alagwaisi
alagwaisi
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca alagwa
- ca alagwaisi sin. compl.
- ca alagwase sin. compl.
- ca alawa sin. compl.
- ca asi sin. compl.
- ca chasi sin. compl.
- ca kialagwa sin. compl.
- ca wasi sin. compl.
- cod alagwa
- ar ألاغوا
- cy Alagwa
- cy Alagwaisi sin. compl.
- cy Alagwase sin. compl.
- cy Alawa sin. compl.
- cy Asi sin. compl.
- cy Chasi sin. compl.
- cy Kialagwa sin. compl.
- cy Wasi sin. compl.
- de Alagwa
- de Alagwaisi sin. compl.
- de Alagwase sin. compl.
- de Alawa sin. compl.
- de Asi sin. compl.
- de Chasi sin. compl.
- de Kialagwa sin. compl.
- de Wasi sin. compl.
- en Alagwa
- en Alagwaisi sin. compl.
- en Alagwase sin. compl.
- en Alawa sin. compl.
- en Asi sin. compl.
- en Chasi sin. compl.
- en Kialagwa sin. compl.
- en Waasi sin. compl.
- en Wasi sin. compl.
- es alava
- es alagwaisi sin. compl.
- es alagwase sin. compl.
- es alawa sin. compl.
- es asi sin. compl.
- es chasi sin. compl.
- es kialagwa sin. compl.
- es wasi sin. compl.
- eu wasiera
- eu alagwa sin. compl.
- eu alagwaisi sin. compl.
- eu alagwase sin. compl.
- eu alawa sin. compl.
- eu asi sin. compl.
- eu chasi sin. compl.
- eu kialagwa sin. compl.
- eu wasi sin. compl.
- fr alagwa
- fr alagwaisi sin. compl.
- fr alagwase sin. compl.
- fr alawa sin. compl.
- fr asi sin. compl.
- fr chasi sin. compl.
- fr kialagwa sin. compl.
- fr wasi sin. compl.
- gl alagwa
- gl alagwaisi sin. compl.
- gl alagwase sin. compl.
- gl alawa sin. compl.
- gl asi sin. compl.
- gl chasi sin. compl.
- gl kialagwa sin. compl.
- gl wasi sin. compl.
- gn alava
- gn alagwa sin. compl.
- it alagwa
- it alagwaisi sin. compl.
- it alagwase sin. compl.
- it alawa sin. compl.
- it asi sin. compl.
- it chasi sin. compl.
- it kialagwa sin. compl.
- it wasi sin. compl.
- pt alagwa
- pt alagwaisi sin. compl.
- pt alagwase sin. compl.
- pt alawa sin. compl.
- pt asi sin. compl.
- pt chasi sin. compl.
- pt kialagwa sin. compl.
- pt wasi sin. compl.
- tmh Talagwat
- tmh Alagwaisi sin. compl.
- tmh alagwase sin. compl.
- tmh alawa sin. compl.
- tmh asi sin. compl.
- tmh chasi sin. compl.
- tmh kialagwa sin. compl.
- tmh wasi sin. compl.
- zh 阿拉格瓦语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
alagwase
alagwase
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca alagwa
- ca alagwaisi sin. compl.
- ca alagwase sin. compl.
- ca alawa sin. compl.
- ca asi sin. compl.
- ca chasi sin. compl.
- ca kialagwa sin. compl.
- ca wasi sin. compl.
- cod alagwa
- ar ألاغوا
- cy Alagwa
- cy Alagwaisi sin. compl.
- cy Alagwase sin. compl.
- cy Alawa sin. compl.
- cy Asi sin. compl.
- cy Chasi sin. compl.
- cy Kialagwa sin. compl.
- cy Wasi sin. compl.
- de Alagwa
- de Alagwaisi sin. compl.
- de Alagwase sin. compl.
- de Alawa sin. compl.
- de Asi sin. compl.
- de Chasi sin. compl.
- de Kialagwa sin. compl.
- de Wasi sin. compl.
- en Alagwa
- en Alagwaisi sin. compl.
- en Alagwase sin. compl.
- en Alawa sin. compl.
