Back to top

Diccionari de geografia física

Presentación
  • ca  galatxo, n m
  • es  galacho

Geomorfologia

Definición
Canal natural o braç de riu entre una illa i la terra ferma.
  • ca  garbí, n m
  • ca  llebeig, n m sin. compl.
  • es  ábrego
  • fr  suroît
  • en  southwesterly wind

Climatologia

Definición
Vent que bufa del sud-oest o del sud-sud-oest.
  • ca  garriga, n f
  • es  garriga
  • fr  garrigue
  • en  garigue
  • en  garrigue

Biogeografia

Definición
Matollar esclerofil·le molt dens i atapeït, punxós, més baix que la màquia, on domina el garric, propi de les terres mediterrànies amb sòls prims.
  • ca  gatelleda, n f
  • es  bardagueral
  • fr  saulaie
  • en  willow plantation

Biogeografia

Definición
Bosc caducifoli de ribera dominat pel gatell, propi de les altes conques dels rius i torrents mediterranis enclavades en obacs humits del territori de l'alzinar.
  • ca  gebrada, n f
  • es  escarcha
  • fr  givrage
  • en  icing

Climatologia

Definición
Dipòsit de gebre sobre una superfície més o menys àmplia.
  • ca  gebre, n m
  • es  cencellada blanca
  • es  escarcha
  • fr  gelée blanche
  • fr  givre
  • en  hoarfrost
  • en  white frost

Climatologia

Definición
Conjunt de cristalls de glaç que provenen de la sublimació de vapor d'aigua atmosfèric quan aquest entra en contacte amb una superfície amb temperatura inferior als 0ºC.
  • ca  gel, n m
  • ca  glaç, n m
  • es  hielo
  • fr  gel
  • fr  glace
  • en  ice

Climatologia

Definición
Aigua en estat sòlid.
  • ca  gelada, n f
  • ca  glaçada, n f
  • es  helada
  • fr  gel
  • fr  gelée
  • en  frost

Climatologia

Definición
Disminució de la temperatura de l'aire fins a un valor igual o inferior a 0°C.
  • ca  gelera, n f
  • es  helero
  • fr  névé
  • en  firn

Geomorfologia

Definición
Massa de glaç acumulada a les zones altes de les muntanyes, per sota del límit de les neus perpètues, i que pot fondre's en un estiu molt sec.
gelifluxió gelifluxió

Geomorfologia

  • ca  gelifluxió, n f
  • es  gelifluxión
  • fr  gélifluxion
  • en  gelifluction

Geomorfologia

Definición
Solifluxió pròpia d'ambients freds, especialment periglacials, causada pel desglaç i la saturació d'aigua alternatius del sòl o la regolita.