Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
  • ca  tolerància de zona alta, n f
  • es  tolerancia de dosis alta
  • es  tolerancia de zona alta
  • fr  tolérance à haute dose
  • en  high-dose tolerance
  • en  high-zone tolerance

Immunologia

Definición
Tolerància immunitària induïda mitjançant dosis altes d'antígens que actuen preferentment sobre els limfòcits B i tenen un efecte de curta durada.
  • ca  tolerància de zona baixa, n f
  • es  tolerancia de dosis baja
  • es  tolerancia de zona baja
  • fr  tolérance à basse dose
  • en  low-dose tolerance
  • en  low-zone tolerance

Immunologia

Definición
Tolerància immunitària induïda mitjançant dosis baixes d'antígens que actuen preferentment sobre els limfòcits T i tenen un efecte persistent.
  • ca  tolerància dissociada, n f
  • es  desdoblamiento de la tolerancia
  • fr  tolérance dissociée
  • en  split tolerance

Immunologia

Definición
Tolerància immunitària a un antigen concret, la qual no es manifesta de la mateixa manera en els limfòcits B i en els limfòcits T.
  • ca  tolerància immunitària, n f
  • ca  immunotolerància, n f sin. compl.
  • es  inmunotolerancia
  • es  tolerancia inmunitaria
  • fr  immunotolérance
  • fr  tolérance immunitaire
  • en  immune tolerance
  • en  immunological tolerance
  • en  immunotolerance

Immunologia

Definición
Manca de resposta immunitària adaptativa contra un antigen concret.
  • ca  tolerància induïda, n f
  • es  tolerancia inducida
  • fr  tolérance induite
  • en  induced tolerance

Immunologia

Definición
Tolerància immunitària provocada habitualment per l'administració d'un antigen a un individu.
  • ca  tolerància perifèrica, n f
  • es  tolerancia periférica
  • fr  tolérance périphérique
  • en  peripheral tolerance

Immunologia

Definición
Tolerància immunitària adquirida per limfòcits madurs als òrgans limfoides secundaris.

Nota

  • El terme tolerància perifèrica es contraposa al terme tolerància central.
  • ca  tolerització, n f
  • es  tolerización
  • fr  tolérisation
  • en  tolerization

Immunologia

Definición
Procés pel qual s'indueix tolerància immunitària a un individu mitjançant l'administració d'un antigen concret en les condicions adequades.
  • ca  tolerogen, n m
  • es  tolerógeno
  • fr  tolérogène
  • en  tolerogen

Immunologia

Definición
Substància capaç d'induir tolerància immunitària.

Nota

  • Generalment, els tolerògens són també immunògens.
  • ca  tolerogen -ògena, adj
  • es  tolerogénico
  • fr  tolérogénique
  • en  tolerogenic

Immunologia

Definición
Capaç d'induir tolerància immunitària.
  • ca  tolmetina, n f
  • es  tolmetina
  • fr  tolmétine
  • en  tolmetin

Immunologia

Definición
Fàrmac antiinflamatori emprat en el tractament de l'artritis reumatoide, l'artritis reumatoide juvenil i l'espondilitis anquilosant.