Diccionari de llengües del món

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

chiquitano

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

ca bésiro
ca besiro sin. compl.
ca chiquitano sin. compl.
ca chiquito sin. compl.
ca linguará sin. compl.
ca tarapecosi sin. compl.
cod bésiro
ar بيسيرو
cy Bésiro
cy Besiro sin. compl.
cy Chiquito sin. compl.
cy Linguará sin. compl.
cy Tarapecosi sin. compl.
de Bésiro
de Besiro sin. compl.
de Chiquitano sin. compl.
de Chiquito sin. compl.
de Linguará sin. compl.
de Tarapecosi sin. compl.
en Chiquitano
en Anenho sin. compl.
en Besiro sin. compl.
en Chiquito sin. compl.
en Linguará sin. compl.
en Tarapecosi sin. compl.
es chiquitano
es besiro sin. compl.
es bésiro sin. compl.
es chiquito sin. compl.
es linguará sin. compl.
es tarapecosi sin. compl.
eu besiroera
eu besiro sin. compl.
eu chiquitano sin. compl.
eu chiquitanoera sin. compl.
eu chiquito sin. compl.
eu linguará sin. compl.
eu tarapecosi sin. compl.
fr bésiro
fr besiro sin. compl.
fr chikitano sin. compl.
fr chiquitano sin. compl.
fr chiquito sin. compl.
fr linguará sin. compl.
fr tarapecosi sin. compl.
gl bésiro
gl besiro sin. compl.
gl chiquito sin. compl.
gl linguará sin. compl.
gl tarapecosi sin. compl.
it besiro
it bésiro sin. compl.
it chiquito sin. compl.
it linguará sin. compl.
it tarapecosi sin. compl.
ja ベシロ語
nl Bésiro
nl Besiro sin. compl.
nl Chiquito sin. compl.
nl Linguará sin. compl.
nl Tarapecosi sin. compl.
pt besiro
pt bésiro sin. compl.
pt chiquitano sin. compl.
pt chiquito sin. compl.
pt linguará sin. compl.
pt tarapecosi sin. compl.
ru Чикитано
ru Чикито sin. compl.
ru Бесиро sin. compl.
scr Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

Definición

El bésiro o chiquitano és probablement la quarta llengua indígena més parlada a Bolívia, darrere del quítxua, l'aimara i el chiriguano. Consta de diversos dialectes, entre els quals el javierano, el churapa, el tarapecoci, el moncoca i els de Concepción, San Ignacio de Velasco, Santiago i San Miguel. A més de la variació geogràfica, la llengua presenta diferències entre la parla dels homes i la parla de les dones.

S'ha suggerit que la denominació chiquitano els va ser aplicada perquè vivien en cabanes amb les portes molt petites. Al Brasil la llengua s'anomena també linguará o anenho.

Durant els segles XVII i XVIII, els jesuïtes van instal·lar missions en territori chiquitano. Els missioners barrejaven individus d'ètnies i llengües diferents, però empraven el chiquitano com a llengua franca del procés d'evangelització. Posteriorment van ser recrutats per treballar en explotacions agrícoles i en la construcció del ferrocarril.

Actualment, doncs, l'ètnia és el resultat del contacte dels chiquitanos originaris i d'aquests altres pobles de la regió. La llengua també ha rebut fortes influències de les llengües veïnes. Al llarg del segle XX, diversos pobles veïns s'han assimilat a l'ètnia chiquitano. És el cas dels paikoneka (d'origen arawak), que vivien a les missions de Concepción i San Javier, els paunaca i els saraveka (també arawaks).

Els chiquitanos estan adoptant el castellà de forma massiva, especialment les generacions joves. Poc més del 10% de la població chiquitano boliviana conserva la llengua en l'ús habitual i tots són persones grans. Les comunitats que viuen al Brasil (uns 2.400 individus) gairebé ja no usen la llengua.

