Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

  • ca  periostitis tibial, n f
  • ca  síndrome de sobrecàrrega tibial medial, n f
  • es  periostitis tibial
  • es  síndrome del estrés tibial medial
  • fr  périostite tibiale
  • fr  syndrome douloureux tibial
  • pt  canelite
  • pt  periostite medial da tíbia
  • pt  síndrome de estresse do medial tibial
  • en  medial tibial stress syndrome
  • en  shin splints
  • en  tibial periostitis
  • de  mediales Tibiakantensyndrom
  • de  Schienbeinkantensyndrom

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definition
Periostitis causada per una sobrecàrrega per tracció del múscul soli i del múscul flexor llarg del dit gros del peu, que provoca dolor agut a la zona anteromedial interna de la canyella.

Note

  • La periostitis tibial és una lesió especialment comuna entre els esportistes, sobretot entre els atletes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme periostitis tibial (sin. síndrome de sobrecàrrega tibial medial):

    S'aproven els termes periostitis tibial i síndrome de sobrecàrrega tibial medial, com a sinònims, pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes al manlleu anglès shin splints;

    ·totes dues formes són utilitzades amb normalitat pels especialistes, sobretot periostitis tibial, que és una designació més popular (síndrome de sobrecàrrega tibial medial és una forma més tècnica, amb ús sobretot en classificacions mèdiques);

    ·totes dues són també formes descriptives del concepte, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades catalanes, sobretot periostitis tibial;

    ·en altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es prefereix la forma síndrome de sobrecàrrega tibial medial en comptes de síndrome d'estrès tibial medial, que també té ús, perquè es considera que en aquest context la forma sobrecàrrega és més precisa. Alguns especialistes creuen, d'altra banda, que quan es parla de estrès es fa referència a lesions més greus, properes a la fractura.
  • ca  peristil, n m
  • es  peristilo
  • en  peristyle

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics, Història > Arqueologia

Definition
Pati interior amb jardí, voltat de porxos, propi de les cases gregues i romanes.
  • ca  pèrit forense | pèrita forense, n m, f
  • ca  pèrit judicial | pèrita judicial, n m, f
  • ca  perit forense | perita forense, n m, f sin. compl.
  • ca  perit judicial | perita judicial, n m, f sin. compl.
  • es  perito forense | perita forense, n m, f
  • es  perito judicial | perita judicial, n m, f
  • fr  expert judiciaire | experte judiciaire, n m, f
  • it  esperto giudiziario | esperta giudiziaria, n m, f
  • ptBR  perito criminal | perita criminal, n m, f
  • en  authorised expert, n
  • en  court expert, n
  • en  court-appointed expert, n
  • en  expert witness, n
  • de  gerichtlicher Sachverständiger | gerichtliche Sachverständigerin, n m, f
  • de  Gerichtsexperte | Gerichtsexpertin, n m, f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Persona que, pels seus coneixements científics i tècnics, és cridada per un tribunal de justícia per a dictaminar sobre fets que requereixen, segons l'apreciació del tribunal, aquests coneixements.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pèrit forense | pèrita forense (sin. pèrit judicial | pèrita judicial)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes pèrit forense | pèrita forense i pèrit judicial | pèrita judicial com a sinònims absoluts, juntament amb les variants (sinònims complementaris) perit forense | perita forense i perit judicial | perita judicial.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades i transparents, creades sobre el nucli normatiu pèrit | pèrita (o perit | perita), que designa un "expert", és a dir, una "persona que, essent versada en la coneixença d'una cosa, està encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta", i els adjectius forense i judicial, respectivament, que concreten el marc d'actuació d'aquest professional.

