Argot culinari i gastronòmic

Inflorescència que treuen al cap del caluix les cols i altres hortalisses.

Planta herbàcia perenne de la qual hi ha tres classes. La més utilitzada és l'espígol del qual s'extreu un oli essencial que, a part de servir per a fabricar l'aigua de lavanda, també té propietats medicinals.

Peça òssia prima i punxeguda que forma part de l'esquelet dels peixos. Les més gruixudes, unides a l'espinada, els donen consistència i els permeten el moviment natatori. Les més petites suporten paquets musculars de dimensió més petita. Amb les espines i altres parts rebutjades es preparen els fumets.

Planta hortícola originària de Pèrsia, que generalment es menja cuita com una verdura, però que també pot consumir-se crua en amanida si és jove i tendra. Rics en aigua i pobres en calories (20 a 32% de calories per 100 g), contenen molts elements minerals (sobretot ferro) i vitamines, de manera que resulten molt digeribles. Són l'acompanyament de molts plats de carn, intervenen en plats regionals com ara els espinacs a la catalana, i serveixen per a preparar alguna preparació de color verd, per a confeccionar gratinats, purés, suflés, etc.

Pinces destinades a treure els pinyols de certs fruits (sobretot olives i cireres) sense malmenar-ne la polpa. Un dels braços de la pinça acaba en una copel·la foradada i l'altre braç, en un piu que s'enfonsa en el fruit.

Treure els pinyols d'una fruita: olives, cireres, albercocs, préssecs, etc., ja sigui per farcir-les, per confitar-les o per fer-ne confitura.

Treure els pinyons de les pinyes pinyoneres, produïdes pels pins pinyoners. Majoritàriament es consumeixen en pastisseria, llevat d'una mínima part, que s'empra en les picades per a millorar els guisats catalans.

Es diu de les begudes que contenen un percentatge d'alcohol elevat, obtingut per destil·lació. Totes les begudes destil·lades són espirituoses, com ara el conyac o l'anís.

Llevar, treure el pit d'una au, generalment d'una peça d'aviram, després de coure'l, bullit o rostit, per utilitzar-lo en alguna preparació, com ara croquetes, patés, escumes, salsitxes, empanada, compostos, fregits, etc.

Arrancar les plomes d'una peça d'aviram o d'un ocell de caça: pollastre, oca, gall dindi, perdiu, etc. Es comença per la cua en direcció al cap, amb cura de no esquinçar la pell. La plomada serà més fàcil si abans s'ha ficat l'au o l'ocell en el refrigerador unes hores perquè la seva carn s'afermi (sobretot amb els ocells petits). Finalment l'au es flameja, la qual cosa fa desaparèixer el borrissol. Els canons que encara subsisteixen es retiren amb la punta d'un ganivet petit.