Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  adiadococinèsia, n f
  • ca  disdiadococinèsia, n f sin. compl.
  • es  adiadococinesia, n f
  • en  adiadochokinesia

Fisioteràpia

Definición
Disminució o supressió de la capacitat d'efectuar moviments voluntaris oposats amb rapidesa i alternadament.

Nota

  • 1. L'adiadococinèsia és símptoma d'una afecció cerebel·losa.
  • 2. L'adiadococinèsia s'explora fent girar ambdues mans ràpidament i alhora, i es fa palesa davant la impossibilitat de fer-ho.
  • ca  disdiadococinèsia, n f
  • es  disdiadococinesia
  • en  dysdiadochokinesia

Neurociència

Definición
Alteració de la coordinació motora caracteritzada per dificultats per a realitzar moviments alternants continuats a una certa velocitat amb les dues extremitats a la vegada, que es manifesta com a signe d'alteracions cerebel·loses.

Nota

  • En un ús terminològic poc precís les denominacions disdiadococinèsia i adiadococinèsia s'empren com a sinònimes.
  • ca  shigel·losi, n f
  • ca  disenteria bacil·lar, n f sin. compl.
  • es  shigelosis, n f
  • fr  shigellose, n f
  • en  shigellosis, n

Malalties infeccioses

Definición
Malaltia infecciosa provocada per gèrmens del gènere shigel·la, que es manifesta clínicament de forma variable, des d'infeccions asimptomàtiques, gastroenteritis inespecífiques, fins un quadre típic amb diarrees escasses i freqüents, acompanyades de moc, sang, pus i tenesme rectal.

Nota

  • Les complicacions són la proctorràgia, l'enteropatia amb pèrdua de proteïnes, el megacòlon tòxic i la perforació intestinal. Pot haver-hi bacterièmia i sèpsia. Una complicació greu observada en infants és l'aparició d'una síndrome uremicohemolítica. L'afectació extraintestinal és rara: pneumònia, meningisme, queratoconjuntivitis, iridociclitis i artritis reactiva.

    La denominació metadisenteria es considera obsoleta.
  • ca  disestèsia, n f
  • es  disestesia, n f
  • en  dysesthesia

Fisioteràpia

Definición
Trastorn de la sensibilitat en general, especialment de la sensibilitat tàctil, que es percep en estimular una regió cutània determinada.
  • ca  disestèsia, n f
  • es  disestesia
  • en  dysesthesia

Neurociència

Definición
Alteració de la sensibilitat, especialment de la tàctil, que condueix a percebre un estímul no nociu com a sensació desagradable o dolorosa.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia
  • en  dysphagia

Otorrinolaringologia

Definición
Trastorn consistent en una deglució difícil produït per una alteració del pas dels aliments en un punt situat entre la cavitat oral i l'estómac.

Nota

  • La consistència dels aliments es gradua en funció de la dificultat de deglutir-los. Així, de menor a major dificultat de deglució, es distingeix entre líquids, semilíquids, semisòlids i sòlids.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia
  • en  dysphagia

Neurociència

Definición
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia, n f
  • fr  dysphagie, n f
  • en  dysphagia, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definición
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.

Hi ha diversos tipus de disfàgia: la disfàgia mecànica, produïda per una estenosi de la llum esofàgica, caracteritzada clínicament per la dificultat d'ingerir aliments sòlids, i la disfàgia motora, originada per una incoordinació del mecanisme de deglució, que es manifesta per l'impediment de deglutir líquids i aliments sòlids.

Nota

  • La denominació disfàgia està formada a partir de dis- i del grec phageîn 'menjar'.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia, n f
  • fr  dysphagie, n f
  • en  dysphagia, n

Càncer

Definición
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.

Nota

  • Hi ha dos tipus de disfàgia: la disfàgia mecànica, produïda per una estenosi de la llum esofàgica i caracteritzada clínicament per la dificultat d'ingerir aliments sòlids, i la disfàgia motora, originada per una incoordinació del mecanisme de deglució i que es manifesta per l'impediment de deglutir líquids i aliments sòlids.

    La denominació disfàgia està formada a partir de dis- i del grec phageîn 'menjar'.
  • ca  disfàsia, n f
  • es  disfasia
  • en  dysphasia

Neurociència

Definición
Trastorn de la parla caracteritzat per la dificultat d'evocar i comprendre el llenguatge causat per lesions corticals en regions del cervell implicades en l'elaboració del llenguatge.

Nota

  • En un ús terminològic poc precís els termes disfàsia i afàsia s'empren com a sinònims.