Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pimpinella, n f
  • ca  enciam de cavaller, n m sin. compl.
  • ca  herba de talls, n f sin. compl.
  • ca  herba forrera, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella menor, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella petita, n f sin. compl.
  • ca  raïmet de pastor, n m sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Sanguisorba minor

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d'alçària, que creix en prats, llocs herbosos, vores de camins i boscs no gaire densos, preferentment en comarques marítimes d'arreu dels Països Catalans. L'arrel, en decocció, té virtuts astringents.
  • ca  herba forta, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Herba la infusió de la qual serveix per a banys, foments i cremades, com a perfum.
  • ca  herba freixurera, n f
  • ca  lobària, n f sin. compl.
  • es  pulmonaria arbórea
  • es  pulmonaria de encina
  • es  pulmonaria de roble

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Liquen en forma d'amples làmines lobulades (Lobaria pulmonaria), de l'ordre de les ciclocarpals, que es fa sobre troncs d'arbres, a les regions fredes i a muntanya. Ha estat emprada contra afeccions respiratòries (bronquitis, especialment), en infusió.
  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba gafanonera, n f sin. compl.
  • ca  herba gafarronera, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  herba terrera, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Alyssum maritimum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 30 cm d'alçària, de flors blanques reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg, que viu a les vores dels camins de zones pedregoses o sorrenques i seques de la regió mediterrània, no lluny de la mar, arreu dels Països Catalans. En medicina popular hom l'ha emprada, en infusió, com a diürètic i contra el mal de pedra.
  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba gafanonera, n f sin. compl.
  • ca  herba gafarronera, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  herba terrera, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Alyssum maritimum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 30 cm d'alçària, de flors blanques reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg, que viu a les vores dels camins de zones pedregoses o sorrenques i seques de la regió mediterrània, no lluny de la mar, arreu dels Països Catalans. En medicina popular hom l'ha emprada, en infusió, com a diürètic i contra el mal de pedra.
  • ca  valeriana, n f
  • ca  herba gatera, n f sin. compl.
  • nc  Valeriana officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les valerianàcies, l'arrel de la qual és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques.
  • ca  nepta, n f
  • ca  herba gatera, n f sin. compl.
  • ca  nepeta, n f sin. compl.
  • es  cataria
  • es  menta de gatos
  • es  nepeta
  • nc  Nepta cataria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta de les labiades, emprada en infusió com a calmant de la tos, estomacal, i antiespasmòdica. Contraindicada en l'embaràs per la seva acció estimulant de la contracció uterina.
  • ca  carnera, n f
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  herba geganta, n f sin. compl.
  • nc  Acanthus nollis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, amb flors grosses i blanques, que viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània. Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emol·lient.
  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  caputxina, n f
  • ca  bequera, n f sin. compl.
  • ca  herba llaguera, n f sin. compl.
  • ca  herba llarguera, n f sin. compl.
  • ca  llaguera, n f sin. compl.
  • ca  movitort, n m sin. compl.
  • ca  movitort d'Índies, n m sin. compl.
  • nc  Tropeolum majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.