Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  biciclo-
  • es  biciclo-
  • en  bicyclo-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per designar els hidrocarburs alicíclics i que s'anteposa al nom de l'hidrocarbur de cadena oberta d'igual nombre d'àtoms de carboni.

Nota

  • Les dimensions dels anells s'especifiquen amb tres xifres darrere del prefix, separades per punts i entre claudàtors, i indiquen, en ordre decreixent, el nombre d'àtoms de carboni de cadascuna de les tres cadenes que uneixen els dos àtoms de carboni terciari comuns. Per exemple, el ^decahidronaftalè^, format per dos anells de sis carbonis amb un costat compartit, es designa biciclo[4.4.0]decà.
  • ca  decahidronaftalè, n m
  • ca  biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
  • ca  decalina, n f sin. compl.
  • es  biciclo[4.4.0]decano
  • es  decahidronaftaleno
  • es  decalina
  • en  bicyclo[4.4.0]decane
  • en  decahydronaphthalene
  • en  decaline
  • for  C10H18

Química orgànica

Definición
Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.

Nota

  • En ambdós estereosiòmers els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira. És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè. S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens addicionats a aquest. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura. Es fa servir sobretot com a dissolvent d'olis, greixos, ceres, resines, cautxú, neteja de maquinària, crema de sabates i fluids netejadors, entre d'altres. La denominació decalina prové de la marca registrada Decalina®.
  • ca  biestabilitat, n f
  • es  biestabilidad
  • en  bistability

Química física

Definición
Capacitat d'un sistema d'existir en dos ^estats estacionaris^ diferents.

Nota

  • De manera teòrica, la biestabilitat es descriu a partir de diagrames d'energia potencial que mostren dos mínims locals separats per un màxim. Si aquest màxim es presenta a energies fàcilment assolibles pel sistema, la interconversió entre les dues formes estables és possible.

    Els sistemes de memòria informàtica es basen en l'existència de biestabilitat en sistemes magnètics.

    La biestabilitat també és important en les reaccions oscil•lants. Sovint s'observa que, en funció de les condicions inicials, la concentració d'alguna espècie segueix corbes molt diferents que es connecten en un cert temps de forma sobtada. Experimentalment s'observa aleshores un salt brusc de concentració, que en alguns casos pot fer-se cíclic.
  • ca  difenil, n m
  • ca  bifenil, n m sin. compl.
  • es  bifenilo
  • es  difenilo
  • en  biphenyl
  • en  diphenyl
  • for  C6H5C6H5

Química orgànica

Definición
Sòlid que es presenta en forma d'escames blanques i té un punt de fusió d'entre 69 ºC i 71 ºC i un punt d'ebullició de 256 ºC.

Nota

  • És soluble en dissolvents orgànics apolars, en especial en alcohol i èter, i insoluble en aigua. Es fa servir com a agent de transferència de calor i com a fungistàtic en el tractament de les taronges.
  • ca  bifurcació, n f
  • es  bifurcación
  • en  bifurcation
  • en  branching

Química física

Definición
Situació per la qual una reacció pot evolucionar des dels reactius seguint dos o més mecanismes de reacció paral•lels a partir d'una única evolució parcial.

Nota

  • El punt de bifurcació és el punt en l'espai de configuració que inicia dos o més camins alternatius. En funció de la coordenada de reacció, el punt de bifurcació es caracteritza per descriure's matemàticament mitjançant un punt de cadira d'ordre dos o superior a la ^superfície d'energia potencial^, i s'identifica en presentar dos o més valors propis negatius en la diagonalització de la matriu de derivades segones de l'energia potencial.

    Són exemples de bifurcació la ^substitució nucleòfila^ i la reacció d'eliminació. Ambdues poden presentar un mecanisme per via catiònica (SN1 o E1) o bé un mecanisme concertat (SN2 o E2).
  • ca  bioalcohol, n m
  • es  bioalcohol
  • en  bioalcohol

Enginyeria química

Definición
Etanol produït mitjançant procediments biològics, generalment fermentació.
  • ca  biocarburant, n m
  • es  biocarburante
  • en  biofuel

Química industrial

Definición
Carburant derivat de la ^biomassa^ vegetal. En són exemples el bioetanol, que és etanol obtingut per fermentació de sucres i farines de cereals o remolatxa i que es barreja amb la gasolina o bé la substitueix, i el biodièsel, obtingut d'olis de diverses plantes, com el napicol o el girasol, o dels olis residuals domèstics o industrials reciclats i que es barreja amb el gasoil o bé el substitueix.
  • ca  biocida, n m
  • es  biocida
  • en  biocide

Medi ambient

Definición
Compost químic emprat per a la destrucció d'organismes vius. En són exemples els pesticides, els herbicides, els fungicides i els insecticides. Alguns d'aquests productes poden resultar molt tòxics en incorporar-se a la cadena tròfica, motiu pel qual, generalment, es dosifiquen a fi i efecte de reduir de manera ràpida la població de microorganismes. Hi ha diferents tipus de biocides els quals, de manera genèrica, es divideixen en dos grans grups: biocides oxidants i biocides no oxidants. Dels oxidants en són exemples el clor, el diòxid de clor, els isocianats de clor, l'hipoclorit i l'ozò; i dels no oxidants ho són l'acrolina, les amines, els fenols clorats, les sals de coure, els compostos organosulfúrics i les sals d'amoni quaternari.
  • ca  biodegradable, adj
  • es  biodegradable
  • en  biodegradable

Medi ambient

Definición
Dit d'aquelles substàncies susceptibles de ^biodegradació^.
  • ca  biodegradació, n f
  • es  biodegradación
  • en  biodegradation

Medi ambient

Definición
Descomposició o degradació de la matèria orgànica per microorganismes. El procés de transformació o descomposició biològica dóna com a resultat final substàncies inorgàniques senzilles i material cel·lular corresponent al creixement dels microorganismes. Les substàncies biodegradables es poden sotmetre a una ^depuració^ biològica.