- en Asi sin. compl.
- en Chasi sin. compl.
- en Kialagwa sin. compl.
- en Waasi sin. compl.
- en Wasi sin. compl.
- es alava
- es alagwaisi sin. compl.
- es alagwase sin. compl.
- es alawa sin. compl.
- es asi sin. compl.
- es chasi sin. compl.
- es kialagwa sin. compl.
- es wasi sin. compl.
- eu wasiera
- eu alagwa sin. compl.
- eu alagwaisi sin. compl.
- eu alagwase sin. compl.
- eu alawa sin. compl.
- eu asi sin. compl.
- eu chasi sin. compl.
- eu kialagwa sin. compl.
- eu wasi sin. compl.
- fr alagwa
- fr alagwaisi sin. compl.
- fr alagwase sin. compl.
- fr alawa sin. compl.
- fr asi sin. compl.
- fr chasi sin. compl.
- fr kialagwa sin. compl.
- fr wasi sin. compl.
- gl alagwa
- gl alagwaisi sin. compl.
- gl alagwase sin. compl.
- gl alawa sin. compl.
- gl asi sin. compl.
- gl chasi sin. compl.
- gl kialagwa sin. compl.
- gl wasi sin. compl.
- gn alava
- gn alagwa sin. compl.
- it alagwa
- it alagwaisi sin. compl.
- it alagwase sin. compl.
- it alawa sin. compl.
- it asi sin. compl.
- it chasi sin. compl.
- it kialagwa sin. compl.
- it wasi sin. compl.
- pt alagwa
- pt alagwaisi sin. compl.
- pt alagwase sin. compl.
- pt alawa sin. compl.
- pt asi sin. compl.
- pt chasi sin. compl.
- pt kialagwa sin. compl.
- pt wasi sin. compl.
- tmh Talagwat
- tmh Alagwaisi sin. compl.
- tmh alagwase sin. compl.
- tmh alawa sin. compl.
- tmh asi sin. compl.
- tmh chasi sin. compl.
- tmh kialagwa sin. compl.
- tmh wasi sin. compl.
- zh 阿拉格瓦语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
alakaluf
alakaluf
Aïllada, Amèrica > Xile
- ca kawésqar
- ca alacaluf sin. compl.
- ca alakaluf sin. compl.
- ca halakwalip sin. compl.
- ca kawaskar sin. compl.
- ca kawesqar sin. compl.
- ca qawashqar sin. compl.
- ca qawasqar sin. compl.
- cod kawiskar
- ar كاوسكارية
- cy Kawésqar
- cy Alacaluf sin. compl.
- cy Alakaluf sin. compl.
- cy Halakwalip sin. compl.
- cy Kawaskar sin. compl.
- cy Kawesqar sin. compl.
- cy Qawashqar sin. compl.
- cy Qawasqar sin. compl.
- de Kaweskar
- de Alacaluf sin. compl.
- de Halakwulup sin. compl.
- de Kawaskar sin. compl.
- de Kawesqar sin. compl.
- en Kawésqar
- en Alacaluf sin. compl.
- en Alakaluf sin. compl.
- en Halakwalip sin. compl.
- en Kawaskar sin. compl.
- en Kawesqar sin. compl.
- en Qawashqar sin. compl.
- en Qawasqar sin. compl.
- es kawésqar
- es alacaluf sin. compl.
- es alakaluf sin. compl.
- es halakwalip sin. compl.
- es kawaskar sin. compl.
- es kawesqar sin. compl.
- es qawashqar sin. compl.
- es qawasqar sin. compl.
- eu kaweskarera
- eu alacaluf sin. compl.
- eu alakaluf sin. compl.
- eu halakwalip sin. compl.
- eu kawaskar sin. compl.
- eu kawesqar sin. compl.
- eu qawashqar sin. compl.
- eu qawasqar sin. compl.
- fr kawésqar
- fr alacaluf sin. compl.
- fr alakaluf sin. compl.
- fr halakwalip sin. compl.
- fr kawaskar sin. compl.
- fr kawesqar sin. compl.
- fr qawashqar sin. compl.
- fr qawasqar sin. compl.
