Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  herba del quall, n f

Endocrinologia i nutrició

Definición
Nom donat als filaments de la flor de la carxofera, que tenen la propietat de quallar la llet.
  • ca  herba dels cantaires, n f
  • nc  Erysium officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, que es fa en roquissars de muntanya; és emprada, en infusió, contra la ronquera i les inflamacions de la gola.
  • ca  fumària oficinal, n f
  • ca  cendrosa, n f sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • nc  Fumaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.
  • ca  verònica oficinal, n f
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  te d'Europa, n m sin. compl.
  • ca  te de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  te del país, n m sin. compl.
  • nc  Veronica officinalis

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Plana policàrpica vivaç, que es fa en boscs de muntanya i de zones humides, als Pirineus i comarques del nord-est del Principat i al País Valencià. La planta sencera, en infusió, és estimulant de la gana i ha estat emprada contra les indigestions, les diarrees i afeccions de vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció, s'ha emprat per a guarir ferides.
  • ca  te bord, n m
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  herba formiguera, n f sin. compl.
  • ca  te d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  te de Mèxic, n m sin. compl.
  • ca  te fals, n m sin. compl.
  • nc  Chenopodium ambrosioides
  • nc  Chenopodium ambrosioides

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d'alçada que es fa al litoral i comarques de ponent del principat i també a Mallorca i al País Valencià. És una herba ruderal de procedència americana. Les parts florides, que es cullen a l'estiu, han estat emprades com a vermífugues i estomacals.
  • ca  estafisàgria, n f
  • ca  herba dels polls, n f sin. compl.
  • nc  Delphinium staphysagria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia, de la família de la ranunculàcies, anual, robusta, de fins a 1 m d'alçària, amb fulles palmatilobulades i amb ramells de grosses flors blaves. Espontània, creix en indrets ombrívols de les illes Balears. Les seves llavors, que contenen diversos alcaloides, són tòxiques i narcòtiques, i han estat emprades per via tòpica com a parasiticides.
  • ca  roja, n f
  • ca  herba apegalosa, n f sin. compl.
  • ca  herba dels tintorers, n f sin. compl.
  • ca  herba roja, n f sin. compl.
  • nc  Rubia tinctoria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les rubiàcies, els fruits en baia de la qual posseeixen virtuts diürètiques i de la seva arrel hom extreu un colorant vermell (alitzarina) emprat com a indicador en determinacions de l'acidesa gàstrica.
  • ca  alquemil·la alpina, n f
  • ca  herba desinflamatòria, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  te de roca, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla alpina

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Plana policàrpica vivaç que es fa en zones muntanyoses i contrades silísiques i més o menys plujoses del litoral mediterrani.

Nota

  • La planta sencera de l'alquemil·la alpina, que es cull florida, en infusió, ha estat emprada contra el mal de ventre.
  • ca  vinca, n f
  • ca  herba donzella, n f sin. compl.
  • ca  pruenga, n f sin. compl.
  • ca  vincapervinca, n f sin. compl.
  • ca  viola de bruixa, n f sin. compl.
  • es  hierba doncella
  • es  pervenche
  • es  vinca
  • en  periwinkle

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies perennes (Vinca sp) de la família de les apocinàcies emprada per a usos medicinals.

Dins del gènere hi trobem V. rosea, que conté els alcaloides vinblastina, vincristina, vindolina, etc.; V. minor, que conté l'alcaloide vincamina, d'acció antihipertensora amb tropisme cerebral i acció astringent; V. pubescens, que conté la vinina.
  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.