    ·Són formes ja àmpliament documentades en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designacions similars.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  pèrit forense | pèrita forense, n m, f
  • ca  pèrit judicial | pèrita judicial, n m, f
  • ca  perit forense | perita forense, n m, f sin. compl.
  • ca  perit judicial | perita judicial, n m, f sin. compl.
  • es  perito forense | perita forense, n m, f
  • es  perito judicial | perita judicial, n m, f
  • fr  expert judiciaire | experte judiciaire, n m, f
  • it  esperto giudiziario | esperta giudiziaria, n m, f
  • ptBR  perito criminal | perita criminal, n m, f
  • en  authorised expert, n
  • en  court expert, n
  • en  court-appointed expert, n
  • en  expert witness, n
  • de  gerichtlicher Sachverständiger | gerichtliche Sachverständigerin, n m, f
  • de  Gerichtsexperte | Gerichtsexpertin, n m, f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Persona que, pels seus coneixements científics i tècnics, és cridada per un tribunal de justícia per a dictaminar sobre fets que requereixen, segons l'apreciació del tribunal, aquests coneixements.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pèrit forense | pèrita forense (sin. pèrit judicial | pèrita judicial)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes pèrit forense | pèrita forense i pèrit judicial | pèrita judicial com a sinònims absoluts, juntament amb les variants (sinònims complementaris) perit forense | perita forense i perit judicial | perita judicial.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades i transparents, creades sobre el nucli normatiu pèrit | pèrita (o perit | perita), que designa un "expert", és a dir, una "persona que, essent versada en la coneixença d'una cosa, està encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta", i els adjectius forense i judicial, respectivament, que concreten el marc d'actuació d'aquest professional.

    ·Són formes ja àmpliament documentades en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designacions similars.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  peritatge extrajudicial, n m
  • es  peritaje, n m
  • es  peritaje extrajudicial, n m
  • en  expert assessment, n
  • en  expert determination, n
  • en  expert fact-finding, n
  • en  neutral fact finding, n var. ling.

Resolució alternativa de conflictes

Definition
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas després d'examinar els fets i escoltar les parts.

Note

  • 1. L'informe de l'expert d'un peritatge extrajudicial pot ser vinculant o no, segons hagin convingut les parts.
  • 2. La denominació anglesa expert determination designa, específicament, el peritatge extrajudicial de caràcter vinculant, i la denominació expert assessment, el peritatge extrajudicial de caràcter no vinculant.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge extrajudicial:

    S'aprova la denominació peritatge extrajudicial pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada: el nucli peritatge s'adequa perfectament al concepte, tenint en compte les definicions de peritatge i perit del diccionari normatiu (peritatge és "Exercici de perit o expert" i "Dictamen, judici pericial", i perit o expert és "Persona que, essent versada en la coneixença d'una cosa, està encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta"), i el modificador extrajudicial, també normatiu, indica que es tracta d'un procediment "Que es fa [...] fora de la via judicial";

    ·ja es documenta en alguns textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma peritatge, sense determinatiu, perquè es considera poc precisa, tenint en compte que també en l'àmbit judicial es recorre sovint al peritatge per disposar de dictàmens experts que serveixin de prova en els judicis.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  peritatge extrajudicial conjunt, n m
  • es  joint fact-finding, n m
  • fr  recherce conjointe des faits, n f
  • en  joint fact-finding, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition
Peritatge extrajudicial en què intervenen diversos experts aportats per les parts, els quals emeten un informe conjunt.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge extrajudicial conjunt:

    S'aprova la denominació peritatge extrajudicial conjunt pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la forma peritatge extrajudicial (aprovada pel Consell Supervisor en la reunió precedent per a designar un procediment de resolució alternativa de conflictes en què un expert imparcial emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas objecte de controvèrsia) i el modificador conjunt, en referència al fet que els experts que examinen el cas han estat aportats per les dues parts.

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes que s'han valorat però que s'han descartat, perquè els especialistes les consideren, en general, menys adequades o menys precises semànticament, són: conciliació paritària, coperitatge, determinació conjunta dels fets, peritatge conjunt i peritatge en comú.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
  • ca  peritatge forense, n m
  • ca  peritatge judicial, n m
  • es  peritaje forense, n m
  • es  peritaje judicial, n m
  • fr  expertise judiciaire, n f
  • en  forensic examination, n
  • en  forensic expertise, n
  • de  gerichtliche Expertise, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Tasca del pèrit forense, que comprèn des de l'obtenció d'indicis fins a la intervenció davant d'un tribunal, passant per l'anàlisi forense dels indicis i la redacció de l'informe forense.

