ritu caldeu
ritu caldeu
Cristianisme
- ca ritu caldeu, n m
- ca ritu sirooriental, n m
Cristianisme
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església assíria, l'Església caldea i l'Església malabar.
Nota
- El ritu caldeu és una litúrgia antiquíssima, amb un marcat accent semític. La llengua litúrgica és el siríac, més l'àrab a l'Orient Mitjà. Per a la celebració de l'eucaristia o missa (Qurbana) posseeix la cèlebre anàfora o pregària eucarística dita d'Addai i Mari, possiblement la més antiga (s. III), a més d'altres anàfores. L'any litúrgic comença amb quatre setmanes de les "anunciacions" (Subbara), corresponents a l'Advent, i acaba amb dos diumenges de la dedicació de l'Església.
ritu copte
ritu copte
Cristianisme
- ca ritu copte, n m
Cristianisme
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església copta i l'Església copta catòlica.
Nota
- El ritu copte pertany a la família alexandrina, juntament amb el ritu etiòpic. Actualment la llengua copta hi és emprada només parcialment, al costat de l'àrab. L'anàfora eucarística més genuïna és la de sant Ciril, versió copta de la grega de sant Marc, però habitualment s'usa l'anàfora de sant Basili. En l'ofici diví són característiques les Theotokia, himnes a la Mare de Déu. La divisió de l'any litúrgic està relacionada, en part, amb la vida agrícola i amb les crescudes del Nil.
ritu d'iniciació
ritu d'iniciació
Religions indígenes
- ca ritu d'iniciació, n m
- ca ritu de pas, n m
- ca ritu de passatge, n m
Religions indígenes
Definición
Ritual present en totes les religions indígenes, que marca la transició d'un estat de l'ésser a un altre, com ara el pas de la joventut a l'edat adulta.
ritu de pas
ritu de pas
Religions indígenes
- ca ritu d'iniciació, n m
- ca ritu de pas, n m
- ca ritu de passatge, n m
Religions indígenes
Definición
Ritual present en totes les religions indígenes, que marca la transició d'un estat de l'ésser a un altre, com ara el pas de la joventut a l'edat adulta.
ritu de passatge
ritu de passatge
Religions indígenes
- ca ritu d'iniciació, n m
- ca ritu de pas, n m
- ca ritu de passatge, n m
Religions indígenes
Definición
Ritual present en totes les religions indígenes, que marca la transició d'un estat de l'ésser a un altre, com ara el pas de la joventut a l'edat adulta.
ritu eritreu
ritu eritreu
Cristianisme ortodox
- ca ritu eritreu, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic cristià d'origen copte, propi de l'Església eritrea.
Nota
- La divina litúrgia i altres serveis de l'Església eritrea se celebren en etiòpic o gueez, que ha estat el llenguatge de l'Església des de la persecució de l'emperador després del concili de Calcedònia (451). Tanmateix, en els sermons es pot utilitzar l'amhàric, un llenguatge semític parlat com a llengua franca a Etiòpia. Moltes de les característiques d'aquest ritu són molt similars a les de l'Església copta ortodoxa, de la qual es va separar i constituir com a autocèfala el 1993.
ritu etiòpic
ritu etiòpic
Cristianisme ortodox
- ca ritu etiòpic, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església etiòpica i l'Església etiòpica catòlica.
Nota
- El ritu etiòpic pertany a la família alexandrina, com el ritu copte, del qual és una variant amb moltes peculiaritats, com és l'ús de tambors, címbals, sistres i bastons en les processons i en les celebracions.
ritu hispà
ritu hispà
Cristianisme
- ca ritu visigòtic, n m
- ca ritu hispà, n m sin. compl.
- ca ritu mossàrab, n m sin. compl.
Cristianisme
Definición
Forma de celebrar el culte religiós catòlic, més llarga i diferent del ritu llatí.
Nota
- La denominació ritu hispà prové del fet que el ritu visigòtic era el propi de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà i, tot i que es va consolidar al segle VI durant el regnat visigòtic de Toledo, es va estendre també durant tot el període islàmic fins al segle XI, moment en què es practicava a les zones cristianes i musulmanes. La celebració de la litúrgia era en àrab. Se li associa un tipus de cant anomenat també mossàrab. Hom lloa la Verge Maria adreçant-li directament la pregària. Actualment, el ritu visigòtic es manté a la catedral de l'arxidiòcesi de Toledo i també en fa ús l'Església Espanyola Reformada Episcopal, membre de la Comunió Anglicana, que va començar a introduir-lo als seus cultes a mitjan segle XIX, per iniciativa del seu primer bisbe.
ritu indocaldeu
ritu indocaldeu
Cristianisme ortodox
- ca ritu assiri, n m
- ca ritu assiriocaldeu, n m
- ca ritu indocaldeu, n m
- ca ritu siríac oriental, n m
- ca ritu tomasià, n m
Cristianisme ortodox
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església oriental assíria.
Nota
- També segueix el ritu assiri l'Antiga Església oriental, escindida de l'Església oriental assíria als anys 60, així com diverses esglésies catòliques, com ara l'Església caldea i l'Església siromalabar, que té la seu a Kerala, Índia. La llengua d'aquest ritu és el siríac oriental. A l'eucaristia, que va precedida d'una litúrgia preparatòria del pa (ofici de pròtesis), fan servir tres anàfores o pregàries eucarístiques: la dels apòstols, la de Nestori i la de Teodor l'Intèrpret. A banda d'això, aquest ritu mostra particularitats en l'ofertori, en el qual s'expulsen els no batejats, i en el credo, que és una variant del de Nicea. L'any litúrgic està dividit en períodes de set setmanes: Advent, que anomenen també anunciació, Epifania, Quaresma, Pasqua, els Apòstols, Estiu, Elies i la Creu, Moisès i la Dedicació, aquests dos darrers de només quatre setmanes de durada. La major part de les celebracions del santoral o de memorials s'esdevenen els divendres entre l'Epifania i Quaresma. A més del gran dejuni quaresmal tenen quatre períodes més de dejuni.
ritu llatí
ritu llatí
Cristianisme
- ca ritu llatí, n m
Cristianisme
Definición
Ritu litúrgic propi de l'Església llatina.
Nota
- El ritu llatí comprèn principalment el ritu romà, propi de la gran majoria de catòlics; el ritu mossàrab, que es manté a la catedral de l'arxidiòcesi de Toledo; el ritu ambrosià, propi de l'arxidiòcesi de Milà, i el ritu bracarense, de l'arxidiòcesi de Braga, seu del primat de Portugal. Igual que altres ritus litúrgics, el ritu llatí s'ha desenvolupat amb el temps, amb formes noves, en substitució dels ritus anteriors. El concili II del Vaticà va revisar els ritus de tots els sagraments de ritu romà, incloent-hi l'eucaristia.
