Go back to the list of Online Dictionaries

Instruments musicals (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  trompa marina, n f
  • ca  trompeta marina, n f sin. compl.
  • es  trompeta marina
  • fr  trompette marine
  • en  marine trumpet

Instruments musicals

Definition
Instrument musical de corda de forma triangular o trapezoïdal, usat a l'Europa medieval i durant el Renaixement.
  • ca  trompeta recta, n f
  • es  trompeta heráldica
  • es  trompeta recta
  • fr  trompette héraldique
  • en  fanfare trumpet

Instruments musicals

  • ca  trompeta simple, n f
  • es  trompeta simple
  • fr  trompette simple
  • en  simple trumpet

Instruments musicals

  • ca  trompeter -a, n m, f
  • es  trompetero
  • fr  facteur de trompettes
  • en  trumpet maker

Músics i altres professionals

Definition
Persona que fa trompetes.
  • ca  trompetista, n m, f
  • ca  trompeter -a, n m, f sin. compl.
  • es  trompeta
  • es  trompetista
  • fr  trompette
  • fr  trompettiste
  • en  trumpet
  • en  trumpet player

Músics i altres professionals

Definition
Persona que toca la trompeta.
  • ca  trompetista, n m, f
  • ca  trompeter -a, n m, f sin. compl.
  • es  trompeta
  • es  trompetista
  • fr  trompette
  • fr  trompettiste
  • en  trumpet
  • en  trumpet player

Músics i altres professionals

Definition
Persona que toca la trompeta.
  • ca  tsuzumi, n m
  • es  tsuzumi
  • fr  tsuzumi
  • it  tsuzumi
  • pt  tsuzumi
  • en  tsuzumi

Instruments musicals

Definition
Instrument membranòfon de membrana doble constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per cordes gruixudes, que es recolza a l'espatlla o a la cuixa, segons les dimensions, i es toca amb una mà.

Note

  • És un instrument d'origen japonès.
  • N'hi ha dues variants: una de més petita, que es toca recolzant-lo sobre l'espatlla, en què l'afinació i el timbre varien segons la pressió exercida sobre les cordes i la manera de colpejar-lo; i una de més gran, que es toca recolzant-lo sobre la cuixa, en què el so depèn tan sols de la manera com es colpeja.
  • ca  tub, n m
  • es  tubo
  • fr  tuyau
  • en  pipe

Parts i accessoris dels instruments

Definition
Element cilíndric o prismàtic de l'orgue que produeix sons per vibració de la columna d'aire que conté.
  • ca  tuba, n m, f
  • es  tuba
  • fr  joueur de tuba
  • en  tuba player

Músics i altres professionals

Definition
Persona que toca la tuba.
  • ca  tuba, n f
  • es  tuba
  • fr  tuba
  • en  tuba

Instruments musicals

Definition
Instrument musical aeròfon de metall, de tub cònic, amb broquet, que dóna les notes més baixes.