Argot culinari i gastronòmic

Planta herbàcia salvatge que s'utilitza en amanides crues.

Passar amb l'ajuda d'una agulla de cosir un parell de brides de gansalla a través del cos d'una peça d'aviram (o d'una peça de caça de ploma) per mantenir les potes i les ales al llarg del cos durant la cocció. Aquesta operació s'efectua després del vestit (una vegada l'animal ha estat plomat, buidat, embellit i flamejat) i de l'armat (que consisteix a fer entrar les potes dins la pell quan l'animal no està destinat a ser rostit, sinó brasejat, bullit o cuit sencer a la cassola). Una peça d'aviram ben cosida es disposa millor damunt de la planxa de rostir o dins del recipient de cocció. És més còmode de mullar i de regirar i, per tant, més fàcil de coure. D'altra banda, cosir-lo també n'afavoreix la preparació, sobretot si s'ha de servir sencer. Sempre se'l descús abans de la preparació final, cosa que permet comprovar (i si cal acabar) la cocció dels costats coberts per les potes.

Zona turística de Catalunya que s'estén des de Blanes fins a la frontera francesa. El nom de Costa Brava amb què designem aquest litoral gironí no és un nom antic. Nasqué fa uns cent anys, a l'embrió del que actualment és l'Hotel Aiguablava. A les postres d'un banquet celebrat en aquest hotel, va ésser el periodista Ferran Agulló qui, per primer cop, qualificà aquest litoral de Costa Brava, nom que ha tingut gran fortuna i ha fet la volta al món. Al peu de l'ermita de Sant Elm una pedra porta la inscripció següent: "Des d'aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava". Aquest fet se situa pels volts de l'any 1908.
El nostre sofregit ha estat anomenat salsa Costa Brava en receptaris de cuina moderns, redactats en català.

Pell del porc un cop eliminat el pèl. Es pot cuinar de diverses maneres, amb llegums i llarga cocció, trinxada com a ingredient per a botifarres, fregida com els llardons i servida com a tapes o entreteniment.

Puré líquid obtingut per cocció condimentada d'hortalisses o de crustacis, que s'utilitza per a condimentar una salsa, o per a preparar una sopa espessa, com ara el bisque. Els coulis de fruites són unes salses preparades amb fruites carnoses i perfumades. Es realitzen en cru o després d'uns minuts de cocció.

Formatge de llet de vaca francès, de pasta tova i de crosta florida, que es fabrica al departament del Sena i Marne.

Fer sofrir una transformació a una substància per l'acció del foc o de la calor.

Coure en un brou curt d'aigua i farina.

Coure un peix de riu (especialment la truita, però també la carpa i el lluç de riu) submergit, si no viu, almenys rigorosament fresc, en un brou curt en vinagre, salat i aromatitzat. Segons els casos, es mata el peix amb un cop de bastó al cap, es buida per les ganyes, es mulla amb vinagre pur (que fa tornar blavós el líquid viscós que li cobreix el cos; d'aquí ve l'expressió al blau), i tot seguit se submergeix en un brou curt en ebullició. Això produeix un rebentament interior de la carn no mortificada del peix, que immediatament adquireix una característica posició arquejada.

Coure de forma rústica, amb la presència d'una llar o la preparació d'un foc de llenya. Generalment es refereix a les patates, però també s'hi pot coure carn, ous, botifarres crues i qualsevol animal, prèviament assaonats i embolicats amb paper d'estrassa o d'alumini, untats d'oli, llard, etc. Les hortalisses, pebrots, albergínies, cebes i tomàquets també es couen al caliu de brases sense flama (així com els calçots), la qual cosa dona lloc a la preparació o al plat anomenat escalivada, que etimològicament ve de caliu.