Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico
  • es  centro estereogénico
  • es  centro quiral
  • es  estereocentro
  • en  asymmetric centre
  • en  centre of chirality
  • en  chiral center
  • en  chirality centre
  • en  stereocenter
  • en  stereogenic center

Química orgànica

Definición
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Nota

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric i, en molt menor grau, de nitrogen. La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'^enantiòmer^ que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiomer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira. En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'^estereoisòmers^ diferents és 2n. S'han adoptat les ^regles de la seqüència^ per poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol (R) (del llatí rectus, 'dreta') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloro-1-propanol. El símol (S) (del llatí sinister, 'esquerra') és oposat a (R), de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en sentit invers a les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloro-1-propanol.
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico
  • es  centro estereogénico
  • es  centro quiral
  • es  estereocentro
  • en  asymmetric centre
  • en  centre of chirality
  • en  chiral center
  • en  chirality centre
  • en  stereocenter
  • en  stereogenic center

Química orgànica

Definición
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Nota

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric i, en molt menor grau, de nitrogen. La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'^enantiòmer^ que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiomer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira. En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'^estereoisòmers^ diferents és 2n. S'han adoptat les ^regles de la seqüència^ per poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol (R) (del llatí rectus, 'dreta') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloro-1-propanol. El símol (S) (del llatí sinister, 'esquerra') és oposat a (R), de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en sentit invers a les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloro-1-propanol.
  • ca  centrifugadora, n f
  • ca  centrífuga, n f sin. compl.
  • es  centrífuga
  • es  sedimentador centrífugo
  • en  centrifuge

Enginyeria química

Definición
Equip utilitzat en la separació per centrifugació. Les centrifugadores es classifiquen en centrifugadores per sedimentació i per filtració. Les primeres utilitzen com a força separadora la diferència de densitat entre les fases a separar (sòlid-líquid, líquid-líquid). Les darreres, utilitzades per a separacions sòlid-líquid, utilitzen una membrana que permet el pas del líquid però no del sòlid. L'acció centrifugadora s'expressa com un múltiple de l'acció de la gravetat en nombre de g i es calcula com l'acceleració centrífuga dividit per l'acceleració de la gravetat: nombre <i>g</i> = <i>w</i><sup>2</sup>·<i>r</i>/<i>g</i>, on <i>w</i> és la velocitat angular, <i>r</i> el radi de la centrifugadora i <i>g</i> l'acceleració de la gravetat. Habitualment, les centrífugues es fonamenten en una estructura que permet una rotació ràpida entorn d'un eix vertical de les mescles contingudes en uns receptacles. En el cas de centrifugues de laboratori, aquests receptacles són, generalment, tubs.
  • ca  centrifugació, n f
  • es  centrifugación
  • en  centrifugation

Enginyeria química

Definición
Operació unitària que té com a finalitat la separació de dos líquids d'una mescla o dels sòlids d'una suspensió per acció de la força centrífuga.
  • ca  centrifugadora, n f
  • ca  centrífuga, n f sin. compl.
  • es  centrífuga
  • es  sedimentador centrífugo
  • en  centrifuge

Enginyeria química

Definición
Equip utilitzat en la separació per centrifugació. Les centrifugadores es classifiquen en centrifugadores per sedimentació i per filtració. Les primeres utilitzen com a força separadora la diferència de densitat entre les fases a separar (sòlid-líquid, líquid-líquid). Les darreres, utilitzades per a separacions sòlid-líquid, utilitzen una membrana que permet el pas del líquid però no del sòlid. L'acció centrifugadora s'expressa com un múltiple de l'acció de la gravetat en nombre de g i es calcula com l'acceleració centrífuga dividit per l'acceleració de la gravetat: nombre <i>g</i> = <i>w</i><sup>2</sup>·<i>r</i>/<i>g</i>, on <i>w</i> és la velocitat angular, <i>r</i> el radi de la centrifugadora i <i>g</i> l'acceleració de la gravetat. Habitualment, les centrífugues es fonamenten en una estructura que permet una rotació ràpida entorn d'un eix vertical de les mescles contingudes en uns receptacles. En el cas de centrifugues de laboratori, aquests receptacles són, generalment, tubs.
  • ca  centrifugar, v tr
  • es  centrifugar
  • en  centrifuge, to

Química analítica

Definición
Separar els components d'una mescla per la força centrífuga.
  • ca  cera, n f
  • es  cera
  • en  wax

