Back to top

Diccionari de geografia física

Presentación
  • ca  eclipsi, n m
  • ca  eclipsament, n m sin. compl.
  • es  eclipse
  • fr  éclipse
  • en  eclipse

La Terra

Definición
Intercepció total o parcial de la llum rebuda per un astre des d'un altre per la interposició d'un tercer cos celeste.

Nota

  • Des de la Terra, es parla d'eclipsi de Lluna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna; i d'eclipsi de Sol quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra.
  • ca  eclipsi, n m
  • ca  eclipsament, n m sin. compl.
  • es  eclipse
  • fr  éclipse
  • en  eclipse

La Terra

Definición
Intercepció total o parcial de la llum rebuda per un astre des d'un altre per la interposició d'un tercer cos celeste.

Nota

  • Des de la Terra, es parla d'eclipsi de Lluna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna; i d'eclipsi de Sol quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra.
  • ca  eclíptica, n f
  • es  eclíptica
  • fr  écliptique
  • en  ecliptic

La Terra

Definición
Circumferència màxima de l'esfera celeste que forma un angle de 23° 27' amb l'equador celeste, i que assenyala el camí aparent del Sol durant l'any.
  • ca  eclíptica, n f
  • es  eclíptica
  • fr  écliptique
  • en  ecliptic

La Terra

Definición
Cercle màxim de l'esfera terrestre que forma un angle de 23° 27' amb l'equador.
  • ca  ecologia, n f
  • es  ecología
  • fr  écologie
  • en  ecology

Biogeografia

Definición
Branca de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi.
  • ca  biosfera, n f
  • ca  ecosfera, n f sin. compl.
  • es  biosfera
  • es  ecosfera
  • fr  biosphère
  • fr  écosphère
  • en  biosphere
  • en  ecosphere

Biogeografia

Definición
Capa de la Terra on es desenvolupa la vida, que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l'atmosfera poblades per éssers vius.
  • ca  ecosistema, n m
  • ca  biogeocenosi, n f sin. compl.
  • es  biogeocenosis
  • es  ecosistema
  • fr  biogéocénose
  • fr  écosystème
  • en  biogeocenosis
  • en  biogeocoenosis
  • en  ecosystem

Biogeografia

Definición
Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten, amb totes les seves interrelacions i els intercanvis de matèria i energia que hi tenen lloc.
  • ca  ecotip, n m
  • ca  ecotipus, n m sin. compl.
  • es  ecotipo
  • fr  écotype
  • en  ecotype

Biogeografia

Definición
Subdivisió genètica i ecològica d'una espècie, deguda a una adaptació a condicions ambientals determinades.
  • ca  ecotip, n m
  • ca  ecotipus, n m sin. compl.
  • es  ecotipo
  • fr  écotype
  • en  ecotype

Biogeografia

Definición
Subdivisió genètica i ecològica d'una espècie, deguda a una adaptació a condicions ambientals determinades.
  • ca  ecotò, n m
  • es  ecotono
  • fr  écotone
  • en  ecotone

Biogeografia

Definición
Zona de transició entre dues comunitats o biomes adjacents diferents.

Nota

  • Per exemple, el límit entre un bosc i un prat o les vores d'un riu que corre per un prat.