Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  herba escurçonera, n f
  • ca  escurçonera, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia pertanyent al gènere Scorzonera sp, de la família de les compostes. Popularment, hom atribueix a diverses espècies del gènere virtuts contra la picada de l'escurçó.
  • ca  obriülls, n m
  • ca  cagatrepa, n f sin. compl.
  • ca  cagatripa, n f sin. compl.
  • ca  calcitrapa, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • nc  Centaurea calcitrapa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.
  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • es  hierba estañera
  • nc  Equisetum arvense

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Pteridòfit que creix en els mateixos indrets que la cua de cavall grossa. Ha estat emprada també, en medicina popular, amb idèntics propòsits.
  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  herba felera, n f
  • nc  Ajuga chamaepitys

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, que creix en erms, guarets i pedregars secs; de gust amarg i aromàtic, té propietats antiespasmòdiques, diürètiques i antiartrítiques.
  • ca  herba presseguera, n f
  • ca  herba de la mala bua, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • nc  Polygonum persicaria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies, que abunda vora de recs, reguerons i corrents d'aigua, i en terrenys ruderals humits. És astringent i vulnerària.
  • ca  camedris, n m
  • ca  herba de Sant Domingo, n f sin. compl.
  • ca  herba felera negra, n f sin. compl.
  • es  camedrio
  • fr  germandrée
  • nc  Teucrium chamaedrys

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia, de la família de les labiades, l'arrel de la qual té propietats febrífugues. Hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts.
  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  pericó, n m
  • ca  flor de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba de cop, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba del pericó, n f sin. compl.
  • ca  herba foradada, n f sin. compl.
  • ca  herba transflorina, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  oli de cop, n m sin. compl.
  • ca  pericó foradat, n m sin. compl.
  • ca  pericó groc, n m sin. compl.
  • ca  transflorina, n f sin. compl.
  • ca  trescam, n m sin. compl.
  • ca  tresflorina, n f sin. compl.
  • ca  tresflorina vera, n f sin. compl.
  • nc  Hypericum perforatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
  • ca  te bord, n m
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  herba formiguera, n f sin. compl.
  • ca  te d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  te de Mèxic, n m sin. compl.
  • ca  te fals, n m sin. compl.
  • nc  Chenopodium ambrosioides
  • nc  Chenopodium ambrosioides

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d'alçada que es fa al litoral i comarques de ponent del principat i també a Mallorca i al País Valencià. És una herba ruderal de procedència americana. Les parts florides, que es cullen a l'estiu, han estat emprades com a vermífugues i estomacals.