Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cel·lulosa, n f
  • es  celulosa
  • en  cellulose

Indústria paperera

Definición
Polisacàrid de fórmula molecular (C<sub>6</sub>H<sub>10</sub>O<sub>5</sub>)<sub>n</sub>, en el qual <i>n</i> és el nombre d'unitats que es repeteixen o el grau de polimerització. Aquest valor de <i>n</i> oscil·la entre 600 i 1.500. La cel·lulosa de cadena llarga es coneix com a <alfa grega minúscula>-cel·lulosa. La <beta grega minúscula>-cel·lulosa té una <i>n</i> entre 15 i 90 i en la <gamma grega minúscula>-cel·lulosa és menor de 15. La disminució del pes molecular de la cel·lulosa per contenir quantitats elevades de <beta grega minúscula>-cel·lulosa i <gamma grega minúscula>-cel·lulosa produeix una disminució de la resistència del paper que es fabrica amb aquest tipus de cel·lulosa. La cel·lulosa és el polisacàrid més important de la biosfera. En els vegetals desenvolupa funcions estructurals o esquelètiques: és el component bàsic de la paret cel·lular de tots els teixits vegetals. Les fustes estan formades per un 50% de cel·lulosa, i en algunes fibres vegetals, com el cotó, aquest percentatge pot arribar al 100%. Malgrat que és molt abundosa, la cel·lulosa no té valor alimentós per a la majoria dels animals, incloent-hi l'home, perquè els seus aparells digestius no tenen els enzims (en aquest cas, les cel·lulases) necessaris per hidrolitzar-la. En canvi, els animals remugants poden digerir-la perquè en el seu tub digestiu viuen, en simbiosi, bacteris que segreguen cel·lulases. La cel·lulosa és un producte de gran importància industrial: és la matèria primera del paper.

Nota

  • cel·lulosa.jpg
  • ca  cementació, n f
  • es  cementación
  • en  cementation

Electroquímica

Definición
Procés de formació de pols d'un metall sobre la superfície d'un altre, també en forma de pols o en escames, per desplaçament químic. En el procés no s'aplica cap corrent extern i els cations metàl·lics M1z+ del primer metall M1 es redueixen espontàniament en un tanc agitat sobre el substrat del segon metall M2, el qual s'oxida segons la reacció global: M1z+ + M2 M1 + M2z+. Com en el cas de l'electroextracció, s'aplica per a l'obtenció de metalls. Per exemple, es pot obtenir pols de coure sobre partícules de Fe emprant un elèctrode de llit fluiditzat, on les partícules són sotmeses a un camp magnètic polsant que fa que alliberin el coure depositat, el qual és separat per decantació. El camp magnètic també causa que les partícules de ferro quedin confinades dins del reactor fins que han reaccionat completament.
  • ca  cementita, n f
  • es  cementita
  • en  cementite

Metal·lúrgia

Definición
Carbur de ferro, compost intersticial no estequiomètric de fórmula aproximada Fe3C, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic i ofereix gran duresa i fragilitat.
  • ca  cendra volant, n f
  • es  ceniza volante
  • en  fly ash

Medi ambient

Definición
Cendra formada per partícules sòlides finament dividides i no combustibles que són arrossegades per un gas procedent d'un procés de combustió. Les partícules tenen un diàmetre d'entre 1 µm i 1.000 µm i poden ser metàl·liques o estar formades per compostos inorgànics no combustibles (normalment òxids).
  • ca  centre, n m
  • ca  centre atòmic, n m
  • ca  core atòmic, n m
  • es  core atómico
  • en  atomic core

Química teòrica

Definición
Regió d'un àtom constituïda pel nucli i els electrons més interns. Quan un àtom forma part d'una molècula s'hi enllaça mitjançant els electrons més externs o de valència, mentre que el centre generalment es conserva intacte. Per això, alguns mètodes aproximats de la química quàntica tracten el centre com una sola partícula, una mena de nucli efectiu que té una càrrega elèctrica neta igual a la suma de les càrregues negatives dels electrons interns i la càrrega positiva del nucli.
  • ca  centre actiu, n m
  • es  centro activo
  • en  active center
  • en  active centre
  • en  active site

Química física

Definición
Zona d'una substància on es fixa una espècie diferent.

Nota

  • Un centre actiu és el punt de l'adsorbent on s'adsorbeix l'adsorbat. En catàlisi, és un punt de la superfície externa o interna del catalitzador on s'adsorbeixen les molècules dels reactius. En catàlisi enzimàtica és el fragment d'un enzim on s'ancoren els reactius en una configuració més favorable per a la reacció respecte de la que poden adoptar en absència de l'enzim.
  • ca  centre aquiral, n m
  • es  centro aquiral
  • en  achiral center
  • en  achiral centre

Química orgànica

Definición
Cadascun dels àtoms que estan units, com a mínim, a dos àtoms o dos conjunts d'àtoms idèntics i mostren cert grau de simetria.

Nota

  • Els centres aquirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni. Per exemple, en el cloroetà (CH3CH2Cl).
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico
  • es  centro estereogénico
  • es  centro quiral
  • es  estereocentro
  • en  asymmetric centre
  • en  centre of chirality
  • en  chiral center
  • en  chirality centre
  • en  stereocenter
  • en  stereogenic center

Química orgànica

Definición
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Nota

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric i, en molt menor grau, de nitrogen. La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'^enantiòmer^ que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiomer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira. En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'^estereoisòmers^ diferents és 2n. S'han adoptat les ^regles de la seqüència^ per poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol (R) (del llatí rectus, 'dreta') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloro-1-propanol. El símol (S) (del llatí sinister, 'esquerra') és oposat a (R), de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en sentit invers a les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloro-1-propanol.
  • ca  centre, n m
  • ca  centre atòmic, n m
  • ca  core atòmic, n m
  • es  core atómico
  • en  atomic core

Química teòrica

Definición
Regió d'un àtom constituïda pel nucli i els electrons més interns. Quan un àtom forma part d'una molècula s'hi enllaça mitjançant els electrons més externs o de valència, mentre que el centre generalment es conserva intacte. Per això, alguns mètodes aproximats de la química quàntica tracten el centre com una sola partícula, una mena de nucli efectiu que té una càrrega elèctrica neta igual a la suma de les càrregues negatives dels electrons interns i la càrrega positiva del nucli.
  • ca  centre de massa, n m
  • es  centro de masa
  • en  center of mass
  • en  centre of mass

Química teòrica

Definición
Per a un sistema de N masses puntuals de vectors de posició ri, i = 1, 2, 3, ..., N, respecte a un origen fix però arbitrari, punt determinat pel vector de posició R definit per l'expressió R = [Σmiri/Σ mi], on mi és la massa de la partícula i-èssima. El teorema del centre de massa afirma que el seu moviment satisfà l'equació MaCM = ΣFext, on M és la massa total del cos, aCM l'acceleració del centre de massa, i Fext la resultant de les forces exteriors aplicades al cos. D'aquesta manera, el centre de massa es mou com una massa puntual de valor M sobre la qual actués una força total de valor F = ΣFext. El centre de massa és normalment escollit com a origen de coordenades en les molècules a l'hora d'estudiar-ne el moviment.