otorrinolaringologia
otorrinolaringologia
- ca otorrinolaringologia, n f
- es otorrinolaringología
- en otolaryngology
- en otorhinolaryngology
Definición
Branca de la medicina que s'ocupa de l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'orella, el nas, la faringe i la laringe.
otoscopi
otoscopi
- ca espècul auricular, n m
- ca otoscopi, n m sin. compl.
- es espéculo auricular
- es otoscopio
- en aural speculum
- en otoscope
Definición
Instrument en forma d'embut emprat per a realitzar una otoscòpia.
otoscopi de Siegle
otoscopi de Siegle
- ca espècul pneumàtic de Siegle, n m
- ca otoscopi de Siegle, n m sin. compl.
- es espéculo neumático de Siegle
- es otoscopio de Siegle
- en Siegle's otoscope
Definición
Espècul auricular, estanc i connectat a una pera de goma, emprat per a produir canvis de pressió al conducte auditiu extern per estudiar la mobilitat de la membrana timpànica o detectar fístules laberíntiques.
otoscopi elèctric
otoscopi elèctric
- ca otoscopi elèctric, n m
- es otoscopio eléctrico
- en electric otoscope
Definición
Otoscopi amb bombeta i mànec, que concentra la llum per mitjà d'una lent minúscula, que disposa de diferents espèculs que s'adeqüen a l'exploració de cada tipus d'orella.
otoscòpia
otoscòpia
- ca otoscòpia, n f
- es otoscopia
- en otoscopy
Definición
Examen visual de l'orella externa, especialment de la membrana timpànica i de la cavitat timpànica, que es realitza mitjançant un espècul auricular.
ozena
ozena
- ca ozena, n f
- es ozena
- en ozena
Definición
Rinitis atròfica caracteritzada per la formació de crostes que obstrueixen les cavitats nasals i que desprenen una gran fetidesa.
