chinook jargon
chinook jargon
Pidgin de base ameríndia, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca chinook jargon
- ca chinook pidgin sin. compl.
- ca tsinuk wawa sin. compl.
- cod chinook wawa
- cy Chinook Jargon
- cy Chinook pidgin sin. compl.
- cy Tsinuk wawa sin. compl.
- de Chinook Jargon
- de Chinook Pidgin sin. compl.
- de Tsinuk Wawa sin. compl.
- en Chinook Jargon
- en Chinook Pidgin sin. compl.
- en Chinuk Wawa sin. compl.
- en Tsinuk Wawa sin. compl.
- es jerga chinuka
- es pidgin chinuko sin. compl.
- es tsinuk wawa sin. compl.
- eu chinookera
- eu chinook jargon sin. compl.
- eu chinook pidgin sin. compl.
- eu chinookera sin. compl.
- eu tsinuk wawa sin. compl.
- fr jargon chinook
- fr chinook jargon sin. compl.
- fr chinook pidgin sin. compl.
- fr tsinuk wawa sin. compl.
- gl chinook Jargon
- gl chinook pidgin sin. compl.
- gl tsinuk wawa sin. compl.
- gn chinook Jargon
- gn chinook pidgin sin. compl.
- gn tsinuk wawa sin. compl.
- it chinook Jargon
- it chinook pidgin sin. compl.
- it tsinuk wawa sin. compl.
- pt chinook Jargon
- pt chinook pidgin sin. compl.
- pt tsinuk wawa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pidgin de base ameríndia, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El chinook jargon és un pidgin que es va utilitzar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord per als contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin té aportacions de totes les llengües en contacte, però prové fonamentalment del chinook (una llengua ameríndia parlada originàriament a la desembocadura del riu Colúmbia) i, en menor mesura, del nootka (una llengua ameríndia parlada a l'illa de Vancouver).
Durant la primera meitat del segle XIX, es feia servir al llarg del riu Colúmbia i a la regió costanera propera. Durant la segona meitat del segle, el seu ús es va ampliar cap a una àrea més gran, que s'estenia des del sud d'Alaska i de la Colúmbia Britànica fins a la costa nord de Califòrnia i les muntanyes Rocalloses a l'oest. A més, parlants d'un centenar de llengües diferents també l'utilitzaven.
Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquesta llengua. Alguns autors consideren que es va originar a partir del contacte amb població europea. La majoria, però, defensa un origen previ al contacte.
Segons algunes fonts, el chinook jargon es va extingir a mitjan segle XX, però segons d'altres, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.
La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tractes provenien d'aquesta ciutat.
Durant la primera meitat del segle XIX, es feia servir al llarg del riu Colúmbia i a la regió costanera propera. Durant la segona meitat del segle, el seu ús es va ampliar cap a una àrea més gran, que s'estenia des del sud d'Alaska i de la Colúmbia Britànica fins a la costa nord de Califòrnia i les muntanyes Rocalloses a l'oest. A més, parlants d'un centenar de llengües diferents també l'utilitzaven.
Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquesta llengua. Alguns autors consideren que es va originar a partir del contacte amb població europea. La majoria, però, defensa un origen previ al contacte.
Segons algunes fonts, el chinook jargon es va extingir a mitjan segle XX, però segons d'altres, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.
La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tractes provenien d'aquesta ciutat.
chinook pidgin
chinook pidgin
Pidgin de base ameríndia, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca chinook jargon
- ca chinook pidgin sin. compl.
- ca tsinuk wawa sin. compl.
- cod chinook wawa
- cy Chinook Jargon
- cy Chinook pidgin sin. compl.
- cy Tsinuk wawa sin. compl.
- de Chinook Jargon
- de Chinook Pidgin sin. compl.
- de Tsinuk Wawa sin. compl.
- en Chinook Jargon
- en Chinook Pidgin sin. compl.
- en Chinuk Wawa sin. compl.
- en Tsinuk Wawa sin. compl.
- es jerga chinuka
- es pidgin chinuko sin. compl.
- es tsinuk wawa sin. compl.
- eu chinookera
- eu chinook jargon sin. compl.
- eu chinook pidgin sin. compl.
- eu chinookera sin. compl.
- eu tsinuk wawa sin. compl.
- fr jargon chinook
- fr chinook jargon sin. compl.
