Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  alimentació complementària, n f
  • es  alimentación complementaria, n f
  • fr  alimentation complémentaire, n f
  • fr  alimentation d'appoint, n f
  • fr  régime additionel, n m
  • en  additional feeding, n
  • en  complementary feeding, n
  • en  weaning, n
  • de  Beikost, n f
  • de  Zukost, n f

Alimentació infantil

Definition
Alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet materna o la llet adaptada, que se sol iniciar després dels sis primers mesos d'alletament exclusiu.

Note

  • 1. L'equivalent anglès weaning fa referència, específicament, al procés d'acostumar l'infant a altres aliments a més de la llet materna o la llet adaptada, i els equivalents alemanys Beikost i Zukost es refereixen als aliments que es proporcionen a l'infant en aquest tipus d'alimentació.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

    S'aproven les denominacions alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta, com a sinònimes, juntament amb la forma semànticament relacionada alimentació complementària, pels motius següents:

    Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

    ·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

    ·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Quant a alimentació complementària a demanda,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la base alimentació complementària, d'ús habitual per a designar l'alimentació que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, també molt habitual en aquest àmbit, especialment en l'expressió alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

    ·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

    ·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

    ·és una variant geolingüística de alimentació complementària a demanda, més natural en determinades zones del domini lingüístic.

    Es descarta el manlleu perquè es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta força en català i en altres llengües romàniques.

    La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

    D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

    Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han descartat en favor de alimentació complementària a demanda, han estat alimentació complementària lliure, alimentació complementària regulada pel nadó, alimentació autoregulada pel nadó, alimentació dirigida pel nadó i alimentació dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys ús que la forma aprovada.

    (1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]
  • ca  alimentació complementària a demanda, n f
  • ca  alimentació complementària a requesta, n f
  • es  alimentación complementaria a demanda, n f
  • es  alimentación complementaria autorregulada, n f
  • es  alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
  • es  alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
  • fr  alimentation autonome du bébé, n f
  • fr  diversification alimentaire autonome, n f
  • fr  sevrage au gré du nourrisson, n m
  • en  baby-led weaning, n
  • en  BLW, n sigla

Alimentació infantil

Definition
Mètode d'introducció de l'alimentació complementària consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

    S'aproven les denominacions alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta, com a sinònimes, juntament amb la forma semànticament relacionada alimentació complementària, pels motius següents:

    Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

    ·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

    ·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Quant a alimentació complementària a demanda,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la base alimentació complementària, d'ús habitual per a designar l'alimentació que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, també molt habitual en aquest àmbit, especialment en l'expressió alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

    ·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

    ·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

    ·és una variant geolingüística de alimentació complementària a demanda, més natural en determinades zones del domini lingüístic.

    Es descarta el manlleu perquè es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta força en català i en altres llengües romàniques.

    La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

    D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

    Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han descartat en favor de alimentació complementària a demanda, han estat alimentació complementària lliure, alimentació complementària regulada pel nadó, alimentació autoregulada pel nadó, alimentació dirigida pel nadó i alimentació dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys ús que la forma aprovada.

    (1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]
  • ca  alimentació complementària a demanda, n f
  • ca  alimentació complementària a requesta, n f
  • es  alimentación complementaria a demanda, n f
  • es  alimentación complementaria autorregulada, n f
  • es  alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
  • es  alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
  • fr  alimentation autonome du bébé, n f
  • fr  diversification alimentaire autonome, n f
  • fr  sevrage au gré du nourrisson, n m
  • en  baby-led weaning, n
  • en  BLW, n sigla

Alimentació infantil

Definition
Mètode d'introducció de l'alimentació complementària consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

    S'aproven les denominacions alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta, com a sinònimes, juntament amb la forma semànticament relacionada alimentació complementària, pels motius següents:

    Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

    ·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

    ·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Quant a alimentació complementària a demanda,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la base alimentació complementària, d'ús habitual per a designar l'alimentació que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, també molt habitual en aquest àmbit, especialment en l'expressió alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

    ·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

    ·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

    ·és una variant geolingüística de alimentació complementària a demanda, més natural en determinades zones del domini lingüístic.

    Es descarta el manlleu perquè es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta força en català i en altres llengües romàniques.

    La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

    D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

    Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han descartat en favor de alimentació complementària a demanda, han estat alimentació complementària lliure, alimentació complementària regulada pel nadó, alimentació autoregulada pel nadó, alimentació dirigida pel nadó i alimentació dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys ús que la forma aprovada.