- gl kawésqar
- gl alacaluf sin. compl.
- gl alakaluf sin. compl.
- gl halakwalip sin. compl.
- gl kawaskar sin. compl.
- gl kawesqar sin. compl.
- gl qawashqar sin. compl.
- gl qawasqar sin. compl.
- gn kawéskar
- gn alacaluf sin. compl.
- gn alakaluf sin. compl.
- gn halakwalip sin. compl.
- gn kawashkar sin. compl.
- gn kawaskar sin. compl.
- gn kawesqar sin. compl.
- gn qawasqar sin. compl.
- it kawésqar
- it alacaluf sin. compl.
- it alakaluf sin. compl.
- it halakwalip sin. compl.
- it kawaskar sin. compl.
- it kawesqar sin. compl.
- it qawashqar sin. compl.
- it qawasqar sin. compl.
- ja カウェシカル語
- ja アラカルフ語 sin. compl.
- ja カワスカル語 sin. compl.
- ja カウェシカル語 sin. compl.
- ja カウェスカル語 sin. compl.
- ja カワシュカル語 sin. compl.
- ja ハラクワリプ語 sin. compl.
- nl Kawésqar
- nl Alacaluf sin. compl.
- nl Alakaluf sin. compl.
- nl Halakwalip sin. compl.
- nl Kawaskar sin. compl.
- nl Kawesqar sin. compl.
- nl Qawashqar sin. compl.
- nl Qawasqar sin. compl.
- pt kawésqar
- pt alacaluf sin. compl.
- pt alakaluf sin. compl.
- pt halakwalip sin. compl.
- pt kawaskar sin. compl.
- pt kawesqar sin. compl.
- pt qawashqar sin. compl.
- pt qawasqar sin. compl.
- ru Кавескар
- ru Алакалуф sin. compl.
- ru Каваскар sin. compl.
- ru Кавашкар sin. compl.
- ru Кауэскар sin. compl.
- ru Алаквалип sin. compl.
- ru Алаквулуп sin. compl.
- sw Kawésqar
- sw Alacaluf sin. compl.
- sw Alakaluf sin. compl.
- sw Halakwalip sin. compl.
- sw Kawaskar sin. compl.
- sw Kawesqar sin. compl.
- sw Qawashqar sin. compl.
- sw Qawasqar sin. compl.
- tmh Takawiskart
- zh 科维斯卡
- zh 卡瓦斯卡 sin. compl.
- zh 卡维斯卡 sin. compl.
- zh 考瓦世卡 sin. compl.
- zh 考瓦斯卡 sin. compl.
- zh 阿拉伽卢夫 sin. compl.
- zh 阿拉卡卢夫 sin. compl.
- zh 哈拉克瓦利浦 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Xile
Definición
El kawésqar és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el yagan.
Malgrat que s'ha considerat tradicionalment com una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una vinculació amb les llengües chon i/o amb el maputxe.
El kawésqar ha estat dividit en tres grups, geogràficament més que des d'un punt de vista lingüístic: septentrional, central i meridional.
El terme kawésqar prové de la unió de dues paraules: kawes ('carn') i kar ('os'), 'de carn i os'.
La llengua kawésqar s'ha vist afectada pel canvi de forma de vida i costums de la comunitat, de nòmades a poble sedentari, atès que ja no es fan servir expressions relacionades amb la caça i la pesca, activitats tradicionals de la seva cultura original.
Malgrat que s'ha considerat tradicionalment com una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una vinculació amb les llengües chon i/o amb el maputxe.
El kawésqar ha estat dividit en tres grups, geogràficament més que des d'un punt de vista lingüístic: septentrional, central i meridional.
El terme kawésqar prové de la unió de dues paraules: kawes ('carn') i kar ('os'), 'de carn i os'.
La llengua kawésqar s'ha vist afectada pel canvi de forma de vida i costums de la comunitat, de nòmades a poble sedentari, atès que ja no es fan servir expressions relacionades amb la caça i la pesca, activitats tradicionals de la seva cultura original.
alangan
alangan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca alangan
- ar ألانغانية
- cy Alangan
- de Alangan
- en Alangan
- es alangan
- eu alanganera
- eu alagan sin. compl.
