ritu mossàrab
ritu mossàrab
Cristianisme
- ca ritu visigòtic, n m
- ca ritu hispà, n m sin. compl.
- ca ritu mossàrab, n m sin. compl.
Cristianisme
Definición
Forma de celebrar el culte religiós catòlic, més llarga i diferent del ritu llatí.
Nota
- La denominació ritu hispà prové del fet que el ritu visigòtic era el propi de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà i, tot i que es va consolidar al segle VI durant el regnat visigòtic de Toledo, es va estendre també durant tot el període islàmic fins al segle XI, moment en què es practicava a les zones cristianes i musulmanes. La celebració de la litúrgia era en àrab. Se li associa un tipus de cant anomenat també mossàrab. Hom lloa la Verge Maria adreçant-li directament la pregària. Actualment, el ritu visigòtic es manté a la catedral de l'arxidiòcesi de Toledo i també en fa ús l'Església Espanyola Reformada Episcopal, membre de la Comunió Anglicana, que va començar a introduir-lo als seus cultes a mitjan segle XIX, per iniciativa del seu primer bisbe.
ritu siríac
ritu siríac
Cristianisme ortodox
- ca ritu siríac, n m
- ca ritu siroantioquè, n m
- ca ritu sirooccidental, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església siríaca, l'Església siríaca catòlica i l'Església malankar.
Nota
- És una variant del ritu siríac el ritu que segueix l'Església maronita. Tots aquests ritus o litúrgies formen part de la gran tradició siríaca. Posseeix una setantena d'anàfores per a la celebració de l'eucaristia (Qurbono), la més habitual de les quals és l'anomenada dels dotze apòstols. Té una gran riquesa poètica en els himnes i textos de l'ofici. L'any litúrgic comença amb dos diumenges de la dedicació de l'església i sis diumenges de les "anunciacions" (Subboro). La llengua emprada és el siríac i, al Pròxim Orient, l'àrab.
ritu siríac oriental
ritu siríac oriental
Cristianisme ortodox
- ca ritu assiri, n m
- ca ritu assiriocaldeu, n m
- ca ritu indocaldeu, n m
- ca ritu siríac oriental, n m
- ca ritu tomasià, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església oriental assíria.
Nota
- També segueix el ritu assiri l'Antiga Església oriental, escindida de l'Església oriental assíria als anys 60, així com diverses esglésies catòliques, com ara l'Església caldea i l'Església siromalabar, que té la seu a Kerala, Índia. La llengua d'aquest ritu és el siríac oriental. A l'eucaristia, que va precedida d'una litúrgia preparatòria del pa (ofici de pròtesis), fan servir tres anàfores o pregàries eucarístiques: la dels apòstols, la de Nestori i la de Teodor l'Intèrpret. A banda d'això, aquest ritu mostra particularitats en l'ofertori, en el qual s'expulsen els no batejats, i en el credo, que és una variant del de Nicea. L'any litúrgic està dividit en períodes de set setmanes: Advent, que anomenen també anunciació, Epifania, Quaresma, Pasqua, els Apòstols, Estiu, Elies i la Creu, Moisès i la Dedicació, aquests dos darrers de només quatre setmanes de durada. La major part de les celebracions del santoral o de memorials s'esdevenen els divendres entre l'Epifania i Quaresma. A més del gran dejuni quaresmal tenen quatre períodes més de dejuni.
ritu siroantioquè
ritu siroantioquè
Cristianisme ortodox
- ca ritu siríac, n m
- ca ritu siroantioquè, n m
- ca ritu sirooccidental, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església siríaca, l'Església siríaca catòlica i l'Església malankar.
Nota
- És una variant del ritu siríac el ritu que segueix l'Església maronita. Tots aquests ritus o litúrgies formen part de la gran tradició siríaca. Posseeix una setantena d'anàfores per a la celebració de l'eucaristia (Qurbono), la més habitual de les quals és l'anomenada dels dotze apòstols. Té una gran riquesa poètica en els himnes i textos de l'ofici. L'any litúrgic comença amb dos diumenges de la dedicació de l'església i sis diumenges de les "anunciacions" (Subboro). La llengua emprada és el siríac i, al Pròxim Orient, l'àrab.
ritu sirooccidental
ritu sirooccidental
Cristianisme ortodox
- ca ritu siríac, n m
- ca ritu siroantioquè, n m
- ca ritu sirooccidental, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església siríaca, l'Església siríaca catòlica i l'Església malankar.
