Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  olivarda, n f
  • ca  herba mosquitera, n f sin. compl.
  • nc  Inula viscosa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, emprada com a astringent i cicatritzant.
  • ca  botja peluda, n f
  • ca  coronella, n f sin. compl.
  • ca  gafarró, n m sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de setge, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastor, n f sin. compl.
  • ca  herba negre, n f sin. compl.
  • ca  trèvol pelut, n m sin. compl.
  • nc  Dorycnium hirsutum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.
  • ca  herba passerella, n f
  • ca  espergulària vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba vermella, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  lletsó de foc, n m sin. compl.
  • ca  seneci vulgaris, n m sin. compl.
  • ca  xerixell, n m sin. compl.
  • nc  Senecio vulgaris

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, que creix en camps i en llocs ruderals de tota la Mediterrània.

Nota

  • El suc de xenixell triturat ha estat emprat com a emmenagog.
  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  borratja de roca, n f sin. compl.
  • ca  fetge de roca, n m sin. compl.
  • ca  herba de la tos, n f sin. compl.
  • ca  herba morenera, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • nc  Ramonda myconi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba gafanonera, n f sin. compl.
  • ca  herba gafarronera, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  herba terrera, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Alyssum maritimum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 30 cm d'alçària, de flors blanques reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg, que viu a les vores dels camins de zones pedregoses o sorrenques i seques de la regió mediterrània, no lluny de la mar, arreu dels Països Catalans. En medicina popular hom l'ha emprada, en infusió, com a diürètic i contra el mal de pedra.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  paroníquia argentada, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Paronychia argentea

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, que creix en camins, erms i llocs pedregosos de litoral mediterrani. La part aèria, en decocció, ha estat emprada com a diürètic i contra el dolor reumàtic i les afeccions de les vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció o bé la planta fresca, també ha estat utilitzada per guarir ferides.
  • ca  herba blenera, adj
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de llop, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  fulla borruda, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  llapassera borda, n f sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia borda, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, compreses o cataplasmes de fulles, també han estat utilitzades contra les morenes i diverses afeccions de la pell.