- fr alangan
- gl alangan
- gn alangan
- it alangan
- pt alangan
- zh 阿拉安语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definición
El grup etnolingüístic alangan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com mangyan, juntament amb els iraya, els tadyawan, els batangan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.
Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació alangan, que podria significar 'grup de persones de cultura poc refinada' (d'alangan, 'precarietat', 'incertesa', 'inadequat', en tagal), o provenir dels noms d'un riu i una muntanya situats a la Vall d'Alangan.
Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.
L'alangan limita amb l'iraya, el tagal, el tadyawan i el batangan.
Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació alangan, que podria significar 'grup de persones de cultura poc refinada' (d'alangan, 'precarietat', 'incertesa', 'inadequat', en tagal), o provenir dels noms d'un riu i una muntanya situats a la Vall d'Alangan.
Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.
L'alangan limita amb l'iraya, el tagal, el tadyawan i el batangan.
alawa
alawa
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca alagwa
- ca alagwaisi sin. compl.
- ca alagwase sin. compl.
- ca alawa sin. compl.
- ca asi sin. compl.
- ca chasi sin. compl.
- ca kialagwa sin. compl.
- ca wasi sin. compl.
- cod alagwa
- ar ألاغوا
- cy Alagwa
- cy Alagwaisi sin. compl.
- cy Alagwase sin. compl.
- cy Alawa sin. compl.
- cy Asi sin. compl.
- cy Chasi sin. compl.
- cy Kialagwa sin. compl.
- cy Wasi sin. compl.
- de Alagwa
- de Alagwaisi sin. compl.
- de Alagwase sin. compl.
- de Alawa sin. compl.
- de Asi sin. compl.
- de Chasi sin. compl.
- de Kialagwa sin. compl.
- de Wasi sin. compl.
- en Alagwa
- en Alagwaisi sin. compl.
- en Alagwase sin. compl.
- en Alawa sin. compl.
- en Asi sin. compl.
- en Chasi sin. compl.
- en Kialagwa sin. compl.
- en Waasi sin. compl.
- en Wasi sin. compl.
- es alava
- es alagwaisi sin. compl.
- es alagwase sin. compl.
- es alawa sin. compl.
- es asi sin. compl.
- es chasi sin. compl.
- es kialagwa sin. compl.
- es wasi sin. compl.
- eu wasiera
- eu alagwa sin. compl.
- eu alagwaisi sin. compl.
- eu alagwase sin. compl.
- eu alawa sin. compl.
- eu asi sin. compl.
- eu chasi sin. compl.
- eu kialagwa sin. compl.
- eu wasi sin. compl.
- fr alagwa
- fr alagwaisi sin. compl.
- fr alagwase sin. compl.
- fr alawa sin. compl.
- fr asi sin. compl.
- fr chasi sin. compl.
- fr kialagwa sin. compl.
- fr wasi sin. compl.
- gl alagwa
- gl alagwaisi sin. compl.
- gl alagwase sin. compl.
- gl alawa sin. compl.
- gl asi sin. compl.
- gl chasi sin. compl.
- gl kialagwa sin. compl.
- gl wasi sin. compl.
- gn alava
- gn alagwa sin. compl.
- it alagwa
- it alagwaisi sin. compl.
- it alagwase sin. compl.
- it alawa sin. compl.
- it asi sin. compl.
- it chasi sin. compl.
- it kialagwa sin. compl.
- it wasi sin. compl.
- pt alagwa
- pt alagwaisi sin. compl.
- pt alagwase sin. compl.
- pt alawa sin. compl.
- pt asi sin. compl.
- pt chasi sin. compl.
- pt kialagwa sin. compl.
- pt wasi sin. compl.
- tmh Talagwat
- tmh Alagwaisi sin. compl.
- tmh alagwase sin. compl.
- tmh alawa sin. compl.
- tmh asi sin. compl.
- tmh chasi sin. compl.
- tmh kialagwa sin. compl.
- tmh wasi sin. compl.
