Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  mosquit del Japó, n m
  • es  mosquito japonés, n m
  • fr  moustique du Japon, n m
  • fr  moustique japonais, n m
  • en  Asian bush mosquito, n
  • en  Asian rock pool mosquito, n
  • en  East Asian bush mosquito, n
  • nc  Aedes japonicus
  • nc  Aedes japonicus japonicus alt. sin.
  • nc  Ochlerotatus japonicus japonicus alt. sin.
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Mosquit de la família dels culícids originari del sud-est asiàtic, gros, de color marronós i amb ratlles longitudinals daurades al dors del tòrax, que habita principalment en àrees forestals i resisteix bé les temperatures fredes.

Note

  • El mosquit del Japó es considera una espècie invasora amb capacitat per a transmetre malalties com ara el virus del Nil occidental, el dengue o el chikungunya.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mosquit del Japó

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació mosquit del Japó.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, basada en la procedència de l'espècie, també recollida en el nom específic del nom científic (japonicus).

    ·Ja es documenta i té el vistiplau dels especialistes.

    ·És una forma anàloga a la d'altres espècies animals, com ara aligot del Japó (Buteo japonicus), grua del Japó (Grus japonensis) o guatlla del Japó (Coturnix japonica), en què també s'ha creat el nom comú a partir de la procedència, recollida igualment en el nom científic.
    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -Mosquit japonès: Es prefereix mosquit del Japó, d'acord amb els criteris establerts pel Consell Supervisor per a la denominació catalana d'ocells (extrapolables a altres espècies zoològiques), en què es recomana que els noms específics referits a estats, regions, països, illes i arxipèlags s'expressin amb la forma sintagmàtica.

    -Mosquit asiàtic; mosquit de la brolla; mosquit de les bardisses; mosquit asiàtic de bassa; mosquit asiàtic de matollar: No són formes prou precises.

    [Acta 668, 16 de setembre de 2020]
  • ca  mosquit tigre, n m
  • es  mosquito tigre
  • es  mosquito tigre asiático
  • fr  moustique tigré
  • fr  moustique-tigre
  • fr  moustique-tigre asiatique
  • it  zanzara tigre
  • pt  mosquito tigre
  • pt  mosquito tigre asiático
  • en  Asian tiger mosquito
  • en  forest day mosquito
  • en  tiger mosquito
  • nc  Aedes albopictus

Zoologia > Insectes

Definition
Mosquit originari de l'Àsia, de color negrós, amb taques blanques especialment visibles a les potes i una línia blanca longitudinal al tòrax i al cap, que presenta una notable activitat picadora, principalment diürna.
  • ca  mossegada, n f
  • es  mordida
  • es  mordisco
  • fr  bite
  • en  bite

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Acció d'aturar-se la bola en comptes de rodolar quan cau a terra, especialment per un efecte de retrocés.
  • ca  mosso de cavalls | mossa de cavalls, n m, f
  • es  monosabio
  • es  mozo de caballos
  • fr  auxiliaire du picador
  • fr  palefrenier

Lleure > Espectacles

Definition
Persona de la dependència d'una plaça de toros que s'ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça.
  • ca  mosso de planta | mossa de planta, n m, f
  • es  mozo de pisos
  • es  mozo de planta
  • es  valet
  • fr  valet de chambre
  • en  hotel valet
  • en  valet
  • de  Etagendiener
  • de  Etagendienstbote

Lleure > Turisme

Definition
Persona d'un establiment hoteler que s'encarrega de fer les tasques d'agençament i neteja més feixugues, com ara trasllats de mobiliari, recollida de roba bruta o neteja del terra i dels vidres.
  • ca  most, n m
  • es  mosto, n m
  • fr  moût, n m
  • en  wort, n
  • de  Bierwürze, n f
  • de  Würze, n f

Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació

Definition
Líquid ensucrat obtingut a partir de la mestura durant l'operació de maceració en la cervesificació, que se sotmet posteriorment a cocció.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceració, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius següents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ·és una alternativa catalana al manlleu francès brassage,(1) el qual té un cert ús en l'àmbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ·en altres llengües romàniques, com ara en castellà i italià, s'utilitza la designació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ·és una forma lingüísticament adequada, procedent del llatí mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sinònim de mestall (del llatí mĭxtus, -a, -um, participi de miscēre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i sègol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'ús de mestura en l'àmbit de l'elaboració de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensió del significat que ja té aquesta denominació als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ·és semànticament motivada, utilitzada per extensió del sentit amb què es recull al diccionari normatiu ("Suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat també les formes següents, finalment descartades en favor de maceració:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (anàloga al francès empâtage), derivada de empastar ("Convertir (una substància pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre líquid", segons el diccionari normatiu) no té ús en català referida a aquest concepte; a més, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceració en què es barregen la malta i l'aigua; aquest és el sentit, de fet, amb què s'associa sovint la denominació francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceració s'han valorat també les denominacions següents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu anglès mash: es considera innecessari, com maische, i té molt poc ús en català.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designació motivada, anàloga a la denominació francesa empâtage i a la castellana empaste, però s'ha preferit mestura, perquè és una forma més emparentada semànticament amb les denominacions de referència en l'àmbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perquè es considera una denominació més transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage és un derivat del verb brasser ("brasser la bière: préparer le moût en faisant macérer le malt dans l'eau"), "dès l'origine, croisement d'un v. dérivé du latin populaire braciare, de braces, ancien français brais 'malt', et d'un v. dérivé de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclopèdia Catalana, que en dona la definició següent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.diccionari.cat/&gt;)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]
  • ca  mostratge, n m
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo
  • fr  carottage
  • fr  échantillonnage
  • en  sampling

Matemàtiques > Estadística

Definition
Procediment que consisteix en l'elecció d'una mostra.
  • ca  mostratge, n m
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo
  • fr  carottage
  • fr  échantillonnage
  • en  sampling

Matemàtiques > Estadística

Definition
Procediment que consisteix en l'elecció d'una mostra.
  • ca  mostreig, n m
  • es  muestreo
  • fr  échantillonnage
  • en  sampling
  • de  Sampling

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definition
Conversió d'un senyal continu en un senyal discret format per una mostra representativa dels valors del senyal continu.

Note

  • S'utilitza, per exemple, per a transformar una imatge real en un mapa de bits.
  • ca  mostrejador, n m
  • es  dispositivo de muestreo
  • es  muestreador
  • es  sampler
  • fr  échantillonneur
  • en  sampler

Música

Definition
Dispositiu electrònic digital que permet enregistrar i manipular una seqüència sonora d'un instrument, un fragment musical o un efecte especial per a mesclar-los i reproduir-los.