Amb la voluntat d'enfortir la identitat cultural dels pobles de l'orient bolivià, l'any 2005 es promulga la llei 3204, de 30 de setembre, per la qual es declara la llengua bésiro patrimoni cultural intangible de la Nació. Serà prioritat nacional preservar la llengua i la cultura dels chiquitanos.

chiquito

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

ca bésiro
ca besiro sin. compl.
ca chiquitano sin. compl.
ca chiquito sin. compl.
ca linguará sin. compl.
ca tarapecosi sin. compl.
cod bésiro
ar بيسيرو
cy Bésiro
cy Besiro sin. compl.
cy Chiquito sin. compl.
cy Linguará sin. compl.
cy Tarapecosi sin. compl.
de Bésiro
de Besiro sin. compl.
de Chiquitano sin. compl.
de Chiquito sin. compl.
de Linguará sin. compl.
de Tarapecosi sin. compl.
en Chiquitano
en Anenho sin. compl.
en Besiro sin. compl.
en Chiquito sin. compl.
en Linguará sin. compl.
en Tarapecosi sin. compl.
es chiquitano
es besiro sin. compl.
es bésiro sin. compl.
es chiquito sin. compl.
es linguará sin. compl.
es tarapecosi sin. compl.
eu besiroera
eu besiro sin. compl.
eu chiquitano sin. compl.
eu chiquitanoera sin. compl.
eu chiquito sin. compl.
eu linguará sin. compl.
eu tarapecosi sin. compl.
fr bésiro
fr besiro sin. compl.
fr chikitano sin. compl.
fr chiquitano sin. compl.
fr chiquito sin. compl.
fr linguará sin. compl.
fr tarapecosi sin. compl.
gl bésiro
gl besiro sin. compl.
gl chiquito sin. compl.
gl linguará sin. compl.
gl tarapecosi sin. compl.
it besiro
it bésiro sin. compl.
it chiquito sin. compl.
it linguará sin. compl.
it tarapecosi sin. compl.
ja ベシロ語
nl Bésiro
nl Besiro sin. compl.
nl Chiquito sin. compl.
nl Linguará sin. compl.
nl Tarapecosi sin. compl.
pt besiro
pt bésiro sin. compl.
pt chiquitano sin. compl.
pt chiquito sin. compl.
pt linguará sin. compl.
pt tarapecosi sin. compl.
ru Чикитано
ru Чикито sin. compl.
ru Бесиро sin. compl.
scr Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

Definición

chiricahua

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

ca chiricahua
cy Chiricahua
de Chiricahua
en Chiricahua Apache
en Chiricahua sin. compl.
es chiricahua
eu chiricahua apachea
eu chiricahua sin. compl.
fr chiricahua
fr apache mescalero-chiricahua sin. compl.
gl chiricahua
gn chirikahua
it chiricahua
pt chiricahua
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes són inintel·ligibles entre elles.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.

La comunitat chiricahua ocupava històricament una àmplia zona a Arizona, a Nou Mèxic i a Mèxic. L'any 1886 van lliurar-se a l'armada americana i van ser traslladats a Florida, a Alabama i, finalment, a Oklahoma. El 1913 part de la comunitat es va instal·lar a la reserva dels mescaleros, mentre que un petit grup va romandre a Fort Sill (a Oklahoma), on actualment ja no es parla la llengua.

A la dècada dels vuitanta, tres quartes parts dels infants que entraven a l'escola de la reserva parlaven chiricahua o mescalero. Les xifres decreixen progressivament.

chirichano

Aïllada, Amèrica > Veneçuela

ca sapé
ca caliana sin. compl.
ca chirichano sin. compl.
ca kaliana sin. compl.
ca kariana sin. compl.
cod sapé
ar السابية
cy Sapé
cy Caliana sin. compl.
cy Chirichano sin. compl.
cy Kaliana sin. compl.
cy Kariana sin. compl.
de Sapé
de Caliana sin. compl.
de Chirichano sin. compl.
de Kaliana sin. compl.
de Kariana sin. compl.
en Sapé
en Caliana sin. compl.
en Chirichano sin. compl.
en Kaliána sin. compl.
en Kariana sin. compl.
es sapé
es caliana sin. compl.
es kaliana sin. compl.
es kariana sin. compl.
eu sapeera
eu caliana sin. compl.
eu chirichano sin. compl.
eu kaliana sin. compl.
eu kariana sin. compl.
fr sapé
fr caliana sin. compl.
fr chirichano sin. compl.
fr kaliana sin. compl.
fr kariana sin. compl.
gn sape
gn caliana sin. compl.
gn chirichano sin. compl.
gn kaliana sin. compl.
gn kariana sin. compl.
it sape
it caliana sin. compl.
it chirichano sin. compl.
it kaliana sin. compl.
it kariana sin. compl.
ja サペ語
ja カリアナ語、チリチャノ語 sin. compl.
nl Sapé
nl Caliana sin. compl.
nl Chirichano sin. compl.
nl Kaliana sin. compl.
nl Kariana sin. compl.
pt sapé
pt caliana sin. compl.
pt chirichano sin. compl.
pt kaliana sin. compl.
pt kariana sin. compl.
ru Сапе
ru Калиана sin. compl.
ru Кальяна sin. compl.
ru Кариана sin. compl.
ru Карьяна sin. compl.
ru Чиричано sin. compl.
zh 萨贝语
zh 加利亚纳 sin. compl.
zh 卡里亚纳 sin. compl.
zh 卡芮亚纳 sin. compl.
zh 奇利查诺 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Veneçuela

