Back to top

Diccionari de dret administratiu

Presentación
ajuntament ajuntament

Organització administrativa

  • ca  ajuntament, n m
  • ca  corporació municipal, n f sin. compl.
  • es  ayuntamiento, n m
  • es  corporación municipal, n f sin. compl.

Organització administrativa

Definición
Corporació de dret públic que representa, governa i administra els interessos d'un municipi.
ajut públic ajut públic

Activitat administrativa

  • ca  ajut públic, n m
  • es  ayuda pública, n f

Activitat administrativa

Definición
Disposició dinerària, de caràcter puntual o periòdic, que fa una administració pública a favor d'una persona física o jurídica per a aconseguir una finalitat determinada d'interès públic.

Nota

  • Per exemple, una beca, una subvenció, l'exempció d'impostos i taxes, l'exempció de taxes parafiscals, la bonificació d'interessos, el subministrament de béns, etc.
alcalde | alcalde, alcaldessa alcalde | alcalde, alcaldessa

Organització administrativa

  • ca  alcalde | alcalde, alcaldessa, n m, f
  • es  alcalde | alcaldesa, n m, f

Organització administrativa

Definición
Persona que presideix un ajuntament, el representa, és cap de l'Administració municipal i convoca i presideix les sessions del ple.
alienació forçosa alienació forçosa

Béns de l'Administració

  • ca  alienació forçosa, n f
  • es  enajenación forzosa, n f

Béns de l'Administració

Definición
Acció d'obligar un propietari que ha incomplert l'obligació d'urbanitzar o d'edificar un terreny a passar a altri la propietat d'aquest terreny, per subhasta o concurs públic.

Nota

  • La subhasta o el concurs públic es poden convocar amb caràcter restringit entre els propietaris afectats i les empreses urbanitzadores que operin en el mateix sector d'urbanització i que estiguin al corrent de les seves obligacions urbanístiques.
alienació onerosa alienació onerosa

Béns de l'Administració

  • ca  alienació onerosa, n f
  • es  enajenación onerosa, n f

Béns de l'Administració

Definición
Acció de fer passar a altri la propietat d'un bé del patrimoni públic de sòl i d'habitatge per un preu igual o superior al que resulta de la seva valoració.
al·legació al·legació

Procediment administratiu i acte administratiu

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación, n f

Procediment administratiu i acte administratiu

Definición
Declaració que formula una persona interessada per a defensar els seus drets i interessos legítims en qualsevol moment d'un procediment administratiu anterior al tràmit d'audiència.
alliberament d'expropiacions alliberament d'expropiacions

Garantia patrimonial

  • ca  alliberament d'expropiacions, n m
  • es  liberación de expropiaciones, n f

Garantia patrimonial

Definición
Acord que excepcionalment pot adoptar una administració pública durant una actuació urbanística d'expropiació forçosa, amb la finalitat d'alliberar de l'expropiació béns de propietat privada o béns patrimonials d'una administració pública o d'una altra entitat pública.

Nota

  • Un acord d'alliberament d'expropiacions s'ha de publicar i ha d'establir les condicions, els termes i la proporció de vinculació dels béns alliberats a la gestió urbanística i fixar els requisits exigibles per a garantir la participació dels seus titulars en l'execució del planejament.
alt càrrec alt càrrec

Personal al servei de l'Administració

  • ca  alt càrrec, n m
  • es  alto cargo, n m

Personal al servei de l'Administració

Definición
Persona que desenvolupa una tasca d'elevada responsabilitat en una administració pública.
alta inspecció alta inspecció

Organització administrativa

  • ca  alta inspecció, n f
  • es  alta inspección, n f

Organització administrativa

Definición
Acció de supervisar l'Estat espanyol l'execució d'una determinada competència assumida per una comunitat autònoma.

Nota

  • L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que l'Estat es reserva l'alta inspecció en matèria de sanitat i seguretat social.
àmbit competencial àmbit competencial

Organització administrativa

  • ca  àmbit competencial, n m
  • es  ámbito competencial, n m

Organització administrativa

Definición
Conjunt de funcions sobre una matèria que una institució o un organisme públic tenen atribuïdes per llei.