- fr chinook pidgin sin. compl.
- fr tsinuk wawa sin. compl.
- gl chinook Jargon
- gl chinook pidgin sin. compl.
- gl tsinuk wawa sin. compl.
- gn chinook Jargon
- gn chinook pidgin sin. compl.
- gn tsinuk wawa sin. compl.
- it chinook Jargon
- it chinook pidgin sin. compl.
- it tsinuk wawa sin. compl.
- pt chinook Jargon
- pt chinook pidgin sin. compl.
- pt tsinuk wawa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pidgin de base ameríndia, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El chinook jargon és un pidgin que es va utilitzar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord per als contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin té aportacions de totes les llengües en contacte, però prové fonamentalment del chinook (una llengua ameríndia parlada originàriament a la desembocadura del riu Colúmbia) i, en menor mesura, del nootka (una llengua ameríndia parlada a l'illa de Vancouver).
Durant la primera meitat del segle XIX, es feia servir al llarg del riu Colúmbia i a la regió costanera propera. Durant la segona meitat del segle, el seu ús es va ampliar cap a una àrea més gran, que s'estenia des del sud d'Alaska i de la Colúmbia Britànica fins a la costa nord de Califòrnia i les muntanyes Rocalloses a l'oest. A més, parlants d'un centenar de llengües diferents també l'utilitzaven.
Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquesta llengua. Alguns autors consideren que es va originar a partir del contacte amb població europea. La majoria, però, defensa un origen previ al contacte.
Segons algunes fonts, el chinook jargon es va extingir a mitjan segle XX, però segons d'altres, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.
La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tractes provenien d'aquesta ciutat.
Durant la primera meitat del segle XIX, es feia servir al llarg del riu Colúmbia i a la regió costanera propera. Durant la segona meitat del segle, el seu ús es va ampliar cap a una àrea més gran, que s'estenia des del sud d'Alaska i de la Colúmbia Britànica fins a la costa nord de Califòrnia i les muntanyes Rocalloses a l'oest. A més, parlants d'un centenar de llengües diferents també l'utilitzaven.
Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquesta llengua. Alguns autors consideren que es va originar a partir del contacte amb població europea. La majoria, però, defensa un origen previ al contacte.
Segons algunes fonts, el chinook jargon es va extingir a mitjan segle XX, però segons d'altres, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.
La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tractes provenien d'aquesta ciutat.
chipaya
chipaya
Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil
- ca xipaia
- ca chipaya sin. compl.
- ca shipaja sin. compl.
- ca xipaya sin. compl.
- ar شيبايا
- cy Xipaia
- cy Chipaya sin. compl.
- cy Shipaja sin. compl.
- cy Xipaya sin. compl.
- de Xipaya
- de Chipaya sin. compl.
- de Shipaja sin. compl.
- en Xipaya
- en Shipaja sin. compl.
- en Shipaya sin. compl.
- en Xipaia sin. compl.
- es chipaya
- es shipaja sin. compl.
- es xipaia sin. compl.
- es xipaya sin. compl.
- eu chipayera
- eu chipaya sin. compl.
- eu shipaja sin. compl.
- eu xipaia sin. compl.
- eu xipaya sin. compl.
- fr xipaya
- fr shipaja sin. compl.
- fr shipaya sin. compl.
- fr xipaia sin. compl.
- gl xipaia
- gl chipaya sin. compl.
- gl shipaja sin. compl.
- gl xipaya sin. compl.
- it xipaya
- it chipaya sin. compl.
- it shipaja sin. compl.
- it xipaia sin. compl.
- ja シパイア語
- nl Xipaia
- nl Chipaya sin. compl.
- nl Shipaja sin. compl.
- nl Xipaya sin. compl.
- pt xipaia
- pt chipaya sin. compl.
- pt shipaja sin. compl.
- pt xipaya sin. compl.
- ru Шипая
- ru Шипайя sin. compl.
- ru Чипайя sin. compl.
- zh 希帕亚语
- scr Alfabet llatí
Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil
Definición
Els xipaies van ser perseguits i esclavitzats pels colonitzadors des del segle XVII. Van ser instal·lats en una missió prop d'on posteriorment es va fundar la ciutat d'Altamira. Actualment viuen en aquesta ciutat i en pobles de la zona, i reivindiquen els seus drets territorials i de ciutadania. La denominació xipaia està relacionada amb un tipus de bambú que utlitzaven per fer fletxes.