Definición

L'hàbitat tradicional dels sapé era la zona de l'alt i mitjà Paragua. Sembla que a començament del segle XX eren un grup d'unes 100 o 200 persones. Les epidèmies i la invasió dels yanam van provocar la reducció i la dispersió entre la població sapé. També hi havia hagut presència d'aquesta ètnia a la banda brasilera. Actualment només 25 persones pertanyen a l'ètnia sapé (entre 60 i 100 segons altres fonts), de les quals únicament 5, segons dades del final dels anys 70, parlaven encara la llengua sapé. És possible, doncs, que la llengua ja s'hagi extingit.

Es van produir força matrimonis mixtos de sapé amb yanam i pemon, fet que va provocar una substitució de la llengua sapé especialment vers el pemon. Sembla, però, que, en general, el sapé ha estat substituït per l'espanyol.

Es considera una llengua aïllada, tot i que alguns autors han remarcat correspondències lèxiques amb el guinau, llengua extingida de la família arawak, i també amb el warao; una altra proposta vincula el sapé amb l'awakê, en el que seria la família arutani-sapé. No disposem de gaires estudis sobre aquesta llengua.

chiripuno

Zaparoana, Amèrica > Perú

ca arabela
ca chiripuno sin. compl.
cod tapwiyukwaka
ar أرابيلية
cy Arabela
cy Chiripuno sin. compl.
de Arabela
de Chiripuno sin. compl.
en Arabela
en Chiripuno sin. compl.
es arabela
es chiripuno sin. compl.
eu arabelera
eu chiripuno sin. compl.
fr arabela
fr chiripuno sin. compl.
gl arabela
gl chiripuno sin. compl.
gn aravela
gn chiripuno sin. compl.
it arabela
it chiripuno sin. compl.
it chiripunu sin. compl.
ja アラベラ語
ja チリプノ語 sin. compl.
nl Arabela
nl Chiripuno sin. compl.
pt arabela
pt chiripuno sin. compl.
pt chiripunu sin. compl.
ru Арабела
ru Чирипуно sin. compl.
sw Arabela
sw Chiripuno sin. compl.
tmh Tarabilt
zh 阿拉倍拉
zh 其利普诺 sin. compl.

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definición

Els arabeles van ser contactats per primer cop el 1945. Actualment el grup ètnic està format per 300-500 persones. Ja no hi ha individus monolingües, la majoria parla espanyol i la variant local del quítxua.

Un petit grup, els pananahuris, es va separar dels arabeles fa uns cent anys, però no se sap del cert si encara existeix.

