fractura de Colles
fractura de Colles
Fisioteràpia
- ca fractura de Colles, n f
- es fractura de Colles, n f
- en Colles fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura juxtaarticular de l'extremitat inferior del radi produïda per hiperextensió, en la qual la línia de fractura és transversal i passa per la metàfisi, amb desviació del fragment distal cap endarrere.
Nota
- La fractura de Colles és la més freqüent de les fractures juxtaarticulars de l'extremitat inferior del radi.
fractura del penyal
fractura del penyal
Otorrinolaringologia
- ca fractura del penyal, n f
- es fractura del peñasco
- en fracture of the petrous portion
Otorrinolaringologia
Definición
Fractura de la base del crani que afecta la porció petrosa de l'os temporal.
fractura espiroide
fractura espiroide
Fisioteràpia
- ca fractura espiroide, n f
- ca fractura helicoide, n f sin. compl.
- ca fractura per torsió, n f sin. compl.
- es fractura espiroidea, n f
- es fractura por torsión, n f
- en helical fracture
- en spiral fracture
- en torsion fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura produïda per torsió que afecta els ossos llargs, els fragments de la qual acaben de forma irregular, tallats en bisell, de manera que la línia de fractura dibuixa una espiral damunt de la superfície externa de l'os.
Nota
- La fractura espiroide és molt freqüent.
fractura espontània
fractura espontània
Fisioteràpia
- ca fractura espontània, n f
- es fractura espontánea, n f
- en spontaneous fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura que té lloc en un os sa, d'estructura i resistència normals, sense traumatisme, amb els moviments fisiològics de l'activitat corrent, o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar l'os.
Nota
- Són exemples de fractura espontània les fractures tabètiques, les fractures per contracció muscular i les fractures per sobrecàrrega.
fractura espontània
fractura espontània
Sinologia
- ca fractura patològica, n f
- ca fractura espontània, n f sin. compl.
- es fractura espontánea
- es fractura patológica
- fr fracture pathologique
- fr fracture spontanée
- it frattura patologica
- it frattura spontanea
- en pathologic fracture
- en spontaneous fracture
Sinologia
Definición
Fractura que té lloc en una estructura òssia debilitada a causa d'un procés patològic.
Nota
- Les neoplàsies i les metàstasis poden provocar fractures patològiques.
fractura helicoide
fractura helicoide
Fisioteràpia
- ca fractura espiroide, n f
- ca fractura helicoide, n f sin. compl.
- ca fractura per torsió, n f sin. compl.
- es fractura espiroidea, n f
- es fractura por torsión, n f
- en helical fracture
- en spiral fracture
- en torsion fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura produïda per torsió que afecta els ossos llargs, els fragments de la qual acaben de forma irregular, tallats en bisell, de manera que la línia de fractura dibuixa una espiral damunt de la superfície externa de l'os.
Nota
- La fractura espiroide és molt freqüent.
fractura incompleta
fractura incompleta
Fisioteràpia
- ca fractura incompleta, n f
- es fractura incompleta, n f
- en incomplete fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura que solament comprèn una part del gruix de l'os en el seu eix transversal.
Nota
- La fractura incompleta no constitueix una solució de continuïtat total, atès que els seus fragments no han acabat de separar-se.
fractura intraarticular
fractura intraarticular
Fisioteràpia
- ca fractura articular, n f
- ca fractura intraarticular, n f sin. compl.
- es fractura articular, n f
- es fractura intraarticular, n f
- en articular fracture
- en intraarticular fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura que afecta la superfície articular d'un os.
fractura patològica
fractura patològica
Fisioteràpia
- ca fractura patològica, n f
- es fractura patológica, n f
- en pathologic fracture
- en pathological fracture
Fisioteràpia
Definición
Fractura que té lloc en un os malalt, sense traumatisme agut o amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar un os sa.
Nota
- La fractura patològica es produeix per la disminució de la resistència de l'os a causa del procés patològic.
fractura patològica
fractura patològica
Sinologia
- ca fractura patològica, n f
- ca fractura espontània, n f sin. compl.
- es fractura espontánea
- es fractura patológica
- fr fracture pathologique
- fr fracture spontanée
- it frattura patologica
- it frattura spontanea
- en pathologic fracture
- en spontaneous fracture
Sinologia
Definición
Fractura que té lloc en una estructura òssia debilitada a causa d'un procés patològic.
Nota
- Les neoplàsies i les metàstasis poden provocar fractures patològiques.
