Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental, n m
  • es  condicionamiento operante, n m
  • fr  conditionnement opérant, n m
  • en  instrumental conditioning, n
  • en  operant conditioning, n
  • de  instrumentelle Konditionierung, n f
  • de  operante Konditionierung, n f

Psiquiatria

Definición
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental
  • es  condicionamiento operante
  • en  instrumental conditioning
  • en  operant conditioning

Neurociència

Definición
Aprenentatge associatiu en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • 1. El condicionament operant va ser inicialment descobert per Edward L. Thorndike i posteriorment desenvolupat per Burrhus F. Skinner.
    2. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforçament, càstig i extinció.
  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental, n m
  • es  condicionamiento operante, n m
  • fr  conditionnement opérant, n m
  • en  instrumental conditioning, n
  • en  operant conditioning, n
  • de  instrumentelle Konditionierung, n f
  • de  operante Konditionierung, n f

Psiquiatria

Definición
Condicionament en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforç, càstig i extinció.
  • ca  condicionament operant, n m
  • ca  condicionament instrumental, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento instrumental
  • es  condicionamiento operante
  • en  instrumental conditioning
  • en  operant conditioning

Neurociència

Definición
Aprenentatge associatiu en què es modifica la freqüència d'una resposta voluntària mitjançant l'aplicació d'estímuls concrets consegüentment a la producció d'aquesta resposta.

Nota

  • 1. El condicionament operant va ser inicialment descobert per Edward L. Thorndike i posteriorment desenvolupat per Burrhus F. Skinner.
    2. Segons la forma d'aplicació i el tipus d'estímul, es distingeix entre reforçament, càstig i extinció.
  • ca  condicionament clàssic, n m
  • ca  condicionament pavlovià, n m sin. compl.
  • es  condicionamiento clásico
  • es  condicionamiento pavloviano
  • en  classical conditioning
  • en  Pavlovian conditioning

Neurociència

Definición
Aprenentatge associatiu en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.

Nota

  • El condicionament clàssic va ser desenvolupat per Ivan Petrovič Pavlov.
  • ca  còndil, n m
  • es  cóndilo
  • en  condyle
  • TA  condylus

Anatomia humana

  • ca  còndil de l'húmer, n m
  • es  cóndilo del húmero
  • en  condyle of humerus
  • TA  condylus humeri

Anatomia humana

  • ca  còndil de l'occipital, n m
  • es  cóndilo del occipital
  • en  occipital condyle
  • TA  condylus occipitalis

Anatomia humana

  • ca  còndil de la mandíbula, n m
  • es  cóndilo de la mandíbula
  • en  condyle of mandible
  • TA  caput mandibulae
  • TA  condylus mandibulae sin. compl.

Anatomia humana

  • ca  còndil del fèmur, n m

Anatomia humana