chiriquí

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

ca guaymí
ca chiriquí sin. compl.
ca movere sin. compl.
ca ngabere sin. compl.
ca ngöbe sin. compl.
ca valiente sin. compl.
cod ngobere
ar غوايمي
cy Guaymí
cy Chiriquí sin. compl.
cy Movere sin. compl.
cy Ngabere sin. compl.
cy Ngöbe sin. compl.
cy Valiente sin. compl.
de Guaymí
de Chiriquí sin. compl.
de Movere sin. compl.
de Ngabere sin. compl.
de Ngöbe sin. compl.
de Ngobe-Bugle sin. compl.
de Valiente sin. compl.
en Guaymí
en Chiriqui sin. compl.
en Movere sin. compl.
en Ngäbere sin. compl.
en Ngobere sin. compl.
en Valiente sin. compl.
es guaimí
eu guaymiera
eu chiriqui sin. compl.
eu movere sin. compl.
eu ngabere sin. compl.
eu ngobe sin. compl.
eu ngoberera sin. compl.
eu valiente sin. compl.
fr guaimi
fr chiriquí sin. compl.
fr movere sin. compl.
fr ngabere sin. compl.
fr ngöbe sin. compl.
fr valiente sin. compl.
gn guaimi
gn chiriquí sin. compl.
gn movere sin. compl.
gn ngabere sin. compl.
gn ngöbe sin. compl.
gn valiente sin. compl.
it guaymí
it chiriquí sin. compl.
it movere sin. compl.
it ngabere sin. compl.
it ngöbe sin. compl.
it valiente sin. compl.
ja グアイミ語
ja チリキ語 sin. compl.
ja モベレ語 sin. compl.
ja ンゴベ語 sin. compl.
ja ンガベレ語 sin. compl.
ja バリエンテ語 sin. compl.
nl Guaymí
nl Chiriquí sin. compl.
nl Movere sin. compl.
nl Ngabere sin. compl.
nl Ngöbe sin. compl.
nl Valiente sin. compl.
pt guaymí
pt chiriquí sin. compl.
pt movere sin. compl.
pt ngabere sin. compl.
pt ngöbe sin. compl.
pt valiente sin. compl.
ru Гуайми
ru Чирики sin. compl.
ru Мовере sin. compl.
ru Нгебере sin. compl.
ru Нгобере sin. compl.
ru Валиенте sin. compl.
zh 瓜伊米语
zh 奇利基语、恩格贝热语、恩格贝语、莫维热语、瓦连特语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definición

Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.

chirripó

Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica

ca cabécar
ca chirripó sin. compl.
ca kabékar sin. compl.
ar الكابيكارية
cy Cabécar
cy Chirripó sin. compl.
de Cabecar
de Chirripó sin. compl.
de Kabékar sin. compl.
en Cabécar
en Chirripó sin. compl.
en Kabékar sin. compl.
es cabécar
es chirripó sin. compl.
es kabékar sin. compl.
eu cabecarera
eu cabecar sin. compl.
eu chirripo sin. compl.
eu kabekar sin. compl.
fr cabécar
fr chirripó sin. compl.
fr kabékar sin. compl.
gn kavékar
gn chirripo sin. compl.
gn kabékar sin. compl.
it cabecar
it chirripó sin. compl.
it kabékar sin. compl.
ja カベカル語
ja チリポ語 sin. compl.
nl Cabécar
nl Chirripó sin. compl.
nl Kabékar sin. compl.
pt cabécar
pt chirripó sin. compl.
pt kabékar sin. compl.
ru Кабекар
ru Чириппо sin. compl.
zh 卡贝卡尔语
zh 卡贝卡语 sin. compl.
zh 奇利博语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica

Definición

La cultura cabécar tingué un desenvolupament tecnològic molt destacat, segons mostren les restes arqueològiques del jaciment de Turrialba, habitat entre el 1000 a.C. i el 1400 de la nostra era. S'hi ha trobat un aqüeducte, un dic, restes de grans temples i altres edificacions construïts amb pedres enormes, i un camí de pedra d'uns vuitanta quilòmetres. No se sap per què els seus habitants van abandonar Turrialba ni per què va desaparèixer aquest poble; podria ser a causa d'una pesta o un conflicte bèl·lic amb un altre grup.

L'ètnia cabécar, això no obstant, ha tingut continuïtat fins a l'actualitat.

Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.

chittagonià

Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh

ca chittagonià
en chatgaya
en chittagonian
fr chittagonien
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí

Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh

Definición

El chittagonià compta amb uns 13 milions de parlants a la divisió de Chittagong, zona costera de Bangla Desh. També té força parlants com a segona llengua. És una llengua propera al bengalí i al rohingya. L'índex d'alfabetització del seus parlants és baix.

