cistre
cistre
Instruments cordòfons
- ca cistre, n m
- es cistro
- fr cistre
- en cittern
Instruments cordòfons
Definición
Instrument musical de cordes pinçades amb plectre, generalment dobles i metàl·liques, de mànec força allargat, caixa piriforme i fons pla.
cítara
cítara
Instruments cordòfons
- ca cítara, n f
- es cítara
- fr cithare
- it cetra
- it cetra da tavolo
- en zither
Instruments cordòfons
Definición
Instrument musical de cordes pinçades format per una sèrie de cordes paral·leles col·locades tibants sobre una caixa de ressonància que és tocat amb plectre i amb els dits.
cítara d'acords
cítara d'acords
Instruments cordòfons
- ca cítara d'acords, n f
- es autoarpa
- es cítara de acordes
- fr autoharpe
- fr cithare d'amateur
- en autoharp
Instruments cordòfons
citarista
citarista
Músics i altres professionals
- ca citarista, n m, f
- es citarista
- fr cithariste
- it citarista
- en zither player
Músics i altres professionals
Definición
Persona que toca la cítara.
cítola
cítola
Instruments cordòfons
- ca cítola, n f
- es cítola
- fr citole
- en citole
Instruments cordòfons
Definición
Instrument musical medieval de la família del llaüt, de fons pla, amb quatre o cinc cordes que es pincen amb plectre.
citra vina
citra vina
Instruments cordòfons
- ca citra vina, n f
- ca gotuvadhya, n m
- es chitravina
- es gottuvadhyam
- es gottuvadyam
- fr chitra vina
- fr gottuvadhyam
- fr gottuvadyam
- en chitraveena
- en chitravina
- en gottuvadhyam
- en gottuvadyam
Instruments cordòfons
Definición
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de forma aproximadament semiesfèrica, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec d'uns 80 cm de llargada, a l'extrem del qual hi ha una caixa de ressonància més petita que fa de ressonador secundari, sense trasts i amb sis cordes principals, tres bordons i entre onze i tretze cordes harmòniques, que es toca amb una peça que divideix la longitud vibrant de la corda.
Nota
- És un instrument d'origen indi.
- La grafia c de citra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar. El grup dh correspon a una dental oclusiva aspirada. Les transliteracions segons el sistema internacional són gottuvadhya i citrā vīṇā.
clarí
clarí
Instruments aeròfons
- ca clarí, n m
- es clarín
- fr clairon
- en bugle
Instruments aeròfons
Definición
Instrument de vent, de metall, semblant a la trompeta, però de registre més agut.
clarí de claus
clarí de claus
Instruments aeròfons
- ca clarí de claus, n m
- es clarín cromático
- es clarín de llaves
- fr clairon à clés
- en key bugle
Instruments aeròfons
clarí de pistons
clarí de pistons
Instruments aeròfons
- ca clarí de pistons, n m
- es clarín de pistones
- fr clairon à pistons
- en valve bugle
Instruments aeròfons
clarinet
clarinet
Músics i altres professionals
- ca clarinetista, n m, f
- ca clarinet, n m, f sin. compl.
- es clarinete
- es clarinetista
- fr clarinettiste
- it clarinettista
- en clarinetist
- en clarinettist
Músics i altres professionals
Definición
Persona que toca el clarinet.
