallant, proveïda d'un o dos mànecs.

Motlle rodó, ovalat, semicircular o triangular, llis o acanalat, que permet retallar ràpidament i regularment uns trossos de pasta estirada amb forma i dimensió variables. Els tallapastes són de llauna o d'acer inoxidable.

Fer més clara una mescla líquida barrejant-hi un altre líquid.

Dividir en parts coses de menjar, principalment la carn, el pa, el pollastre i el peix.

Tallar les hortalisses o altres aliments en daus minúsculs.

Tallar un aliment a tires de 3 a 5 centímetres de llarg i d'1 a 3 mil·límetres de gruix, com ara les hortalisses crues que se serveixen com a entremès: les pastanagues a la vinagreta, l'api-nap amb salsa remullada, o la col llombarda marinada. Igualment poden ser tallats a la juliana altres aliments: pernil, bolets, pits d'aviram, pebrots, cogombres, tòfones, àdhuc pells de taronja i llimona.