Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  catió, n m
  • es  catión
  • en  cation

Termes generals

Definición
Ió amb càrrega positiva. S'oposa a ^anió^.
  • ca  càtode, n m
  • es  cátodo
  • en  cathode

Electroquímica

Definición
Elèctrode, en una cel·la de dos elèctrodes, en què té lloc la semireacció electroquímica de reducció. Al càtode arriben els electrons que permeten la reducció, des de la font de corrent en una cel·la electrolítica (vegeu la figura corresponent) o des de l'ànode en una pila galvànica (vegeu la figura corresponent). És l'elèctrode positiu en una pila galvànica i el negatiu en una cel·la electrolítica. En qualsevol cel·la electroquímica els cations migren cap al càtode i sobre ell es pot desprendre hidrogen, pot tenir lloc l'electrodeposició de metalls, com en el cromatge o niquelatge, o bé, si els cations no són fàcilment reductibles, pot produir-se la reducció del dissolvent o d'alguna altra espècie en dissolució. Vegeu també ^producció catòdica de l'hidrogen^.
  • ca  catòlit, n m
  • es  católito
  • en  catholyte

Electroquímica

Definición
Dissolució electrolítica continguda en el compartiment catòdic.
  • ca  caustificació, n f
  • es  caustificación
  • en  causticizing

Química industrial

Definición
Procés obsolet d'obtenció d'hidròxid de sodi a partir de carbonat de sodi. La reacció té lloc amb ^lletada de calç^ segons<EXPRESSIÓ 3>. L'operació té lloc en discontinu a uns 100ºC a baixa concentració i, per tant, cal filtrar, rentar i concentrar el producte final. Segons això, la caustificació no és competitiva amb la seva obtenció mitjançant la ^indústria clor-àlcali^.
  • ca  cromatografia en columna, n f
  • ca  CC, n f sigla
  • es  cromatografía en columna
  • es  CC sigla
  • en  column chromatography
  • en  CC sigla

Química analítica

Definición
Cromatografia en què la fase estacionària es disposa a l'interior d'una columna cromatogràfica i la fase mòbil es fa passar per acció de la força de gravetat o per aplicació d'una pressió. La cromatografia en columna va ser inventada i anomenada d'aquesta manera, a principis del segle XX pel botànic rus Mikhail Tswett, que va separar diversos pigments vegetals com les clorofil·les i les xantofil·les, fent passar solucions que contenien aquests compostos a través d'una columna de vidre reblerta amb carbonat de calci finament dividit. Les espècies separades apareixien com a bandes acolorides en la columna. En els treballs originals, Tswett va estudiar la separació dels diferents components en funció de l'adsorbent i del tipus d'eluent que introduïa a la columna, per bé que aquest mètode presentava una limitació: era molt útil per a la separació de substàncies lipòfiles però molt poc adient per a la separació de substàncies hidròfiles. Fou l'any 1941 quan quatre bioquímics anglesos, Comsden, Gordon, Martin i Synge, van aconseguir una modificació d'aquesta tècnica prou important per poder ampliar el seu abast al camp de les substàncies hidròfiles. Per això van omplir la columna amb una pols de gel de sílice de la qual, per escalfament previ, se n'havia extret completament l'aigua i, posteriorment, s'havia dosificat acuradament el seu contingut en aigua. A través d'aquesta fase estacionària amb un determinat contingut d'aigua, es feia passar un dissolvent orgànic, que seria la fase mòbil, en què hi havia dissolta la mescla de substàncies a separar. La condició necessària per tal que es produís la separació dels components en la columna era que la mescla també fos soluble en aigua. Posteriorment, l'any 1944, Martin i Synge van substituir el gel de sílice per paper de filtre. Aquest canvi va donar lloc a la cromatografia plana. En el decurs de la Segona Guerra Mundial, Adam i Holmes van desenvolupar, de manera independent, la cromatografia de bescanvi iònic per tal de separar els productes procedents de la fissió de l'urani. Fou a partir de 1952 quan, amb el descobriment de la cromatografia de partició gas-líquid per part de Martin i James, s'inicià l'etapa instrumental de la cromatografia i, a partir del anys seixanta, es va començar a desenvolupar la cromatografia de liquids d'alta resolució. La cromatografia en columna es classifica, en funció de la naturalesa de la fase mòbil, en cromatografia de gasos, cromatografia de líquids i cromatografia de fluids supercrítics. La cromatografia de gasos i la cromatografia de fluids supercrítics només es poden realitzar com a cromatografia en columna, però la cromatografia de líquids també es pot realitzar com a cromatografia plana.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok
  • ca  dicroisme circular, n m
  • ca  CD, n m sigla
  • es  dicroísmo circular
  • es  CD sigla
  • en  circular dichroism
  • en  CD sigla