Nota
- És una variant del ritu siríac el ritu que segueix l'Església maronita. Tots aquests ritus o litúrgies formen part de la gran tradició siríaca. Posseeix una setantena d'anàfores per a la celebració de l'eucaristia (Qurbono), la més habitual de les quals és l'anomenada dels dotze apòstols. Té una gran riquesa poètica en els himnes i textos de l'ofici. L'any litúrgic comença amb dos diumenges de la dedicació de l'església i sis diumenges de les "anunciacions" (Subboro). La llengua emprada és el siríac i, al Pròxim Orient, l'àrab.
ritu sirooriental
ritu sirooriental
Cristianisme
- ca ritu caldeu, n m
- ca ritu sirooriental, n m
Cristianisme
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església assíria, l'Església caldea i l'Església malabar.
Nota
- El ritu caldeu és una litúrgia antiquíssima, amb un marcat accent semític. La llengua litúrgica és el siríac, més l'àrab a l'Orient Mitjà. Per a la celebració de l'eucaristia o missa (Qurbana) posseeix la cèlebre anàfora o pregària eucarística dita d'Addai i Mari, possiblement la més antiga (s. III), a més d'altres anàfores. L'any litúrgic comença amb quatre setmanes de les "anunciacions" (Subbara), corresponents a l'Advent, i acaba amb dos diumenges de la dedicació de l'Església.
ritu tomasià
ritu tomasià
Cristianisme ortodox
- ca ritu assiri, n m
- ca ritu assiriocaldeu, n m
- ca ritu indocaldeu, n m
- ca ritu siríac oriental, n m
- ca ritu tomasià, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església oriental assíria.
Nota
- També segueix el ritu assiri l'Antiga Església oriental, escindida de l'Església oriental assíria als anys 60, així com diverses esglésies catòliques, com ara l'Església caldea i l'Església siromalabar, que té la seu a Kerala, Índia. La llengua d'aquest ritu és el siríac oriental. A l'eucaristia, que va precedida d'una litúrgia preparatòria del pa (ofici de pròtesis), fan servir tres anàfores o pregàries eucarístiques: la dels apòstols, la de Nestori i la de Teodor l'Intèrpret. A banda d'això, aquest ritu mostra particularitats en l'ofertori, en el qual s'expulsen els no batejats, i en el credo, que és una variant del de Nicea. L'any litúrgic està dividit en períodes de set setmanes: Advent, que anomenen també anunciació, Epifania, Quaresma, Pasqua, els Apòstols, Estiu, Elies i la Creu, Moisès i la Dedicació, aquests dos darrers de només quatre setmanes de durada. La major part de les celebracions del santoral o de memorials s'esdevenen els divendres entre l'Epifania i Quaresma. A més del gran dejuni quaresmal tenen quatre períodes més de dejuni.
ritu visigòtic
ritu visigòtic
Cristianisme
- ca ritu visigòtic, n m
- ca ritu hispà, n m sin. compl.
- ca ritu mossàrab, n m sin. compl.
Cristianisme
Definición
Forma de celebrar el culte religiós catòlic, més llarga i diferent del ritu llatí.
Nota
- La denominació ritu hispà prové del fet que el ritu visigòtic era el propi de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà i, tot i que es va consolidar al segle VI durant el regnat visigòtic de Toledo, es va estendre també durant tot el període islàmic fins al segle XI, moment en què es practicava a les zones cristianes i musulmanes. La celebració de la litúrgia era en àrab. Se li associa un tipus de cant anomenat també mossàrab. Hom lloa la Verge Maria adreçant-li directament la pregària. Actualment, el ritu visigòtic es manté a la catedral de l'arxidiòcesi de Toledo i també en fa ús l'Església Espanyola Reformada Episcopal, membre de la Comunió Anglicana, que va començar a introduir-lo als seus cultes a mitjan segle XIX, per iniciativa del seu primer bisbe.
ritual
ritual
Ciències de la religió
- ca ritual, adj
Ciències de la religió
Definición
Relatiu o pertanyent a un ritu, que és fet segons un ritu.
Nota
- En aquest sentit es parla de pregària ritual o de sacrificis rituals.
ritual
ritual
Ciències de la religió
- ca ritual, n m
Ciències de la religió
Definición
Conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte, en una celebració litúrgica.