    (1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]
  • ca  alimentació de debò, n f
  • ca  alimentació de veres, n f
  • es  comida real, n f
  • en  real fooding, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes menjar de debò (sin. menjar de veres) i alimentació de debò (sin. alimentació de veres)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades menjar de debò amb el sinònim menjar de veres i alimentació de debò amb el sinònim alimentació de veres com a alternatives als manlleus de anglès real food i real fooding, respectivament.

    Menjar de debò , menjar de veres, alimentació de debò i alimentació de veres són formacions sintagmàtiques i descriptives del concepte.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  alimentació de debò, n f
  • ca  alimentació de veres, n f
  • es  comida real, n f
  • en  real fooding, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes menjar de debò (sin. menjar de veres) i alimentació de debò (sin. alimentació de veres)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades menjar de debò amb el sinònim menjar de veres i alimentació de debò amb el sinònim alimentació de veres com a alternatives als manlleus de anglès real food i real fooding, respectivament.

    Menjar de debò , menjar de veres, alimentació de debò i alimentació de veres són formacions sintagmàtiques i descriptives del concepte.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  alimentació proovulatòria, n f
  • es  flushing
  • fr  suralimentation présaillie
  • fr  suralimentation temporaire
  • en  flushing

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Sistema d'alimentació de les ovelles durant la temporada d'acoblament, que s'aplica en tractaments reproductius amb la finalitat d'augmentar la taxa de fertilitat.
  • ca  alineament, n m
  • es  alineamiento
  • fr  alignement
  • fr  file
  • it  allineamento
  • en  line-out

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definition
Cadascuna de les dues línies de jugadors que es formen per a realitzar un servei de toc, paral·leles i situades entre les línies de 5 i 15 m, constituïdes almenys per dos davanters de cada equip col·locats l'un darrere l'altre.
  • ca  alítids, n m pl
  • es  alítidos, n m pl
  • fr  alytidés, n m pl
  • en  alytids, n pl
  • nc  Alytidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition
Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.

Note

  • 1. La família dels alítids inclou els gèneres Alytes, Discoglossus i Latonia.
  • 2. La forma catalana discoglòssids (adaptació de Discoglossidae) i les denominacions anàlogues en les altres llengües (discoglósidos en castellà; discoglossidés en francès; discoglossids en anglès), utilitzades tradicionalment per a designar aquesta família, són obsoletes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme alítids

    Resolució del Consell Supervisor

    Es descarta la forma discoglòssids (adaptació del nom científic Discoglossidae), malgrat que apareix al diccionari normatiu, i se substitueix per alítids (adaptació de Alytidae).

    Criteris aplicats

    ·Tot i que en totes les llengües, incloent-hi el català, es documenten majoritàriament adaptacions del nom científic Discoglossidae, el nom Alytidae és anterior i, d'acord amb el principi de prioritat establert per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica, és el que ha de tenir preferència.

    ·El nom Discoglossidae (i, consegüentment, l'adaptació discoglòssids) està actualment en recessió, i les classificacions de referència actuals ja l'han substituït per Alytidae (alítids). (1)

    ·La forma alítids és la que proposen els especialistes de la Societat Catalana d'Herpetologia.

    Formes desestimades

    -discoglòssids: Es descarta recollir la forma discoglòssids com a sinònim complementari, atès que en els noms de tàxons és preferible evitar la sinonímia i mantenir una única denominació.

    (1) Concretament:
    -FROST, Darrel. Amphibian species of the world [en línia]. 6.2. New York: American Museum of Natural History, 2026. <amphibiansoftheworld.amnh.org/&gt;
    -AmphibiaWeb [en línia]. Berkeley: University of California, 2025. <amphibiaweb.org/&gt;

    [Acta 754, 15 de juny de 2026]
  • ca  alla-prima [it], adj
  • es  alla prima
  • fr  alla prima
  • it  alla prima
  • en  alla prima

Arts > Pintura

Definition
Dit de la tècnica pictòrica caracteritzada per l'espontaneïtat, realitzada preferentment a l'oli i aplicant colors que no es rectifiquen ni superposen.
  • ca  al·lanita, n f
  • ca  ortita, n f sin. compl.
  • es  alanita
  • es  ortita
  • fr  allanite
  • fr  orthite
  • it  allanite
  • it  ortite
  • en  allanite
  • en  orthite
  • de  Allanit
  • de  Orthit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition
Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Note

  • L'al·lanita és de color marró i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives.
  • La denominació al·lanita és dedicada al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833). Ortita prové del mot grec orthós 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.