Química física

Definición
Fenomen en què llum polaritzada circularment passa a estar polaritzada elípticament a causa de la diferència de les intensitats d'absorció dels components de llum polaritzada circularment a la dreta i a l'esquerra a una determinada freqüència. Aquest fenomen té lloc quan la mostra presenta ^birefringència circular^. Quan es representa IL − IR enfront de la freqüència s'obté un espectre de dicroisme circular. Els espectres de dicroisme circular són útils per a determinar les configuracions absolutes en complexos amb metalls de transició, atès que els complexos amb geometries similars donen lloc a espectres de dicroisme circular amb característiques similars.
  • ca  electroforesi capil·lar, n f
  • ca  CE, n f sigla
  • es  electroforesis capilar
  • es  CE sigla
  • en  capillary electrophoresis
  • en  CE sigla

Electroquímica, Química analítica

Definición
Electroforesi a l'interior d'un tub capil·lar. L'ús de tubs capil·lars com a canals de migració permet treballar amb camps elèctrics elevats, ja que l'elevada relació àrea superficial/volum afavoreix la dissipació de la calor per transferència. D'aquesta manera s'aconsegueix millorar l'eficàcia de la separació respecte l'electroforesi clàssica. Un dels principals avantatges de l'electroforesi capil·lar és que requereix una instrumentació relativament simple; una font d'alt voltatge; un tub capil·lar els extrems del qual es troben submergits, juntament amb dos elèctrodes, en dos vials que contenen l'electròlit; un injector i un detector. La font d'alt voltatge és una font de corrent continu connectada a dos elèctrodes inerts, normalment de platí, que és capaç de proporcionar entre 0 i 100 kV. La intensitat de corrent màxima s'estableix entre 0,5 i 1 mA per raons de seguretat. Els tubs capil·lars són de sílice fosa, amb longituds d'entre 10 i 100 cm i diàmetres interns d'entre 10 i 100 μm, recoberts amb poliimida per tal de donar-li flexibilitat i disminuir-ne la fragilitat. Durant la separació, els extrems del tub capil·lar estan submergits en dos recipients que contenen una solució d'electròlit. Els diferents injectors es basen en aplicar un gradient de voltatge (mitjançant injecció electrocinètica) o bé de pressió (mitjançant injecció hidrodinàmica) entre els dos extrems del tub capil·lar. En tots els casos, per tal d'introduir la mostra dins del tub capil·lar es canvia el vial d'entrada per un vial amb mostra i s'aplica la injecció durant 10-30 segons, que injecta un volum de mostra de l'ordre de nanolitres. El detector més habitual és el detector d'absorció ultraviolada. El detector de fluorescència és el segon més emprat. El major repte en el desenvolupament de detectors electroquímics és aïllar-los de l'elevada diferència de potencial present en la columna capil·lar, mentre que la detecció per espectrometria de masses es troba en creixent desenvolupament. Les dues modalitats bàsiques de treball són l'^electroforesi capil·lar de zona^ i la ^cromatografia electrocinètica micel·lar^.
  • ca  celestina, n f
  • es  celestina
  • en  celestine

Geologia

Definición
Mineral d'estronci, de fórmula química SrSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (blanc, blau clar, vermell) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor de vítria a perlada, una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,95-3,97 g/cm3 una fractura desigual i una exfoliació basal perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. És un mineral de gènesi primària hidrotermal que es troba en les cavitats de les roques volcàniques. També es localitza en filons, associat especialment a la galena, l'esfalerita i altres sulfurs. La celestina es troba sovint disseminada per les roques carbonatades i a les sorres, o bé en dipòsits evaporítics, associada a guix, aragonita, sofre i clorurs. S'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció d'estronci.

Nota

  • La forma celestina prové del llatí caelestis (en català, 'celeste'), en relació amb el color blau clar dels primers exemplars que es van descriure d'aquest mineral.
  • ca  cel·la, n f
  • es  celda
  • en  cell

Química analítica

Definición
Recipient de forma i material adients per a efectuar-hi mesures de propietats fisicoquímiques de la substància que conté. L'estat d'agregació de la mostra emprada pot ser sòlid, líquid o gas i pot ser una substància pura, una mescla o una solució.
  • ca  pila amb transport, n f
  • ca  cel·la amb transport, n f sin. compl.
  • es  celda con transporte
  • es  pila con transporte
  • en  cell with transference

Electroquímica

Definición
Pila galvànica amb una o més unions líquides entre dissolucions de composició diferent. En cada unió líquida, els ions es difonen a través de la interfase que separa ambdues dissolucions i apareix un potencial d'unió líquida. La pila Daniell en circuit obert amb un diafragma entre les dissolucions de ZnSO4 i CuSO4 és una pila química amb transport en què els ions SO42 i Zn2+ es difonen a través de la paret de separació. Un altre exemple és la pila de concentració en l'electròlit amb transport AgE | AgCl(s) | HCl(m1) HCl(m1) | AgCl(s)| AgD, constituïda per dos recipients, cadascun amb un elèctrode de plata-clorur de plata i una dissolució de HCl, estant ambdues dissolucions separades per un diafragma (com es mostra a la figura), cas en què la reacció química associada és t+ HCl(m1) t+ HCl(m1), on t+ és l'índex de transport del H+, i l'equació de Nernst s'expressa com E = t+ (R T/ F) ln (a1 / a1), on ai és l'activitat de l'àcid a la dissolució de molalitat mi. Vegeu també ^diafragma d'una cel·la^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 049 (pila de concentració en l'electròlit amb transport)