- zh 阿拉格瓦语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
albanès
albanès
Indoeuropea > Albanesa, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Croàcia, Europa > Grècia, Europa > Itàlia, Europa > Kosovo, Europa > Macedònia, Europa > Montenegro, Europa > Sèrbia, Europa > Ucraïna
- ca albanès
- cod shqip
- ar الألبانية
- cy Albaneg
- de Albanisch
- en Albanian
- es albanés
- eu albaniera
- fr albanais
- gl albanés
- gn alvanes
- it albanese
- ja アルバニア語
- nl Albanees
- oc albanés
- pt albanês
- ru Албанский язык
- sw Albanian
- tmh Talbant
- zh 阿尔巴尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Albanesa, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Croàcia, Europa > Grècia, Europa > Itàlia, Europa > Kosovo, Europa > Macedònia, Europa > Montenegro, Europa > Sèrbia, Europa > Ucraïna
Definición
L'albanès constitueix, ell tot sol, una branca de la família indoeuropea afí sobretot a la de les llengües eslaves. No se'n coneix l'origen: com que no s'ha pogut relacionar amb seguretat amb cap de les llengües antigues dels Balcans o de l'Àsia Menor, no s'ha pogut incloure en cap família lingüística major ni se n'ha pogut determinar amb certesa la procedència.
En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.
En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.
alberta assiniboine
alberta assiniboine
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà
- ca stoney
- ca alberta assiniboine sin. compl.
- ca nakoda sin. compl.
- ca nakota sin. compl.
- cod nakoda
- de Stoney
- de Nakoda sin. compl.
- de Stony sin. compl.
- en Stoney
- en Alberta assiniboine sin. compl.
- en nakode sin. compl.
- en Nakota sin. compl.
- es stoney
- es alberta assiniboine sin. compl.
- es nakode sin. compl.
- es nakota sin. compl.
- eu stoney
- eu alberta assiniboine sin. compl.
- eu nakode sin. compl.
- eu nakota sin. compl.
- fr stoney
- fr assiniboine de l'Alberta sin. compl.
- fr nakoda sin. compl.
- fr stony sin. compl.
- gl stoney
- gl alberta assiniboine sin. compl.
- gl nakode sin. compl.
- gl nakota sin. compl.
- it stoney
- it alberta assiniboine sin. compl.
- it nakode sin. compl.
- it nakota sin. compl.
- nl Stoney
- nl Nakoda sin. compl.
- nl Stony sin. compl.
- pt stoney
- pt alberta assiniboine sin. compl.
- pt nakode sin. compl.
- pt nakota sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà
Definición
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
L'stoney és la llengua més divergent del grup de llengües dakotes. Actualment la integren els dialectes d'Alexis First Nation, Paul First Nation i Morley.
La llengua encara es transmet als infants, tot i que en un percentatge molt baix. El gruix més important de parlants té més de 35 anys. On es manté més vital és a la comunitat d'Alexis, on també s'ensenya a les escoles amb caràcter obligatori.
A Morley la població que encara parla stoney està força més envellida. La influència de la cultura canadenca dominant hi ha estat més intensa a causa de la proximitat de la reserva a la ciutat de Calgary. El projecte de revitalització pretén sobretot documentar la llengua i ensenyar-la als escolars dels nivells inicials.
Fa pocs anys es va publicar un diccionari stoney, culminació d'un dels principals projectes de preservació de la llengua.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
L'stoney és la llengua més divergent del grup de llengües dakotes. Actualment la integren els dialectes d'Alexis First Nation, Paul First Nation i Morley.
La llengua encara es transmet als infants, tot i que en un percentatge molt baix. El gruix més important de parlants té més de 35 anys. On es manté més vital és a la comunitat d'Alexis, on també s'ensenya a les escoles amb caràcter obligatori.
A Morley la població que encara parla stoney està força més envellida. La influència de la cultura canadenca dominant hi ha estat més intensa a causa de la proximitat de la reserva a la ciutat de Calgary. El projecte de revitalització pretén sobretot documentar la llengua i ensenyar-la als escolars dels nivells inicials.
