Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de ciències de la salut

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  excipient, n m
  • es  excipiente
  • fr  excipient
  • en  excipient

Homeopatia

Definition
Conjunt de tots els components no medicinals d'una forma farmacèutica que serveixen per a assegurar-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'administració.

Note

  • L'excipient més comú en les formes farmacèutiques homeopàtiques sòlides és la lactosa, encara que en determinades presentacions també s'utilitzen altres substàncies, com ara el midó, la goma aràbiga o la glicerina.
  • ca  excipient, n m
  • es  excipiente
  • en  carrier
  • en  excipient

Recerca clínica de medicaments

Definition
Substància sense activitat farmacològica que serveix de suport als principis actius d'un medicament per a assegurar-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'administració.

Note

  • 1. Un excipient pot servir com a vehicle del principi actiu, permetre'n la preparació i l'estabilitat, modificar-ne les propietats organolèptiques o determinar les propietats fisicoquímiques del medicament i la seva biodisponibilitat.

    2. Són exemples d'excipients el mannitol, la lactosa, l'estearat de magnesi, el talc i la sílice col·loidal anhidra.
  • ca  excipient, n m
  • es  excipiente, n m
  • fr  excipient, n m
  • en  excipient, n

Vacunes

Definition
Component sense acció farmacològica en un medicament, utilitzat amb l'objectiu d'aconseguir la forma farmacèutica desitjada en cada cas i facilitar-ne la preparació, la conservació i l'administració.
  • ca  excisió, n f
  • ca  exèresi, n f
  • ca  extirpació, n f
  • es  escisión
  • es  exéresis
  • es  extirpación
  • fr  excision
  • fr  exérèse
  • fr  extirpation
  • it  asportazione
  • it  escissione
  • it  exeresi
  • en  excision
  • en  exeresis
  • en  extirpation

Sinologia

Definition
Operació quirúrgica consistent a extreure o tallar una part o la totalitat d'una estructura o d'un òrgan.
  • ca  excitabilitat, n f
  • es  excitabilidad
  • en  excitability

Neurociència

Definition
Propietat d'una cèl·lula o d'un receptor sensorial que li permet reaccionar a determinats estímuls i canviar el seu estat d'activació.

Note

  • 1. Per exemple, en les cèl·lules nervioses i les cèl·lules musculars l'excitabilitat ve donada pel nivell de sensibilitat davant d'estímuls elèctrics i es calcula a partir del llindar mínim de corrent elèctric necessari per a portar un sistema del repòs a l'activació.
    2. L'excitabilitat pot aplicar-se a una part de la cèl·lula, a una única cèl·lula, a un circuit o a un conjunt de circuits.
  • ca  excitació, n f
  • es  excitación
  • en  excitation

Neurociència

Definition
Activació d'una cèl·lula excitable o d'un receptor sensorial induïda per un estímul adequat.

Note

  • La neurona que assoleix una excitació per damunt d'un llindar determinat genera un potencial d'acció autopropagable.
  • ca  excitació catatònica, n f
  • es  excitación catatónica, n f
  • fr  excitation catatonique, n f
  • en  catatonic excitement, n
  • de  katatone Erregung, n f

Psiquiatria

Definition
Excitació de l'activitat motora, sense propòsit aparent i no influïda pels estímuls externs, associada amb hipercinèsia, estereotípies i impulsivitat.
  • ca  excitotoxicitat, n f
  • es  excitotoxicidad
  • en  excitotoxicity

Neurociència

Definition
Procés patològic pel qual l'efecte sostingut dels neurotransmissors excitadors sobre els seus receptors produeix una entrada massiva de Ca2+ a la cèl·lula i provoca la mort neuronal.

Note

  • Es dona excitotoxicitat, per exemple, quan es produeix un increment de l'alliberament de glutamat a l'espai extracel·lular després de lesions nervioses.
  • ca  exclusió al·lèlica, n f
  • es  exclusión alélica
  • fr  exclusion allélique
  • en  allelic exclusion

Immunologia

Definition
Mecanisme pel qual en una cèl·lula diploide solament s'expressa el producte d'un dels al·lels, mentre que l'altre queda inactivat.

Note

  • En els gens del TCR i del BCR l'exclusió al·lèlica permet que cada limfòcit B o cada limfòcit T expressi un únic receptor antigènic, fruit d'un sol al·lel reordenat.
  • ca  exclusió social, n f
  • es  exclusión social, n f
  • fr  exclusion sociale, n f
  • en  social exclusion, n

Salut mental i addiccions

Definition
Situació resultant del rebuig social i la marginació, que impedeix la participació plena en la societat, l'accés a les oportunitats socioculturals, econòmiques i laborals de què gaudeix la major part de la ciutadania i el gaudi dels mateixos drets, amb la davallada consegüent de la qualitat de vida.

Note

  • 1. L'exclusió social pot ser, també, el resultat de l'autoestigma d'una persona amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, sumat a altres factors, com la pobresa o l'adversitat social.
  • 2. És un exemple d'exclusió social el sensellarisme causat per un trastorn per ús de substàncies o un trastorn mental psicòtic.
  • 3. L'exclusió social és una de les barreres que es troben les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en la rehabilitació i la reinserció.