Diccionari nàutic

Angle en el pol celeste entre la meitat superior d'un meridià celeste i el cercle horari d'un astre o l'equinocci de primavera que s'amida en direcció oest cap a les 24 hores (360°).

Angle constituït pel Sol, un planeta i la Terra.

Angle díedre que formen el pla horari que passa per aquest punt i el meridià del lloc.

Angle horari corresponent al moment de la sortida del sol.

Angle format per dos objectes situats en el mateix pla horitzontal i l'ull de l'observador.

Angle horitzontal màxim per a mantenir-se un vaixell a distància d'un perill.

Angle del triangle astronòmic situat en el cos celeste.

Angle entre el cercle horari i el seu cercle vertical.

Angle format per la intersecció del pla meridià de referència i el pla meridià que conté a l'instant, en un sistema de coordenades polars o esfèriques.

Element de l'almanac nàutic, que és el suplement a 360º de l'ascensió recta de l'estrella considerada.