Back to top

Criteris terminològics

Presentació
DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE? DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE?

Criteris d'especialitat > Dret

  • ca  DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE?
  • es  desescalar (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr
  • es  desescalar (desescalar v tr), v tr
  • es  desescalarse (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr pron
  • fr  désescalader (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr
  • fr  désescalader (desescalar v tr), v tr
  • en  de-escalate, to (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr
  • en  de-escalate, to (desescalar v tr), v tr

Criteris d'especialitat > Dret

Definició
Tant parlar de desescalar un conflicte com dir que un conflicte desescala o es desescala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:

- Es diu que algú desescala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que disminueixi progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne disminuir la intensitat.
. Ex.: L'objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs.
. L'equivalent castellà és desescalar; el francès, désescalader, i l'anglès, to de-escalate.

- Es diu que un conflicte desescala o es desescala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan disminueix progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte disminueix d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala / es desescala immediatament.
. Els equivalents castellans són desescalar i desescalarse; el francès, desescalader, i l'anglès, to de-escalate.

Els motius d'acceptar aquests usos de desescalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa desescalar.
(2) El terme relacionat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.

El verb desescalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.

Nota

  • 1. El nom corresponent a l'acció de desescalar o desescalar-se és desescalada (nom femení ), sovint expressat com a desescalada del conflicte.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa ESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) ESCALAR O (UN CONFLICTE) ESCALAR-SE?
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de desescalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL? DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL?
  • es  discapacidad (discapacitat), n f
  • fr  incapacité (discapacitat), n f
  • en  disability (discapacitat), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Es considera que la forma adequada és discapacitat, i no *diversitat funcional.

Els motius principals de la tria de discapacitat són els següents:
(1) S'ajusta a la concepció actual, que fa èmfasi en l'entorn com a element limitador de l'activitat i de la participació d'una persona en la societat.
(2) És la forma amb més acceptació en el sector.
(3) És paral·lela a les formes utilitzades en llengües properes.
. L'equivalent castellà és discapacidad; el francès, incapacité, i l'anglès, disability.

En canvi, *diversitat funcional planteja alguns problemes com a substitut de discapacitat:
(1) Semànticament indica que hi ha una manera diferent de funcionar, tot i que això no és específic d'un col·lectiu sinó que és inherent als éssers humans, que es caracteritzen justament per la diversitat ( diversitat en l'aspecte físic, la manera de moure's, la manera de pensar, la manera d'expressar-se).
(2) No és una forma acceptada pel conjunt del sector.

La discapacitat és una limitació en l'activitat i en la participació social d'una persona en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans, com a conseqüència de la interacció entre les barreres de l'entorn i el dèficit o la pèrdua d'una estructura o una funció corporal.

Nota