horitzó petrogípsic
horitzó petrogípsic
Ciència del sòl
- ca horitzó petrogípsic, n m
- es horizonte petrogípsico
- fr horizon pétrogypsique
- en petrogypsic horizon
Ciència del sòl
Definición
Horitzó subsuperficial de gruix superior a 10 cm, de color blanquinós, constituït per guix secundari cimentat.
Nota
- Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB.
horitzó R
horitzó R
Ciència del sòl
- ca horitzó R, n m
- es horizonte R
- fr horizon R
- en R horizon
Ciència del sòl
Definición
Roca inalterada, compacta i dura de la base del perfil del sòl.
Nota
- Abans s'anomenava horitzó D.
horitzó sàlic
horitzó sàlic
Ciència del sòl
- ca horitzó sàlic, n m
- es horizonte sálico
- fr horizon salique
- en salic horizon
Ciència del sòl
Definición
Horitzó subsuperficial d'un gruix mínim de 15 cm enriquit en sals solubles, amb predomini de clorur sòdic.
Nota
- Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB.
horitzó sulfúric
horitzó sulfúric
Ciència del sòl
- ca horitzó sulfúric, n m
- es horizonte sulfúrico
- fr horizon sulphurique
- en sulfuric horizon [US]
- en sulphuric horizon [GB]
Ciència del sòl
Definición
Horitzó subsuperficial d'un gruix màxim de 15 cm, amb àcid sulfúric i òxids de ferro, de color groc o de rovell, que té un pH inferior a 3,5.
Nota
- Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB.
horst [de]
horst [de]
La Terra, Geomorfologia
- ca pilar tectònic, n m
- ca horst [de], n m sin. compl.
- es horst
- es pilar tectónico
- fr horst
- en horst
La Terra, Geomorfologia
Definición
Bloc elevat limitat per dues falles normals o per sistemes de falles normals subparal·leles.
Nota
- Alguns autors consideren que la forma pilar tectònic no fa referència a l'estructura definida sinó únicament al relleu generat per aquesta estructura.
hostatger
hostatger
Biogeografia
- ca hoste, n m
- ca hostatger, n m sin. compl.
- es hospedador
- es hospedante
- es hospedero
- es huésped
- fr hôte
- en host
Biogeografia
Definición
Organisme que allotja o nodreix un paràsit.
hoste
hoste
Biogeografia
- ca hoste, n m
- ca hostatger, n m sin. compl.
- es hospedador
- es hospedante
- es hospedero
- es huésped
- fr hôte
- en host
Biogeografia
Definición
Organisme que allotja o nodreix un paràsit.
húmic -a
húmic -a
Ciència del sòl
- ca húmic -a, adj
- es húmico
- fr humique
- en humic
Ciència del sòl
Definición
Relatiu o pertanyent a l'humus.
humífer -a
humífer -a
Ciència del sòl
- ca humífer -a, adj
- es humífero
- fr humifère
- en humiferous
- en humus-bearing
Ciència del sòl
Definición
Dit del sòl o de l'horitzó ric en humus.
humificació
humificació
Ciència del sòl
- ca humificació, n f
- es humificación
- fr humification
- en humification
Ciència del sòl
Definición
Transformació i conversió de la matèria orgànica en complexos col·loidals mitjançant processos bioquímics o químics.