Fa pocs anys es va publicar un diccionari stoney, culminació d'un dels principals projectes de preservació de la llengua.
alemany
alemany
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Àfrica > Namíbia, Europa > Alemanya, Europa > Àustria, Europa > Bèlgica, Europa > Croàcia, Europa > Dinamarca, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Estònia, Europa > França, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Letònia, Europa > Liechtenstein, Europa > Lituània, Europa > Luxemburg, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Suïssa, Europa > Ucraïna
- ca alemany
- cod Deutsch
- ar الألمانية
- cy Almaeneg
- de Deutsch
- en German
- es alemán
- eu alemana
- fr allemand
- gl alemán
- gn aleman
- it tedesco
- ja ドイツ語
- nl Duits
- oc alemand
- pt alemão
- ru Немецкий язык
- sw Kijerumani
- tmh Talimant
- zh 德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Àfrica > Namíbia, Europa > Alemanya, Europa > Àustria, Europa > Bèlgica, Europa > Croàcia, Europa > Dinamarca, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Estònia, Europa > França, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Letònia, Europa > Liechtenstein, Europa > Lituània, Europa > Luxemburg, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Suïssa, Europa > Ucraïna
Definición
L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.
Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
aleuta
aleuta
Esquimoalèutica > Aleutiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca aleuta
- cod unangam tunuu
- cy Alewteg
- cy Unangam sin. compl.
- cy Unangan sin. compl.
- cy Unangax^ sin. compl.
- de Aleutisch
- de Unangam sin. compl.
- de Unangan sin. compl.
- de Unangax^ sin. compl.
- en Aleut
- en Unangam sin. compl.
- en Unangan sin. compl.
- en Unangany sin. compl.
- en Unangax sin. compl.
- en Unangax^ sin. compl.
- en Unanghan sin. compl.
- es aleutiano
- es unangam sin. compl.
- es unangan sin. compl.
- es unangax^ sin. compl.
- eu aleutera
- eu aleuta sin. compl.
- eu aleutera sin. compl.
- eu unangam sin. compl.
- eu unangan sin. compl.
- eu unangax^ sin. compl.
- fr aléoute
- fr unangam sin. compl.
- fr unangan sin. compl.
- fr unangax^ sin. compl.
- gl aleuta
- gl unangam sin. compl.
- gl unangan sin. compl.
- gl unangax^ sin. compl.
- gn aléuta
- gn unangam sin. compl.
- gn unangan sin. compl.
- gn unangax^ sin. compl.
- it aleut
- it unangam sin. compl.
- it unangan sin. compl.
- it unangax´ sin. compl.
- pt aleuta
- pt unangam sin. compl.
- pt unangan sin. compl.
- pt unangax^ sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Esquimoalèutica > Aleutiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
La relació genètica entre la branca esquimal i l'aleutiana de la família esquimoalèutica va ser descoberta a principi del segle XIX pels lingüistes de l'escola historicocomparativa. Les diferències entre les dues branques de la família són grans.
L'aleuta està constituït per dos dialectes, l'oriental (o unalaskà, parlat a la península d'Alaska) i l'occidental (o atka, parlat a l'arxipèlag de les illes Aleutianes). A més de les varietats que encara es parlen a l'arxipèlag aleutià, una sèrie de varietats ja extingides, com la de l'illa de Rat, pertanyien al dialecte occidental. A les illes de la Federació Russa, només les generacions més grans coneixen la llengua.
Fins al segle XVIII, els aleutes ocupaven totes les illes de l'arxipèlag i s'estenien fins a Alaska. El 1745 van entrar en contacte amb comerciants de pells russos i va començar una etapa de dominació russa que va comportar una important reducció del territori i un descens demogràfic considerable. Ja al segle XX, l'arxipèlag ha estat territori estratègic per als Estats Units i ha patit els estralls de les guerres mundials.
Malgrat la dominació russa, durant tot el segle XX s'ha treballat per l'alfabetització en aleuta, de manera que s'han assolit uns índexs de bilingüisme remarcables.
La designació aleuta és d'origen rus. Els exploradors i els comerciants l'aplicaven indiscriminadament a tots els habitants de les illes Aleutianes, de l'illa de Kodiak i de la península d'Alaska. En el dialecte oriental, la comunitat s'autodenomina unangan, i en l'occidental, unangas. Tots dos termes signifiquen 'persones' i s'apliquen també a la llengua, tot i que el nom oficial és unangam tunuu.
