Back to top
  • ca  equador, n m
  • es  ecuador
  • fr  équateur
  • en  equator

La Terra

Definición
Circumferència màxima que envolta la Terra en un pla perpendicular al seu eix i equidistant als pols.

Nota

  • L'equador és la línia de latitud 0° i divideix la Terra en l'hemisferi nord i l'hemisferi sud.
equador celeste equador celeste

La Terra

  • ca  equador celeste, n m
  • ca  equador equinoccial, n m sin. compl.
  • es  ecuador celeste
  • es  ecuador equinoccial
  • fr  équateur céleste
  • fr  ligne équinoxiale
  • en  celestial equator
  • en  equinoctial equator

La Terra

Definición
Circumferència màxima en l'esfera celeste el pla de la qual és perpendicular a l'eix de la Terra.
equador equinoccial equador equinoccial

La Terra

  • ca  equador celeste, n m
  • ca  equador equinoccial, n m sin. compl.
  • es  ecuador celeste
  • es  ecuador equinoccial
  • fr  équateur céleste
  • fr  ligne équinoxiale
  • en  celestial equator
  • en  equinoctial equator

La Terra

Definición
Circumferència màxima en l'esfera celeste el pla de la qual és perpendicular a l'eix de la Terra.
equador tèrmic equador tèrmic

Climatologia

  • ca  equador tèrmic, n m
  • es  ecuador térmico
  • fr  équateur thermique
  • en  heat equator
  • en  thermal equator

Climatologia

Definición
Línia imaginària que uneix els punts de cada meridià on es registren les temperatures mitjanes més altes durant un període determinat.

Nota

  • La posició mitjana de l'equador tèrmic se situa al nord de l'equador terrestre perquè hi ha zones continentals més extenses a l'hemisferi nord. Però si es representa segons una base mensual, s'observa que l'equador tèrmic es desplaça cap al nord o cap al sud seguint el moviment aparent del Sol entre els tròpics.
  • ca  equatorial, adj
  • es  ecuatorial
  • fr  équatorial
  • en  equatorial

La Terra

Definición
Relatiu o pertanyent a l'equador.
equilibri geostròfic equilibri geostròfic

Climatologia

  • ca  equilibri geostròfic, n m
  • es  equilibrio geostrófico
  • fr  équilibre géostrophique
  • en  geostrophic equilibrium

Climatologia

Definición
Equilibri que es produeix a l'atmosfera quan la força causada per la variació de la pressió atmosfèrica és contrarestada per la força de Coriolis, suposant que aquestes forces són les úniques que actuen sobre l'aire.
  • ca  equinocci, n m
  • es  equinoccio
  • fr  équinoxe
  • en  equinox

La Terra

Definición
Cadascun dels dos punts de l'esfera celeste en què l'equador celeste talla l'eclíptica.

Nota

  • L'equinocci de primavera té lloc el dia 21 de març, aproximadament, quan el Sol passa de l'hemisferi sud de l'esfera celeste a l'hemisferi nord. L'equinocci de tardor té lloc el dia 22 de setembre, aproximadament, quan el Sol passa de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud. Durant els equinoccis el dia i la nit tenen la mateixa durada.
  • ca  erg, n m
  • es  erg
  • fr  erg
  • en  erg

Geomorfologia

Definición
Extensió desèrtica formada per mantells d'arena o camps de dunes que formen alineacions, regulars o no.
  • ca  erm, n m
  • es  erial
  • es  yermo
  • fr  terrain inutilisable
  • en  wasteland

Biogeografia

Definición
Terreny cobert de vegetació herbàcia molt pobra i esclarissada o de mates separades per molta terra nua.
  • ca  erosió, n f
  • es  erosión
  • fr  érosion
  • en  erosion

Geomorfologia

Definición
Conjunt de processos pels quals les roques i els detritus són fragmentats o dissolts i transportats d'un lloc a un altre de la superfície terrestre, fonamentalment per l'aigua, el vent, el gel o la gravetat.