Rapithwin
Rapithwin
Zoroastrisme
- ca Rapithwin
Zoroastrisme
Definición
Personificació del migdia i de l'estiu.
Rashimura
Rashimura
Noves religions
- ca Rashimura
Noves religions
Definición
Comunitat fundada el 1971 a Sant Cugat del Vallès per Pedro Vivancos García, que combina taoisme, budisme zen, arts marcials i filosofia samurai japonesa.
Nota
- Vivancos va fugir a Londres el 1983 acusat d'estafa i d'homicidi. Actualment hi ha un centenar de fidels del moviment Rashimura a Barcelona, Tarragona i Madrid.
Raskol
Raskol
Cristianisme ortodox
- ca Raskol, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Cisma produït a l'interior de l'Església ortodoxa russa, capitanejat pel monjo Avvakum, mort a la foguera el 1682, contra les reformes litúrgiques del patriarca Nikon.
Nota
- La denominació Raskol significa, en rus, 'cisma'.
raxidun
raxidun
Islam
- ca raxidun, n m pl
Islam
Definición
Els quatre primers successors del profeta Muhàmmad, que van dirigir la comunitat musulmana després de la seva mort, en l'islam sunnita.
Nota
- Els raxidun són Abu Bakr (632-634), Omar (634-644), Utman (644-656) i Alí (656-661). Aquests califes van basar el seu govern en l'Alcorà i el comportament de Muhàmmad. Després de la mort d'Alí, es va produir una divisió a l'islam que va portar a la creació d'una branca separada, el xiisme.
- La denominació raxidun significa, literalment, 'els ben guiats', 'els ortodoxos'.
ray
ray
Islam
- ca ray, n m
Islam
Definición
Opinió subjectiva del jurista.
Nota
- El ray és una de les fonts secundàries del fiqh. El seu ús era preponderant en els primers temps de la ciència jurídica islàmica, quan els jutges no podien fer altra cosa que guiar-se per la seva opinió personal davant de situacions noves. En funció de les escoles jurídiques (madahib), que es basen en la utilitat i el bé públic, es dona més o menys importància al ray: per exemple, el hanefisme, present a Turquia, el Pakistan i l'Índia, es caracteritza per l'acceptació de l'opinió personal quan no es pot trobar la solució d'un problema en les fonts tradicionals (Alcorà i hadits); el malikisme del Magrib també privilegia l'opinió personal i el raonament per analogia (qiyàs), contràriament al hanbalisme de l'Aràbia Saudita, que rebutja radicalment l'especulació humana i només respecta les fonts tradicionals.
rector
rector
Catolicisme, Cristianisme ortodox
- ca rector, n m
Catolicisme, Cristianisme ortodox
Definición
Prevere que governa una parròquia.
redempció
redempció
Ciències de la religió
- ca redempció, n f
- ca salvació, n f
Ciències de la religió
Definición
Alliberament per mitjà d'un rescat de la condició de pecat, d'infelicitat, de sofriment i de mort.
reencarnació
reencarnació
Ciències de la religió
- ca reencarnació, n f
Ciències de la religió
Definición
Pas de l'ànima d'un cos a un altre.
Nota
- Cal no confondre la reencarnació amb la metempsicosi i la palingenèsia, encara que aquestes denominacions sovint s'utilitzin indistintament. A diferència de la reencarnació, la palingenèsia i la metempsicosi fan referència a un altre renaixement o a un altre estat de l'ànima, en un altre lloc, i no necessàriament en un nou cos. La concepció de la vida com un procés cíclic en què les ànimes passen d'un cos a un altre és una deducció natural dels pobles primitius davant els fenòmens del naixement i la mort, juntament amb el fet que els nens reprodueixen els trets dels pares. Com a doctrina va aparèixer a l'Índia cap a l'any 600 aC i va ser adoptada pel budisme. Va ser professada a Grècia durant el segle VI aC pels pitagòrics i l'orfisme; també va ser introduïda en el platonisme i en el neoplatonisme. Igualment es troba entre els celtes i els teutons, en el gnosticisme i en certes versions del judaisme esotèric. La reencarnació implica una concepció cíclica del temps i per això és rebutjada per les religions que adopten una idea lineal del temps, com per exemple, el judaisme, el cristianisme i el zoroastrisme.
Reforma
Reforma
Protestantisme
- ca Reforma, n f
Protestantisme
Definición
Moviment evangèlic iniciat al segle XV que és a l'inici de les esglésies protestants.
Nota
- Tot i que històricament ja n'havien sorgit alguns intents, sempre reprimits amb duresa, va ser en temps de Luter, Zwingli, Calví i altres reformadors, que es va consolidar la Reforma. Es proposava reformar profundament l'Església catòlica, però va acabar amb el trencament i la separació entre l'Església catòlica i el protestantisme evangèlic reformat.
reforma del calendari
reforma del calendari
Cristianisme
- ca reforma del calendari, n f
Cristianisme
Definición
Reforma establerta pel concili de Trento, celebrat entre el 1545 i el 1563, per la qual es va passar del calendari julià al calendari gregorià.
Nota
- El pas del calendari julià al calendari gregorià ha estat la darrera reforma del calendari fins als nostres dies.
