Neoloteca

ca temps de sistema, n m
es tiempo-sistema
fr temps-système
en overhead
en overhead time

Informàtica

Definition

Percentatge de temps durant el qual un sistema informàtic realitza operacions de supervisió i control.

ca temps efectiu 50, n m
ca TE₅₀, n m sigla
es tiempo efectivo 50, n m
es tiempo efectivo medio, n m
es TE₅₀, n m sigla
fr temps efficace 50, n m
fr temps efficace médian, n m
fr TE₅₀, n m sigla
en effective time 50, n
en median effective time, n
en ET₅₀, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definition

Estimació estadística de la mitjana de l'interval de temps necessari perquè es produeixi un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població després de l'administració d'un agent químic o físic en una dosi o concentració concreta i en condicions definides.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

ca temps letal 50, n m
ca TL₅₀, n m sigla
es tiempo letal 50, n m
es tiempo letal medio, n m
es TL₅₀, n m sigla
es TLM, n m sigla
fr temps létal 50, n m
fr temps létal moyen, n m
fr TL₅₀, n m sigla
fr TLM, n m sigla
en lethal time 50, n
en median lethal time, n
en LT₅₀, n sigla
en MLT, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definition

Estimació estadística de la mitjana de l'interval de temps necessari perquè es produeixi la mort de la meitat dels organismes d'una població després de l'administració d'un agent químic o físic en una dosi o concentració concreta i en condicions definides.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

ca temps levé [fr], n m
es temps levé, n m
fr temps levé, n m
en temps levé, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition

Salt de dos peus a dos peus des d'una de les posicions bàsiques dels peus o d'un peu al mateix peu amb la cama de treball en una posició concreta, en què es manté la mateixa posició des de l'impuls fins a l'aterratge.

Note

1. En l'escola anglesa, només s'anomena temps levé el salt que es fa d'un peu al mateix peu amb la cama de treball en una posició concreta, mantenint la mateixa posició des de l'impuls fins a l'aterratge; per a designar el salt de dos peus a dos peus des d'una de les posicions bàsiques dels peus, en l'escola anglesa s'utilitza la denominació sauté.
2. La denominació temps levé, procedent del francès, està formada pel substantiu temps ('pas compost') i el participi del verb lever ('aixecar, elevar').

ca temps lié [fr], n m
es temps lié, n m
fr temps lié, n m
en temps lié, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition

Combinació de moviments convencionalment connectats que inclou sempre canvis de pes d'una cama a l'altra, executada de manera harmoniosa i fluida, sense pauses.

Note

1. El temps lié s'executa com a part dels exercicis al centre i té una gran importància en el desenvolupament de la coordinació dels moviments de braços, cames, cap i tronc.
2. En el mètode Vaganova les combinacions de temps lié es van desenvolupant en dificultat al llarg dels diferents cursos d'aprenentatge de la dansa clàssica, per exemple afegint a les combinacions més bàsiques girs diversos, inclinacions del cos i el sosteniment de cames a gran altura.
3. Sovint també s'anomena temps lié qualsevol combinació de transferiment de pes que compleixi les premisses de qualitat de moviment i de construcció codificada que s'atribueix a aquest concepte, i fins i tot en les classes de dansa clàssica es dona aquest nom a alguns transferiments de pes d'una cama a l'altra per si mateixos.
4. La denominació temps lié, procedent del francès, està construïda a partir del nucli temps ('pas compost') i el participi del verb lier ('lligar').

ca temps violent, n m
es tiempo extremo, n m
es tiempo peligroso, n m
es tiempo severo, n m
es tiempo violento, n m
fr temps violent, n m
en severe weather, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús (RECONSIDERACIÓ)**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Física > Meteorologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics de caràcter convectiu que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.