Note

  • Les formes peritatge forense i peritatge judicial també s'utilitzen de vegades per a referir-se a l'informe forense i al dictamen que aquest informe conté a tall de conclusió.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge forense (sin. peritatge judicial)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes peritatge forense i peritatge judicial com a sinònimes.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades i transparents, creades sobre el nucli normatiu peritatge, que designa, en general, l'exercici de pèrit o expert, i els adjectius forense i judicial, respectivament, que concreten el marc d'aplicació d'aquest exercici.(1)

    ·Són formes ja àmpliament documentades en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designacions similars.

    (1) La forma peritatge també pot designar, segons el diccionari normatiu, el "dictamen o judici pericial". D'acord amb això, peritatge forense i peritatge judicial s'associen també de vegades al dictamen i a l'informe que emet el pèrit.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  peritatge forense, n m
  • ca  peritatge judicial, n m
  • es  peritaje forense, n m
  • es  peritaje judicial, n m
  • fr  expertise judiciaire, n f
  • en  forensic examination, n
  • en  forensic expertise, n
  • de  gerichtliche Expertise, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Tasca del pèrit forense, que comprèn des de l'obtenció d'indicis fins a la intervenció davant d'un tribunal, passant per l'anàlisi forense dels indicis i la redacció de l'informe forense.

Note

  • Les formes peritatge forense i peritatge judicial també s'utilitzen de vegades per a referir-se a l'informe forense i al dictamen que aquest informe conté a tall de conclusió.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge forense (sin. peritatge judicial)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes peritatge forense i peritatge judicial com a sinònimes.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades i transparents, creades sobre el nucli normatiu peritatge, que designa, en general, l'exercici de pèrit o expert, i els adjectius forense i judicial, respectivament, que concreten el marc d'aplicació d'aquest exercici.(1)

    ·Són formes ja àmpliament documentades en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designacions similars.

    (1) La forma peritatge també pot designar, segons el diccionari normatiu, el "dictamen o judici pericial". D'acord amb això, peritatge forense i peritatge judicial s'associen també de vegades al dictamen i a l'informe que emet el pèrit.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  periviabilitat, n f
  • es  periviabilidad, n f
  • fr  zone grise, n f
  • en  borderline of viability, n
  • en  borderline viability, n
  • en  periviability, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definition
Fase precoç o primerenca de la maduresa fetal en què hi ha possibilitats raonables de viabilitat per a la vida extrauterina però no una alta probabilitat de supervivència.

Note

  • 1. La periviabilitat és un concepte dinàmic a causa dels avenços constants en biomedicina i en tecnociències; actualment se situa entre les 22 i les 24 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.
  • 2. Els infants nascuts en condicions de periviabilitat que aconsegueixen sobreviure tenen risc de tenir algun grau de discapacitat, si bé és difícil fer un pronòstic sobre l'evolució d'un nadó prematur en el moment del naixement.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme periviabilitat

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma periviabilitat.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix peri- (del grec perí, que significa 'al voltant', 'a la vora') i el substantiu viabilitat, derivat de l'adjectiu viable, que en l'àmbit de la neonatologia significa "Apte a viure, dit especialment d'una criatura nada abans de temps"; es tracta, doncs, d'una denominació descriptiva per a designar la fase en què hi ha certes possibilitats de viabilitat fetal però no una alta probabilitat de supervivència.

    ·És una forma coneguda pels experts.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -zona grisa: Tot i que és una forma lingüísticament adequada i es documenta paral·lelament en francès, es descarta perquè no es considera un terme precís propi de l'àmbit especialitzat sinó més aviat una forma explicativa del concepte que pot ser útil complementàriament en determinats contextos.

    -límit de viabilitat: Aquesta denominació designa un concepte més restrictiu; concretament, el temps de gestació per sota del qual la vida extrauterina es considera inviable, que actualment es fixa en les 22 setmanes de gestació.

    [Acta 724, 8 de juliol de 2024]
  • ca  perla Biwa, n f
  • es  perla Biwa
  • fr  perle Biwa
  • it  perla Biwa
  • en  Biwa pearl
  • de  Biwaperle

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition
Perla d'aigua dolça cultivada, produïda per mol·luscs del gènere Hyriopsis.

Note

  • Aquest gènere de mol·lusc és de grans dimensions, pot viure fins a tretze anys i produeix diverses generacions de perles sense nucli.
  • La denominació es deu al fet que aquestes perles es cultivaven inicialment en el llac Biwa, al Japó.