L'aleuta està constituït per dos dialectes, l'oriental (o unalaskà, parlat a la península d'Alaska) i l'occidental (o atka, parlat a l'arxipèlag de les illes Aleutianes). A més de les varietats que encara es parlen a l'arxipèlag aleutià, una sèrie de varietats ja extingides, com la de l'illa de Rat, pertanyien al dialecte occidental. A les illes de la Federació Russa, només les generacions més grans coneixen la llengua.
Fins al segle XVIII, els aleutes ocupaven totes les illes de l'arxipèlag i s'estenien fins a Alaska. El 1745 van entrar en contacte amb comerciants de pells russos i va començar una etapa de dominació russa que va comportar una important reducció del territori i un descens demogràfic considerable. Ja al segle XX, l'arxipèlag ha estat territori estratègic per als Estats Units i ha patit els estralls de les guerres mundials.
Malgrat la dominació russa, durant tot el segle XX s'ha treballat per l'alfabetització en aleuta, de manera que s'han assolit uns índexs de bilingüisme remarcables.
La designació aleuta és d'origen rus. Els exploradors i els comerciants l'aplicaven indiscriminadament a tots els habitants de les illes Aleutianes, de l'illa de Kodiak i de la península d'Alaska. En el dialecte oriental, la comunitat s'autodenomina unangan, i en l'occidental, unangas. Tots dos termes signifiquen 'persones' i s'apliquen també a la llengua, tot i que el nom oficial és unangam tunuu.
alguerès
alguerès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Andorra, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia
- ca català
- ca alguerès sin. compl.
- ca valencià sin. compl.
- cod català
- ar الكتالانية
- cy Catalaneg
- cy Baleareg sin. compl.
- cy Falenseg sin. compl.
- de Katalanisch
- de Balearisch sin. compl.
- de Valencianisch sin. compl.
- en Catalan
- en Balearic sin. compl.
- en Valencian sin. compl.
- es catalán
- es balear sin. compl.
- es valenciano sin. compl.
- eu katalana
- eu valenciano sin. compl.
- fr catalan
- fr valencien sin. compl.
- gl catalán
- gl balear sin. compl.
- gl rosellonés sin. compl.
- gl tortosino sin. compl.
- gl valenciano sin. compl.
- gn katalan
- gn valear sin. compl.
- gn valensiáno sin. compl.
- it catalano
- it baleare sin. compl.
- it valenziano sin. compl.
- ja カタルーニャ語
- ja バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
- nl Catalaans
- nl Baleaars sin. compl.
- nl Valenciaans sin. compl.
- oc catalan
- oc balear sin. compl.
- oc valencian sin. compl.
- pt catalão
- pt rossilhonês tortosino sin. compl.
- pt valenciano balear sin. compl.
- ru Каталанский язык
- ru Балеарский sin. compl.
- ru Валенсийский sin. compl.
- sw Kikatalani
- sw Balearic sin. compl.
- sw Valencian sin. compl.
- tmh Takatalant
- tmh Sya sin. compl.
- tmh tigzirin tibaliyarin sin. compl.
- zh 加泰罗尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Andorra, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia
Definición
El català, que es pot considerar ja format al segle VIII, és el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava en temps de l'Imperi Romà a la regió compresa aproximadament entre la vall del riu Isàvena i la Mediterrània i entre el massís de les Corberes i el de Garraf. Els primers textos coneguts escrits plenament en català daten del segle XII. Amb la conquesta al segle XIII de les Illes Balears i del futur País Valencià, terres on els parlars mossàrabs romànics autòctons ja s'havien extingit davant l'empenta de l'àrab, el domini lingüístic català va assolir pràcticament les fronteres actuals. D'ençà d'aleshores, i deixant de banda certes modificacions menors, només han estat importants el retrocés de la llengua pel sud, a Múrcia i al Baix Segura, i l'arrelament a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.
El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.
El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.
El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.
La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.
Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.
El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.
El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.
El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.
La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.
Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