Segons alguns autors, el xipaia i el juruna són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.
La major part de la comunitat parla actualment portuguès; tan sols algunes persones grans coneixen el xipaia, pràcticament extingit. Molts tenen també algun coneixement de kayapó (llengua de la família je), arran de contactes amb aquest grup veí. Els kuruaies viuen amb els xipaies.
No s'ha de confondre el xipaia amb l'uru-chipaya bolivià (família aïllada).
Segons alguns autors, el xipaia i el juruna són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.
La major part de la comunitat parla actualment portuguès; tan sols algunes persones grans coneixen el xipaia, pràcticament extingit. Molts tenen també algun coneixement de kayapó (llengua de la família je), arran de contactes amb aquest grup veí. Els kuruaies viuen amb els xipaies.
No s'ha de confondre el xipaia amb l'uru-chipaya bolivià (família aïllada).
chipaya
chipaya
Chipaya-uru, Amèrica > Bolívia
- ca chipaya
- ca kotsuñe sin. compl.
- cod cipay tagu
- ar تشيباوية
- cy Chipaya
- cy Kotsuñe sin. compl.
- de Chipaya
- en Chipaya
- en Kotsuñe sin. compl.
- es chipaya
- es kotsuñe sin. compl.
- eu chipayera
- eu kotsuñe sin. compl.
- fr chipaya
- fr kotsuñe sin. compl.
- gl chipaya
- gl kotsuñe sin. compl.
- gn chipaja
- gn kotsuñe sin. compl.
- it chipaya
- it kotsuñe sin. compl.
- ja チパヤ語
- ja コツニェ語 sin. compl.
- nl Chipaya
- nl Kotsuñe sin. compl.
- pt chipaya
- pt puquina sin. compl.
- ru Чипайя
- ru Пукина sin. compl.
- ru Коцунье sin. compl.
- sw Chipaya
- sw Kotsuñe sin. compl.
- tmh Tacipayt
- zh 奇帕亚
- zh 克促涅 sin. compl.
Chipaya-uru, Amèrica > Bolívia
Definición
Actualment només sobreviuen dues llengües de la família uru, l'uchumataqu i el chipaya, la qual ocupava un extens territori des de la costa del Pacífic fins al llac Titicaca a l'època de la conquesta espanyola.
Fa uns anys els parlants de chipaya eren bilingües principalment en aimara. Actualment ho són en espanyol.
Fa uns anys els parlants de chipaya eren bilingües principalment en aimara. Actualment ho són en espanyol.
chipewyà
chipewyà
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chipewyà
- ca chipewyan sin. compl.
- ca dene suline sin. compl.
- ca montagnais sin. compl.
- cod dene suline
- cy Chipewyeg
- cy Chipewyan sin. compl.
- cy Dene suline sin. compl.
- cy Montagnais sin. compl.
- de Chipewyan
- de Dene Suline sin. compl.
- de Montagnais sin. compl.
- en Chipewyan
- en Dene sin. compl.
- en Dene Soun'liné sin. compl.
- en Dene Suliné sin. compl.
- en Dëne Suliné sin. compl.
- en Dëne Súline sin. compl.
- en Montagnais sin. compl.
- es montañés
- es chipewyan sin. compl.
- es dene suline sin. compl.
- es montagnais sin. compl.
- eu chipewyera
- eu chipewyan sin. compl.
- eu dene suline sin. compl.
- eu montagnais sin. compl.
- fr chipewyan
- fr dene suline sin. compl.
- fr montagnais sin. compl.
- gl chipewyano
- gl chipewyan sin. compl.
- gl dene suline sin. compl.
- gl montagnais sin. compl.
- gn chipewya
- gn chipewyan sin. compl.
- gn dene suline sin. compl.
- gn montagnais sin. compl.
- it chipewyan
- it dene suline sin. compl.
- it dënesųlinè sin. compl.
- it denèsolinè sin. compl.
- it montagnais sin. compl.
- pt chipewyano
- pt chipewyan sin. compl.
- pt dene suline sin. compl.
- pt montagnais sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari dene
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
chipewyan
chipewyan
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chipewyà
- ca chipewyan sin. compl.
