Back to top
  • ca  geòfit, n m
  • es  geófito
  • fr  géophyte
  • en  geophyte

Biogeografia

Definición
Forma biològica de les plantes perennes que perden totalment la part aèria i conserven només òrgans subterranis protectors, en forma de bulb, rizoma o tubercle, durant l'època desfavorable.
geògraf | geògrafa geògraf | geògrafa

La Terra

  • ca  geògraf | geògrafa, n m, f
  • es  geógrafo
  • fr  géographe
  • en  geographer

La Terra

Definición
Persona especialitzada en la descripció i l'estudi de la superfície terrestre i de les interrelacions i la distribució espacial dels seus elements i dels fenòmens que hi tenen lloc, sobretot els relacionats amb la presència i l'activitat humanes.
  • ca  geografia, n f
  • es  geografía
  • fr  géographie
  • en  geography

Investigació

Definición
Ciència que descriu i estudia la superfície terrestre i la distribució espacial dels seus elements i dels diversos fenòmens que hi tenen lloc, sobretot els relacionats amb la presència i l'activitat humanes.
geografia física geografia física

La Terra

  • ca  geografia física, n f
  • es  geografía física
  • fr  géographie physique
  • en  physical geography

La Terra

Definición
Branca de la geografia que estudia les característiques espacials i temporals i les interrelacions dels fenòmens de l'entorn físic de la Terra.
  • ca  geoide, n m
  • es  geoide
  • fr  géoïde
  • en  geoid

La Terra

Definición
Superfície teòrica de la Terra en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical.
  • ca  geologia, n f
  • es  geología
  • fr  géologie
  • en  geology

Investigació

Definición
Ciència que té per objecte l'estudi de la composició, l'estructura, la morfologia i l'edat de la Terra.
geomagnetisme geomagnetisme

La Terra

  • ca  magnetisme terrestre, n m
  • ca  geomagnetisme, n m sin. compl.
  • es  geomagnetismo
  • es  magnetismo terrestre
  • fr  géomagnétisme
  • fr  magnétisme terrestre
  • en  geomagnetism
  • en  terrestrial magnetism

La Terra

Definición
Conjunt de tots els efectes exercits pel camp magnètic dipolar existent a la Terra.
geometria hidràulica geometria hidràulica

Hidrologia

  • ca  geometria hidràulica, n f
  • es  geometría hidráulica
  • fr  géometrie hydraulique
  • en  hydraulic geometry

Hidrologia

Definición
Descripció en un riu dels ajustaments entre les característiques hidràuliques del canal (amplària, profunditat, velocitat del corrent, pendent, rugositat, càrrega de fons) expressats com a funcions potencials del cabal.
geomòrfic -a geomòrfic -a

Geomorfologia

  • ca  geomòrfic -a, adj
  • es  geomórfico
  • fr  géomorphique
  • en  geomorphic

Geomorfologia

Definición
Relatiu o pertanyent a les formes del relleu o a la seva evolució.
geomorfologia geomorfologia

Geomorfologia

  • ca  geomorfologia, n f
  • ca  morfologia, n f sin. compl.
  • es  geomorfología
  • es  morfología
  • fr  géomorphologie
  • fr  morphologie
  • en  geomorphology
  • en  morphology

Geomorfologia

Definición
Ciència que estudia les formes del relleu de la superfície terrestre, els processos que l'originen i la seva evolució.

Nota

  • La denominació morfologia estigué en vigència fins als anys 50. Des dels anys 60 s'ha generalitzat la divisió de la geomorfologia en tres grans enfocaments: geomorfologia climàtica, geomorfologia dinàmica i geomorfologia estructural.