Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  postura de l'arc, n f
  • ca  dhanuràssana, n m sin. compl.
  • es  postura del arco, n f
  • en  bow pose, n
  • sa  dhanurāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definition
Postura en què el iogui es manté amb la panxa en contacte amb el terra, les cames flexionades en angle recte cap amunt, el cap i el tronc flexionats enrere i els braços ben estirats també cap enrere, agafant-se els turmells o els peus amb les mans.

Note

  • 1. La postura de l'arc es pot fer tirant el cap enrere i fixant la mirada cap amunt, o bé entrant el mentó, sense tirar el cap enrere, i fixant la mirada cap endavant, o bé abaixant el cap i fixant la mirada a terra.
  • 2. La forma dhanuràssana prové del sànscrit dhanurāsana, denominació constituïda pels formants dhanus 'arc' i āsana 'postura'.
  • ca  dharanà, n f
  • es  dharana, n f
  • en  dharana, n
  • sa  dhāraṇā, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definition
Estat de concentració que s'aconsegueix fixant l'atenció en un únic punt, sigui un punt interior, com ara un txakra o un mantra, o bé un punt exterior, com ara un objecte o una imatge, i mantenint-la-hi d'una manera sostinguda.

Note

  • 1. La dharanà és el sisè anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali. Va precedida del pratiahara i seguida del dhiana.
  • 2. La forma dharanà prové del sànscrit dhāraṇā, de l'arrel dhṛ, que significa 'sostenir', 'mantenir'.
  • ca  dhiana, n m
  • es  dhyana, n m
  • en  dhyana, n
  • sa  dhyāna, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definition
Estat de meditació profunda a què s'arriba quan la concentració és absoluta i es produeix una identificació total amb el punt objecte d'atenció, el qual omple tot l'espai de la consciència.

Note

  • 1. El dhiana és el setè anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali. Va precedit de la dharanà i seguit del samadhi.
  • 2. La forma dhiana prové del sànscrit dhyāna, de l'arrel dhī, que significa 'pensar', 'meditar'.
  • ca  dhol, n m
  • es  dhol
  • fr  dhol
  • en  dhol

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument membranòfon de membrana doble, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als greus, constituït per una estructura de fusta de forma aproximadament cilíndrica, generalment més ampla a la part central, amb tensors tradicionalment de corda, que es toca amb baquetes o amb les mans, generalment penjat en posició horitzontal.

Note

  • És un instrument d'origen indi.
  • El grup dh correspon a un so dental oclusiu aspirat. Dhol és la transliteració segons el sistema internacional.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

    ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

    ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes dhol i dholaka:

    El dígraf dh de les transliteracions dhol i dholaka correspon a un so dental oclusiu aspirat.

    El sufix de dholaka pot considerar-se una marca de diminutiu. Pel que fa a la tonicitat, es tracta d'un mot pla.

    Com a alternatives a dholaka, es descarten les variants dholak i dholaki perquè es consideren lingüísticament menys rigoroses.
  • ca  dholaka, n m
  • es  dholak
  • fr  dhola
  • fr  dholak
  • en  dholak
  • en  dholaka
  • en  dholaki

Música > Instruments musicals

Definition
Dhol de petites dimensions, que es toca amb les mans.

Note

  • És un instrument d'origen indi.
  • El grup dh correspon a un so dental oclusiu aspirat. Dholaka és la transliteració segons el sistema internacional.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

    ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

    ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes dhol i dholaka:

    El dígraf dh de les transliteracions dhol i dholaka correspon a un so dental oclusiu aspirat.

    El sufix de dholaka pot considerar-se una marca de diminutiu. Pel que fa a la tonicitat, es tracta d'un mot pla.

    Com a alternatives a dholaka, es descarten les variants dholak i dholaki perquè es consideren lingüísticament menys rigoroses.
  • ca  dia del deute ecològic, n m
  • es  día de la deuda ecológica, n m
  • es  día de la sobrecapacidad de la Tierra, n m
  • es  día del sobregiro de la Tierra, n m
  • fr  jour du dépassement, n m
  • fr  jour du dépassement de la Terre, n m
  • it  giorno del sovrasfruttamento della Terra, n m
  • en  Earth overshoot day, n
  • en  EOD, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Medi ambient, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Dia de l'any en què la població mundial esgota els recursos naturals generats pel planeta en un any.

Note

  • A partir del dia del deute ecològic, que cada any tendeix a avançar-se, es comencen a consumir recursos naturals per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dia del deute ecològic

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma dia del deute ecològic.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada a partir del nucli dia i el complement del deute ecològic, que, com un deute econòmic, que és una quantitat prestada que s'ha de tornar, remet d'una manera metafòrica als recursos naturals manllevats a les generacions futures.

    ·És una forma que ja té un cert.

    ·La majoria dels experts consultats opten per aquesta proposta.

    ·En les altres llengües també tenen ús denominacions que es basen en una metàfora econòmica, com la forma anglesa Earth overshoot day, les castellanes día de la deuda ecològica i día del sobregiro, i la francesa jour du dépassement.