- ca dene suline sin. compl.
- ca montagnais sin. compl.
- cod dene suline
- cy Chipewyeg
- cy Chipewyan sin. compl.
- cy Dene suline sin. compl.
- cy Montagnais sin. compl.
- de Chipewyan
- de Dene Suline sin. compl.
- de Montagnais sin. compl.
- en Chipewyan
- en Dene sin. compl.
- en Dene Soun'liné sin. compl.
- en Dene Suliné sin. compl.
- en Dëne Suliné sin. compl.
- en Dëne Súline sin. compl.
- en Montagnais sin. compl.
- es montañés
- es chipewyan sin. compl.
- es dene suline sin. compl.
- es montagnais sin. compl.
- eu chipewyera
- eu chipewyan sin. compl.
- eu dene suline sin. compl.
- eu montagnais sin. compl.
- fr chipewyan
- fr dene suline sin. compl.
- fr montagnais sin. compl.
- gl chipewyano
- gl chipewyan sin. compl.
- gl dene suline sin. compl.
- gl montagnais sin. compl.
- gn chipewya
- gn chipewyan sin. compl.
- gn dene suline sin. compl.
- gn montagnais sin. compl.
- it chipewyan
- it dene suline sin. compl.
- it dënesųlinè sin. compl.
- it denèsolinè sin. compl.
- it montagnais sin. compl.
- pt chipewyano
- pt chipewyan sin. compl.
- pt dene suline sin. compl.
- pt montagnais sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari dene
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
chipogolo
chipogolo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pogoro
- ca chipogolo sin. compl.
- ca chipogoro sin. compl.
- ca pogolo sin. compl.
- ca pogolu sin. compl.
- ca pogora sin. compl.
- de Pogolo
- de Chipogolo sin. compl.
- de Chipogoro sin. compl.
- de Pogolu sin. compl.
- de Pogoro sin. compl.
- en Pogoro
- en Chipogolo sin. compl.
- en Chipogoro sin. compl.
- en Pogolo sin. compl.
- en Pogolu sin. compl.
- en Pogora sin. compl.
- es pogoro
- es chipogolo sin. compl.
- es chipogoro sin. compl.
- es pogolo sin. compl.
- es pogolu sin. compl.
- es pogora sin. compl.
- eu pogoro
- eu chipogolo sin. compl.
- eu chipogoro sin. compl.
- eu pogolo sin. compl.
- eu pogolu sin. compl.
- eu pogora sin. compl.
- fr pogolo
- fr chipogolo sin. compl.
- fr chipogoro sin. compl.
- fr pogolu sin. compl.
- fr pogoro sin. compl.
- gl pogoro
- gl chipogolo sin. compl.
- gl chipogoro sin. compl.
- gl pogolo sin. compl.
- gl pogolu sin. compl.
- gl pogora sin. compl.
- it pogoro
- it chipogolo sin. compl.
- it chipogoro sin. compl.
- it pogolo sin. compl.
- it pogolu sin. compl.
- it pogora sin. compl.
- nl Pogoro
- nl Chipogolo sin. compl.
- nl Chipogoro sin. compl.
- nl Pogolo sin. compl.
- nl Pogolu sin. compl.
- pt pogoro
- pt chipogolo sin. compl.
- pt chipogoro sin. compl.
- pt pogolo sin. compl.
- pt pogolu sin. compl.
- pt pogora sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic pogoro se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels pogoros trobem els ndambes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al pogoro), els ngindos, els benes i els ngonis, els quals constitueixen els cinc grups majoritaris del districte d'Ulanga, a la regió de Morogoro.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
chipogoro
chipogoro
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pogoro
- ca chipogolo sin. compl.
- ca chipogoro sin. compl.
- ca pogolo sin. compl.
- ca pogolu sin. compl.
- ca pogora sin. compl.
- de Pogolo
- de Chipogolo sin. compl.
- de Chipogoro sin. compl.
- de Pogolu sin. compl.
- de Pogoro sin. compl.
- en Pogoro
- en Chipogolo sin. compl.
- en Chipogoro sin. compl.
- en Pogolo sin. compl.
- en Pogolu sin. compl.
- en Pogora sin. compl.
- es pogoro
- es chipogolo sin. compl.
- es chipogoro sin. compl.
- es pogolo sin. compl.