Note

El concepte de temps violent inclou els fenòmens següents: pedra grossa, esclafits, mànegues i inundacions sobtades.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració de la forma temps perillós per temps violent

Es reconsidera la forma temps perillós, aprovada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 562 com a alternativa catalana al calc de l'anglès temps sever (de l'anglès severe weather), considerat lingüísticament inadequat(1), pels motius següents:

·la forma temps perillós, que inicialment s'adaptava prou bé al concepte, resulta en aquests moments massa àmplia, ja que actualment han deixat d'incloure's dins l'etiqueta severe weather (o *temps sever) fenòmens perillosos que no són de tipus convectiu, com ara les onades de calor o de fred, les nevades intenses, les sequeres, les boires persistents o els vents forts;(2)

·la forma temps perillós també genera equívocs, per exemple, amb el sistema d'avisos per situació meteorològica de perill del Servei Meteorològic de Catalunya, que s'activa quan es preveu la superació d'uns llindars específics d'intensitat o acumulació de pluja, d'acumulació de neu o d'intensitat de vent, calor o fred.

Com a alternativa al calc, el Consell Supervisor acorda de difondre la forma temps violent, que s'adequa força bé al concepte, d'acord amb el significat de l'adjectiu violent -a ("1. Que obra amb violència, que implica violència. Un vent violent. Una tempesta violenta. 2. Intens, extrem", segons el diccionari normatiu) i és, deixant de banda el calc (temps sever), la solució que té més suport entre els especialistes.

(1) L'adjectiu sever -a només significa en català, segons el diccionari normatiu i la majoria d'obres lexicogràfiques, 'gens indulgent amb les faltes o les febleses' i 'estricte o rígid en el seguiment d'una llei, una norma, etc.'; en anglès, en canvi, severe té un sentit més ampli i també significa, segons el cas, 'greu', 'seriós', 'important', 'extrem', 'intens', 'dur' o 'molt gran'. Cal tenir en compte, a més, que la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans ha desestimat explícitament la petició d'ampliar el significat d'aquest adjectiu que, arran de l'estudi d'aquest cas, li ha adreçat el Consell Supervisor.

(2) Inicialment, aquests fenòmens s'incloïen dins l'etiqueta severe weather en la meteorologia europea, però no, en canvi, en l'americana. Actualment, també a Europa tendeixen a quedar fora d'aquesta categoria.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca temptació de profetisme, n f
es tentación del profetismo, n f
fr tentation prophétique, n f
en prophetic temptation, n
en temptation of prophetism, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Sociologia, Comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Propensió d'alguns científics o estudiosos a participar en el debat públic per opinar i fer previsions sobre qualsevol tema, encara que escapi del seu camp de coneixement específic.

ca tempura, n f
es tempura
es tenpura
fr tempoura
fr tempura
en tempura
en tenpura

Gastronomia

Definition

Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits, que es mengen acompanyats de nap ratllat i d'una salsa calenta feta amb shoyu i mirin.

Note

La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és tenpura.

ca tenalla, n f
es chop block
fr tenaille
en chop block

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definition

Infracció consistent a bloquejar pels genolls o per sota dels genolls un adversari que no sigui el corredor i que un altre jugador ja està bloquejant.

ca tenalla, n f
es tenaza, n f
fr fourchette, n f
en tenace, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition

Fet de tenir la primera i l'última d'una sèrie de cartes consecutives d'un mateix coll però no les cartes del mig.

Note

És una tenalla, per exemple, tenir l'as i la dama de piques però no el rei.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tenalla

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma tenalla.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, utilitzada metafòricament a partir del significat recte de tenalles, ("Instrument consistent en dos alçaprems [...] que serveix per a agafar, arrencar o tallar un cos flexible", segons el diccionari normatiu), evocant la idea que amb aquestes dues cartes s'atrapa o s'immobilitza una carta de l'adversari. Malgrat que el diccionari normatiu només recull tenalles, en plural, referit a l'instrument, en els usos metafòrics és habitual el singular (passa el mateix, per exemple, amb tisores, que el diccionari normatiu ja recull en singular amb els sentis metafòrics: de tisora, fer la tisora, etc.).

·És una denominació d'ús habitual.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

[Acta 726, 30 de setembre de 2024]

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note