    Formes desestimades

    -dia del dèficit econòmic: Es considera més adequada la metàfora econòmica utilitzada en la denominació aprovada, que posa el focus en el consum per sobre les possibilitats i no en la manca de recursos.

    -dia de l'excés de la Terra: No és una denominació del tot adequada semànticament.

    -dia de l'excés ecològic: És una denominació més precisa que l'anterior però no té cap ús.

    -dia de la sobrecapacitat de la Terra: No es considera prou adequada semànticament, ja que el mot sobrecapacitat es pot entendre d'una manera positiva, com la propietat de la Terra de poder assumir un consum abundant de recursos.

    -dia de l'extralimitació de la Terra, dia de l'ultrapassament de la Terra, dia de la sobrecàrrega de la Terra, dia de la sobreexplotació de la Terra: Són denominacions amb un ús anecdòtic, molt menys habituals que la forma aprovada.

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  diacònicon, n m
  • es  diacónicon

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definition
Dependència situada a l'esquerra del presbiteri de les esglésies paleocristianes orientals i bizantines.
  • ca  diagnòstic genètic preimplantacional, n m
  • ca  DGP, n m sigla
  • es  diagnóstico genético preimplantacional, n m
  • es  diagnóstico preimplantacional, n m
  • es  DGP, n m sigla
  • fr  diagnostic génétique préimplantatoire, n m
  • fr  diagnostic préimplantatoire, n m
  • fr  DGP, n m sigla
  • fr  DPI, n m sigla
  • en  preimplantation diagnosis, n
  • en  preimplantation genetic diagnosis, n
  • en  PGD, n sigla
  • en  PID, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definition
Conjunt de proves diagnòstiques que es fan en el material genètic dels embrions obtinguts per fecundació in vitro, amb l'objectiu de seleccionar, abans d'implantar-los, els embrions suposadament lliures de malalties genètiques o cromosòmiques, o bé els embrions histocompatibles amb un familiar amb una malaltia greu que requereix un trasplantament de cèl·lules o de teixits.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme diagnòstic genètic preimplantacional (sigla DGP):

    S'aprova la denominació diagnòstic genètic preimplantacional i la sigla DGP pels motius següents:

    ·són les formes més esteses per a fer referència a aquest concepte, d'acord amb els usos documentats i amb la confirmació dels experts del sector;

    ·l'adjectiu preimplantacional, present en aquesta denominació, és adequat des d'un punt de vista lingüístic: està format pel prefix pre-, el nucli nominal implantació, i el sufix -al, amb el significat genèric de 'relatiu a';

    ·aquest adjectiu es documenta en català en diccionaris terminològics i en textos legals de l'àmbit de la reproducció assistida;

    ·la denominació diagnòstic genètic preimplantacional es documenta paral·lelament en castellà;

    ·és la denominació que prefereixen la majoria d'experts del sector;

    ·és una forma paral·lela a embrió preimplantacional, també aprovada pel Consell Supervisor per a designar un altre concepte de l'àmbit;

    ·la sigla DGP correspon a la denominació catalana diagnòstic genètic preimplantacional;

    ·és la sigla que utilitzen i avalen tots els experts consultats;

    ·és la mateixa sigla que s'utilitza en castellà i en francès.


    Es descarta la denominació diagnòstic genètic preimplantatori, documentada en algunes fonts, tant en català com paral·lelament en castellà i en francès, perquè no té tant d'ús com la denominació aprovada i perquè no és la forma que els experts avalen d'una manera majoritària. A més, el sufix -ori té l'inconvenient que vehicula altres significats, a banda del significat genèric de 'relatiu a'.

    Es desestimen també les denominacions simplificades diagnòstic preimplantacional o diagnòstic preimplantatori perquè, si bé actualment podrien ser semànticament adequades, es creu que en un futur podrien esdevenir imprecises, amb la possible aparició d'altres tècniques diagnòstiques prèvies a la implantació de l'embrió.

    Finalment, es descarta la denominació diagnòstic genètic preimplantació, que també s'ha documentat en alguna font i es pot considerar lingüísticament adequada, a partir del sintagma nominal diagnòstic genètic i el substantiu preimplantació en aposició (igual que altres termes creats d'una manera similar, com vacunació preexposició o cotització preampliació), perquè aquesta denominació no està tan estesa com la denominació aprovada i perquè trencaria el paral·lelisme formal amb la denominació embrió preimplantacional, aprovada pel Consell Supervisor per a designar un concepte relacionat.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]
  • ca  diagnòstic per la imatge, n m
  • es  diagnóstico por la imagen
  • en  image diagnosis

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definition
Diagnòstic mèdic basat en l'ús d'imatgeria.
  • ca  diagnòstic precoç, n m
  • es  diagnóstico precoz
  • fr  diagnostic précoce
  • it  diagnosi precoce
  • pt  diagnóstico precoce
  • en  early diagnosis
  • en  precocious diagnosis

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definition
Diagnòstic d'una malaltia que es duu a terme durant les etapes inicials o primerenques.