chitumbuka

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia

ca tumbuka
ca chitumbuka sin. compl.
ca tamboka sin. compl.
ca tambuka sin. compl.
ca timbuka sin. compl.
ca tombucas sin. compl.
ca tumboka sin. compl.
ar تومبوكا
cy Tumbuka
cy Chitumbuka sin. compl.
cy Tamboka sin. compl.
cy Tambuka sin. compl.
cy Timbuka sin. compl.
cy Tombucas sin. compl.
cy Tumboka sin. compl.
de Tumbuka
de Chitumbuka sin. compl.
de Tamboka sin. compl.
de Tambuka sin. compl.
de Timbuka sin. compl.
de Tombucas sin. compl.
de Tumboka sin. compl.
en Tumbuka
en Chitumbuka sin. compl.
en Tamboka sin. compl.
en Tambuka sin. compl.
en Timbuka sin. compl.
en Tombucas sin. compl.
en Tumboka sin. compl.
es tumbuka
eu tumbukera
eu chitumbuka sin. compl.
eu tamboka sin. compl.
eu tambuka sin. compl.
eu timbuka sin. compl.
eu tombucas sin. compl.
eu tumboka sin. compl.
eu tumbuka sin. compl.
fr tumbuka
fr chitumbuka sin. compl.
fr tamboka sin. compl.
fr tambuka sin. compl.
fr timbuka sin. compl.
fr tombucas sin. compl.
fr tumboka sin. compl.
gl tumbuka
gl chitumbuka sin. compl.
gl tamboka sin. compl.
gl tambuka sin. compl.
gl timbuka sin. compl.
gl tombucas sin. compl.
gl tumboka sin. compl.
gn tumbuka
gn chitumbuka sin. compl.
gn tamboka sin. compl.
gn tambuka sin. compl.
gn timbuka sin. compl.
gn tombukas sin. compl.
gn tumboka sin. compl.
it tumbuka
it chitumbuka sin. compl.
it tamboka sin. compl.
it tambuka sin. compl.
it timbuka sin. compl.
it tombucas sin. compl.
it tumboka sin. compl.
pt tumbuka
pt chitumbuka sin. compl.
pt tamboka sin. compl.
pt tambuka sin. compl.
pt timbuka sin. compl.
pt tombucas sin. compl.
pt tumboka sin. compl.
tmh Tatumbukat
tmh Chitumbuka sin. compl.
tmh tamboka sin. compl.
tmh tambuka sin. compl.
tmh timbuka sin. compl.
tmh tombucas sin. compl.
tmh tumboka sin. compl.
zh 图姆布卡语
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia

Definición

El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.

El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.

chivenda

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe

ca venda
ca cevenda sin. compl.
ca chivenda sin. compl.
ca lemba sin. compl.
ca tshivenda sin. compl.
ar فيندا
cy Venda
cy Cevenda sin. compl.
cy Chivenda sin. compl.
cy Lemba sin. compl.
cy Tshivenda sin. compl.
de Venda
de Cevenda sin. compl.
de Chivenda sin. compl.
de Lemba sin. compl.
de Tshivenda sin. compl.
en Venda
en Cevenda sin. compl.
en Chivenda sin. compl.
en Lemba sin. compl.
en Tshivenda sin. compl.
es venda
es cevenda sin. compl.
es chivenda sin. compl.
es lemba sin. compl.
es tshivenda sin. compl.
eu vendera
eu cevenda sin. compl.
eu chivenda sin. compl.
eu lemba sin. compl.
eu tshivenda sin. compl.
eu venda sin. compl.
eu vendera sin. compl.
fr venda
fr cevenda sin. compl.
fr chivenda sin. compl.
fr lemba sin. compl.
fr tshivenda sin. compl.
gl venda
gl cevenda sin. compl.
gl chivenda sin. compl.
gl lemba sin. compl.
gl tshivenda sin. compl.
gn venda
gn cevenda sin. compl.
gn chivenda sin. compl.
gn lemba sin. compl.
gn tshivenda sin. compl.
it venda
it cevenda sin. compl.
it chivenda sin. compl.
it lemba sin. compl.
it tshivenda sin. compl.
pt venda
pt cevenda sin. compl.
pt chivenda sin. compl.
pt lemba sin. compl.
pt tshivenda sin. compl.
tmh Tavendat
tmh cevenda sin. compl.
tmh Chivenda sin. compl.
tmh lemba sin. compl.
tmh tshivenda sin. compl.
zh 文达语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe

Definición

El grup etnoligüístic venda constitueix el 2,2 % de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua venda és una de les llengües majoritàries de la província de Limpopo (16% de la població local), juntament amb el sepedi (52%) i el songa (22%).

Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).

El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.