Back to top

Argot culinari i gastronòmic

Presentation
  • ca  aflamar, v tr
  • es  inflamar
  • fr  enflammer

Definition
Assecar o marcir (el sol, les ventades o el fred intens) les plantes, les verdures o la fruita fresca.
  • ca  aflamat -ada, adj
  • es  inflamado
  • fr  enflammé

Definition
Dit del menjar que, pel fet d'haver rebut l'acció directa de la flama, s'ha ennegrit per fora i resta poc cuit per dins.
  • ca  aclarir, v tr
  • ca  afluixar, v tr sin. compl.
  • es  aclarar
  • fr  éclaircir

Definition
Afegir a una preparació culinària (salsa, puré, farciment) un líquid (brou, fons, aigua) per fer-la menys espessa. Una maionesa, per exemple, s'aclareix afegint-hi una barreja d'aigua i vinagre, més aigua que vinagre o suc de llimona.
  • ca  afrodisíac -a, adj
  • es  afrodisíaco
  • fr  aphrodisiaque

Definition
Que excita els desitjos sexuals. Resulta dubtós que hi hagi una cuina i uns menjars afrodisíacs, ja que es tracta d'un terreny en què allò fantàstic ocupa un lloc molt ampli. El decorat, l'ambient, la decoració i la música tenen tanta importància com la naturalesa dels aliments. Malgrat tot, és tradicional considerar com a excitants la caça, diverses despulles (cervell, ronyó, moll de l'os...), les ostres, el llobregant i els crancs de riu, tot el marisc i els crustacis en general, el caviar, la tòfona i, sobretot, alguns condiments (bitxos, nous moscada, canyella, pebre, safrà, clavell d'espècia, vainilla...), i certs productes exòtics o antics. D'altra part, hi ha productes que són molt lloats per la veu popular: l'api, el cerfull bulbós i els espàrrecs, per analogies morfològiques; el faisà i el colom, per referència a l'ardor amorós d'aquestes aus. El xampany (o cava, com ara s'esforcen a imposar) també té la seva fama en aquest aspecte.
  • ca  afruitat -ada, adj
  • es  afrutado

Definition
Dit de la beguda o la menja que té gust de fruita (un cuinat, un oli verge...). És un terme usat sobretot per al vi.
  • ca  agafa-sants, n m
  • es  torta
  • fr  galette

Definition
Modesta truita de farina que, tallada a talls regulars, es fa coure deu minuts en un sofregit guarnit de pèsols. Plat de la cuina popular dels nostres avis, avui en desús, molt pràctic, fàcil i ràpid de fer, i sobretot molt econòmic, aspecte que sempre ha presidit la cuina catalana del dia a dia. Se servia sense el sofregit per acompanyar carn o peix, tallada a talls i nua o sola, en els dies de dejuni religiós.
  • ca  agafar-se, v intr pron
  • ca  enganxar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  pegarse
  • fr  attacher, s'

Definition
Adherir-se una cosa amb una altra: un aliment en curs de cocció al fons del recipient on s'està cuinant, per falta de suc, per no remenar-lo, per posar-hi poca atenció o per excés de calor. Especialment, l'arròs i els cuinats, que prenen un gust tan fort de cremat que el plat es fa immenjable.
  • ca  agar-agar, n m
  • es  agar-agar

Definition
Substància mucilaginosa que s'extreu d'algues i es presenta en forma de tires translúcides, aixafades i de colors variats, o bé en forma de pastilles o en pols. Quan es fon en aigua a foc lent, es desfà, i llavors, en refredar-se, adquireix la consistència d'una gelatina. Les seves utilitzacions principals es troben en la indústria alimentària.

Note

  • Vegeu: gelatina.
  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • es  agave
  • fr  agave

Definition
Planta de grans fulles carnoses, característica de Mèxic. A partir de la saba de diverses varietats d'atzavara s'elaboren diverses begudes alcohòliques, com ara el pulque, per fermentació, o el tequila o el mescal, per destil·lació.
  • ca  gla, n f
  • ca  aglà, n m/f sin. compl.
  • es  bellota
  • fr  gland

Definition
Fruit de totes les espècies del gènere Quercus (roure, alzina, suro, etc.). El gla és un fruit sec proveït d'una cúpula a la base amb la clova de color marró. És ovalat i punxegut, de 2 a 3 cm de llargària. Actualment s'empren en l'alimentació dels animals (per a fabricar pinsos per al bestiar i de pastura per als porcs en algunes comarques), però antany, en èpoques de fam, els consumien les persones torrats o bullits i també crus, com les castanyes.