Diccionari d'esgrima

Posició d'esgrima consistent a tancar amb la fulla de l'arma la línia baixa externa, en floret i espasa, o una línia externa qualsevol, en sabre, i posar la punta de l'arma més avall que la mà armada, en pronació.

Tàctica consistent a provocar una reacció determinada de l'adversari per a dur a terme una acció ofensiva posterior en contra seu.

Fons executat amb poc desplaçament, generalment per a dur a terme una acció posterior.

Finta executada com a preparació d'una parada per a fer fracassar un atac compost de l'adversari.

So emès per l'indicador de tocats en el transcurs d'un combat, que serveix per a indicar els tocats i el final dels temps reglamentaris de combat.

Posició d'esgrima exclusiva de floret i espasa, consistent a tancar la línia baixa interna amb la fulla de l'arma i posar la punta més avall que la mà armada, en supinació.

Posició d'esgrima exclusiva de floret i espasa, consistent a tancar la línia alta externa amb la fulla de l'arma i posar la punta més amunt que la mà armada, en supinació.

Sistema de competició consistent en la combinació d'una poule classificatòria i una eliminació directa.

Acció d'un tirador de sortir del terreny de manera no intencionada.

Acció que serveix per a guanyar un temps d'esgrima a l'adversari.