Back to top
secretaria general tècnica secretaria general tècnica

Organització administrativa

  • ca  secretaria general tècnica, n f
  • es  secretaría general técnica, n f

Organització administrativa

Definición
Òrgan directiu d'un ministeri, amb rang orgànic de direcció general, sota la dependència immediata de la subsecretaria, que té competències sobre serveis comuns atribuïdes pel reial decret d'estructura del ministeri i, si escau, competències relatives a la producció normativa, assistència jurídica i publicacions.
secretaria sectorial secretaria sectorial

Organització administrativa

  • ca  secretaria sectorial, n f
  • es  secretaría sectorial, n f

Organització administrativa

Definición
Òrgan directiu d'un departament, amb rang orgànic de secretaria general, que es crea si l'especificitat o la complexitat tècnica o organitzativa d'un determinat àmbit material ho requereixen, al qual s'atribueixen unes funcions determinades per reglament, a més de les que per llei s'hagin atribuït específicament a una direcció general.

Nota

  • 1. La persona que ocupa el càrrec de secretari sectorial està subjecta a la direcció del titular del Departament i depèn del secretari general en totes les funcions d'aquest que no li han estat atribuïdes. 2. La creació, modificació, supressió, agrupació, divisió i canvi de denominació de les secretaries sectorials s'acorda per un decret del Govern.
sector d'urbanització prioritària sector d'urbanització prioritària

Urbanisme

  • ca  sector d'urbanització prioritària, n m
  • es  sector de urbanización prioritaria, n m

Urbanisme

Definición
Àmbit de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat per a qualsevol ús, que és objecte d'urbanització immediata per circumstàncies especials o necessitats determinades.

Nota

  • El sector d'urbanització prioritària requereix la declaració corresponent de l'Administració pública competent.
sector de planejament urbanístic sector de planejament urbanístic

Urbanisme

  • ca  sector de planejament urbanístic, n m
  • es  sector de planeamiento urbanístico, n m

Urbanisme

Definición
Àmbit territorial constituït per un únic polígon d'actuació urbanística o subdividit en dos o més polígons físicament discontinus.

Nota

  • Si un sector del planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més d'un polígon d'actuació, el sistema d'actuació o la modalitat del sistema de reparcel·lació pot ser diferent per a cadascun dels polígons.
sector públic sector públic

Dret administratiu general

  • ca  sector públic, n m
  • es  sector público, n m

Dret administratiu general

Definición
Conjunt d'organismes, entitats i empreses a través dels quals els poders públics duen a terme les funcions establertes per l'ordenament jurídic.
segellament de temps segellament de temps

Administració electrònica

  • ca  segellament de temps, n m
  • es  sellado de tiempo, n m

Administració electrònica

Definición
Acreditació, a càrrec d'una tercera persona de confiança, de la data i l'hora de realització de qualsevol operació o transacció per mitjans electrònics.
  • ca  segregació, n f
  • es  segregación, n f

Urbanisme

Definición
Separació d'una part d'un immoble per a constituir un altre immoble o finca independent, que es pot inscriure com a tal en el registre de la propietat.
seguretat de les dades seguretat de les dades

Administració electrònica

  • ca  seguretat de les dades, n f
  • es  seguridad de los datos, n f

Administració electrònica

Definición
Qualitat de les dades de caràcter personal de tenir aplicades unes mesures tècniques i organitzatives que n'evitin l'alteració, la pèrdua, el tractament inadequat o l'accés no autoritzat.
separació de poders separació de poders

Dret administratiu general

  • ca  divisió de poders, n f
  • ca  separació de poders, n f sin. compl.
  • es  división de poderes, n f
  • es  separación de poderes, n f

Dret administratiu general

Definición
Separació real entre el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial, que evita la concentració de poder en una única institució mitjançant un sistema de controls i contrapesos, i que constitueix un element fonamental d'estructuració de l'Estat.
separació del servei separació del servei

Personal al servei de l'Administració

  • ca  separació del servei, n f
  • es  separación del servicio, n f

Personal al servei de l'Administració

Definición
Sanció disciplinària a un funcionari perquè ha comès una falta molt greu, que suposa la fi de la relació juridicoadministrativa.

Nota

  • En el cas del personal laboral, la sanció equivalent a la separació del servei és l'acomiadament disciplinari.