- es pogolu sin. compl.
- es pogora sin. compl.
- eu pogoro
- eu chipogolo sin. compl.
- eu chipogoro sin. compl.
- eu pogolo sin. compl.
- eu pogolu sin. compl.
- eu pogora sin. compl.
- fr pogolo
- fr chipogolo sin. compl.
- fr chipogoro sin. compl.
- fr pogolu sin. compl.
- fr pogoro sin. compl.
- gl pogoro
- gl chipogolo sin. compl.
- gl chipogoro sin. compl.
- gl pogolo sin. compl.
- gl pogolu sin. compl.
- gl pogora sin. compl.
- it pogoro
- it chipogolo sin. compl.
- it chipogoro sin. compl.
- it pogolo sin. compl.
- it pogolu sin. compl.
- it pogora sin. compl.
- nl Pogoro
- nl Chipogolo sin. compl.
- nl Chipogoro sin. compl.
- nl Pogolo sin. compl.
- nl Pogolu sin. compl.
- pt pogoro
- pt chipogolo sin. compl.
- pt chipogoro sin. compl.
- pt pogolo sin. compl.
- pt pogolu sin. compl.
- pt pogora sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic pogoro se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels pogoros trobem els ndambes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al pogoro), els ngindos, els benes i els ngonis, els quals constitueixen els cinc grups majoritaris del districte d'Ulanga, a la regió de Morogoro.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
chippewa
chippewa
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca ojibwa
- ca anishinaabemowin sin. compl.
- ca chippewa sin. compl.
- ca ojibwe sin. compl.
- ca ojibwemowin sin. compl.
- cod anishinaabe
- cy Ojibwa
- cy Anishinaabemowin sin. compl.
- cy Chippewa sin. compl.
- cy Ojibway sin. compl.
- cy Ojibwe sin. compl.
- cy Ojibwemowin sin. compl.
- de Ojibwa
- de Anishinaabemowin sin. compl.
- de Chippewa sin. compl.
- de Ojibway sin. compl.
- de Ojibwe sin. compl.
- de Ojibwemowin sin. compl.
- en Ojibwa
- en Anishinaabemowin sin. compl.
- en Anishinabe sin. compl.
- en Chippewa sin. compl.
- en Ojibway sin. compl.
- en Ojibwe sin. compl.
- en Ojibwemowin sin. compl.
- es oyibua
- es anishinaabemowin sin. compl.
- es chipeva sin. compl.
- es ojibwa sin. compl.
- es ojibway sin. compl.
- es ojibwe sin. compl.
- es ojibwemowin sin. compl.
- eu ojibwera
- eu anishinaabemowin sin. compl.
- eu chippewa sin. compl.
- eu ojibwa sin. compl.
- eu ojibway sin. compl.
- eu ojibwe sin. compl.
- eu ojibwemowin sin. compl.
- fr ojiboué
- fr anishinaabe-ojibwe(g) de chippewa(y) sin. compl.
- fr anishinaabeg sin. compl.
- fr anishinaabemowin sin. compl.
- fr anishinaabes sin. compl.
- fr chippewa sin. compl.
- fr odjibwé sin. compl.
- fr ojibwa sin. compl.
- fr ojibway sin. compl.
- fr ojibwé sin. compl.
- fr ojibwemowin sin. compl.
- fr saulteaux sin. compl.
- fr saulteux sin. compl.
- fr sauteux sin. compl.
- gl ojibwa
- gl anishinaabemowin sin. compl.
- gl chippewa sin. compl.
- gl ojibway sin. compl.
- gl ojibwe sin. compl.
- gl ojibwemowin sin. compl.
- gn ojibwa
- gn anishinaabemowin sin. compl.
- gn chippewa sin. compl.
- gn ojibway sin. compl.
- gn ojibwe sin. compl.
- gn ojibwemowin sin. compl.
- it ojibwa
- it anishinaabemowin sin. compl.
- it chippewa sin. compl.
- it ojibway sin. compl.
- it ojibwe sin. compl.
- it ojibwemowin sin. compl.
- pt ojibwa
- pt anishinaabemowin sin. compl.
- pt chippewa sin. compl.
- pt ojibway sin. compl.
- pt ojibwe sin. compl.
- pt ojibwemowin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
L'ojibwa és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
D'entre els nombrosos dialectes de l'ojibwa trobem el saulteaux, l'ojibwa nord-occidental, l'ojibwa sud-occidental, l'ojibwa central, el chippewa, l'ottawa i l'algonquí, que ha donat nom a la família sencera. El dialecte algonquí és el més divergent i, per aquest motiu, sovint ha estat considerat una llengua independent. De vegades, la intercomprensió entre l'algonquí i els dialectes occidentals és difícil.
Alguns dialectes de la llengua ojibwa han manllevat força vocabulari del cree, una llengua també algonquina. Fins i tot el sil·labari cree ha estat emprat per escriure l'ojibwa en alguna part de la comunitat, si bé mai en tota.
Els infants encara aprenen la llengua a casa, fet que en garanteix la supervivència almenys una generació. Tant als Estats Units com al Canadà, hi ha programes de revitalització de l'ojibwa que consisteixen bàsicament a ensenyar la llengua a l'escola primària.
Els termes ojibwa i chipewa provenen d'un mot algonquí amb el qual es designen els mocasins característics d'aquest grup. Ojibwa s'empra preferentment al Canadà i chipewa als Estats Units. Anisinaabe significa 'gent original'.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
L'ojibwa és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
D'entre els nombrosos dialectes de l'ojibwa trobem el saulteaux, l'ojibwa nord-occidental, l'ojibwa sud-occidental, l'ojibwa central, el chippewa, l'ottawa i l'algonquí, que ha donat nom a la família sencera. El dialecte algonquí és el més divergent i, per aquest motiu, sovint ha estat considerat una llengua independent. De vegades, la intercomprensió entre l'algonquí i els dialectes occidentals és difícil.
Alguns dialectes de la llengua ojibwa han manllevat força vocabulari del cree, una llengua també algonquina. Fins i tot el sil·labari cree ha estat emprat per escriure l'ojibwa en alguna part de la comunitat, si bé mai en tota.
Els infants encara aprenen la llengua a casa, fet que en garanteix la supervivència almenys una generació. Tant als Estats Units com al Canadà, hi ha programes de revitalització de l'ojibwa que consisteixen bàsicament a ensenyar la llengua a l'escola primària.
Els termes ojibwa i chipewa provenen d'un mot algonquí amb el qual es designen els mocasins característics d'aquest grup. Ojibwa s'empra preferentment al Canadà i chipewa als Estats Units. Anisinaabe significa 'gent original'.
chiquimulilla
chiquimulilla
Xinca, Amèrica > Guatemala
- ca chiquimulilla
- cy Chiquimulilla
- de Chiquimulilla
- en Chiquimulilla
- es chiquimulilla
- eu chiquimulillera
- eu chiquimulilla sin. compl.
- fr chiquimulilla
- gl chiquimulilla
- gn chikimulilla
- it chiquimulilla
- pt chiquimulilla
Xinca, Amèrica > Guatemala
Definición
El chiquimulilla és una de les quatre llengües que, juntament amb el yupiltepeque (extingit), el jumaytepeque i el guazacapan, formen la família xinca. Es tracta de les úniques llengües de Guatemala que no pertanyen a la gran família maia, tot i que han sofert una forta influència de les llengües maies veïnes.
Sembla que el territori xinca havia estat força més ampli que en l'actualitat (departament de Santa Rosa i part dels de Jutiapa i Jalapa), tant a Guatemala com en àrees frontereres d'Hondures i d'El Salvador.
Queden tan sols uns quants parlants o semiparlants d'edat avançada de chiquimulilla i de tota la família xinca, família que es troba al límit de l'extinció. Segons el cens de 1992, però, 297 persones es consideraven xinques.
No es disposa de coneixements aprofundits sobre les llengües xinca, ja que no han estat gaire estudiades.
Sembla que el territori xinca havia estat força més ampli que en l'actualitat (departament de Santa Rosa i part dels de Jutiapa i Jalapa), tant a Guatemala com en àrees frontereres d'Hondures i d'El Salvador.
Queden tan sols uns quants parlants o semiparlants d'edat avançada de chiquimulilla i de tota la família xinca, família que es troba al límit de l'extinció. Segons el cens de 1992, però, 297 persones es consideraven xinques.
No es disposa de coneixements aprofundits sobre les llengües xinca, ja que no han estat gaire estudiades.