Química industrial

Definición
1. Substància sòlida natural d'origen mineral, vegetal o animal, que fon entre 35 i 100ºC, força inerta, impermeable i combustible. Químicament és una barreja de lípids, èsters d'un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga. Normalment, tant l'àcid gras com l'alcohol són saturats i no ramificats i tenen de 12 a 38 àtoms de carboni. Té semblances amb els greixos i els olis, si bé no deriva mai del glicerol. En els animals la cera és present en formes molt diverses: és secretada per diversos insectes, com la cera d'abella; es troba en les plomes d'ocells aquàtics i en els pèls de diversos mamífers com ara els ovins, com la lanolina, o es troba com a material de reserva de certs cetacis, com l'espermaceti, que és extret de l'esperma de balena i és una massa cèria i greixosa de diverses cavitats dels catxalots i de les balenes de bec. En els vegetals, forma part de la cutícula de certes fulles, com la cera carnauba o la cera candelilla, i de fruites, com la cera del Japó. Les ceres citades tenen certa importància industrial i comercial. Es fan servir en cosmètica, en neteja, en formulacions de lubrificants i en protecció de superfícies sòlides, perquè formen ^pel•lícules superficials^ relativament dures. 2. Conjunt de parafines de cadena molt llarga que es troben en el petroli. N'hi ha de diversos tipus, i en destaquen les ceres microcristal•lines i el petrolàtum. En la destil•lació inicial del cru que es fa a la refineria s'acumulen en les fraccions separades en la columna de buit, i han de ser eliminades per a poder-les usar com a olis lubrificants, mitjançant els processos de ^desparafinatge^.
  • ca  ceràmica, n f
  • es  cerámica
  • en  ceramics

Química industrial

Definición
Material sòlid inorgànic no metàl•lic obtingut o consolidat a alta temperatura, superior als 900ºC. Se sol distingir entre la ceràmica tradicional i la ceràmica avançada. L'artesania i la indústria ceràmica tradicionals fabriquen objectes per cocció de peces fetes amb pasta d'argila conformades per emmotllament o per altres tècniques. Inclou tota una gamma d'objectes ornamentals, materials de construcció o peces industrials de rajoleria, refractari, porcellana, gres, terrissa i altres, amb denominacions i tecnologies diverses derivades de processos artesanals. La ceràmica va ser probablement la tecnologia química més antiga de la humanitat, juntament amb la cocció dels aliments. La tecnologia ceràmica tradicional es basa en els òxids i els silicats de diversos metalls, com ara alumini, zirconi, magnesi, calci, crom, titani o beril•li. En el món ceràmic s'acostuma a denominar els òxids amb una nomenclatura pròpia. Així, l'òxid de silici és la <i>sílica</i>, l'òxid de titani és la <i>titània</i>, l'òxid de magnesi és la <i>magnèsia</i>, l'òxid de circoni és la <i>circònia</i> i l'òxid d'alumini és l'<i>alúmina</i>. Es parteix de matèries primeres naturals mòltes, especialment d'argila o de caolí, que es disgreguen en aigua fins a obtenir una suspensió aquosa més o menys concentrada, que es barreja amb additius, fundents com els feldspats o materials que augmenten la capacitat refractària com el corindó o la bauxita. La ^barbotina^ elimina l'aigua en excés i a partir d'aquí es modela la massa en forma de peces, mitjançant motlles o per extrusió i tall en peces individuals. Les peces s'assequen amb aire calent, radiació infraroja o amb aire ambient, i s'elimina l'aigua no lligada, que és la que mulla la peça, i la part de l'aigua lligada, que és la que està unida al material per forces capil•lars d'adsorció. La cocció de la peça al forn comprèn un conjunt complex de reaccions: dessecació o pèrdua de l'aigua superficial (fins a 120ºC); deshidratació o pèrdua de l'aigua d'hidratació de la suspensió col•loïdal (fins a 250ºC); descomposició dels minerals a òxids (fins a 700ºC), i reacció dels òxids entre si, la qual dóna sillimanita (Al<sub>2</sub>SiO<sub>5</sub>) i mullita (Al<sub>6</sub>Si<sub>2</sub>O<sub>13</sub>). La fusió comença a uns 1.500ºC, i quan s'arriba a aquesta temperatura es vitrifica la peça i se'n redueix la porositat. Les peces ceràmiques es poden esmaltar o vitrificar per a reduir-ne la porositat. En el camp dels nous materials, les ceràmiques avançades, les ceràmiques tècniques o les noves ceràmiques proporcionen peces de resistència mecànica molt elevada, però de menor densitat que els metalls, més inerts, de punts de fusió més elevats, no conductors i de baixa dilatabilitat. Les tècniques són molt diverses i moltes vegades es basen en procediments molt diferents, com la tècnica sol-gel, a partir de matèries primeres diferents dels òxids, com els alcòxids o els clorurs del metall. També hi ha la tècnica en fase gas. S'obtenen així compostos inorgànics de molts tipus, molts d'ells denominats <i>^cermets^</i>, com nitrurs o carburs, que s'usen en tot tipus de camps: superconductors ceràmics, fibres, recobriments de semiconductors, microesferes de mides controlades, peces de baix índex de fregament i eines de tall, entre d'altres. Molts productes per a la indústria electrònica són també ceràmics, com per exemple els semiconductors, els materials piezoelèctrics a base de titanats o de circonotitanats de plom, o els materials magnètics a base de ferrits de manganès o de bari.
  • ca  cèrcol, n m
  • es  aro
  • en  ring

Termes generals

Definición
Peça en forma de corona circular emprada en treballs de laboratori per a fer de suport a un embut de decantació, un matràs de fons rodó, etc.
  • ca  ceri, n m
  • es  cerio
  • en  cerium
  • sbl  Ce

Química inorgànica

Definición
Element primer de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 58 i massa atòmica 140,12.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-nou isòtops, dels quals quatre són estables, <sup>136</sup>Ce, <sup>138</sup>Ce, <sup>140</sup>Ce i <sup>142</sup>Ce. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant ^bescanviadors iònics^. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 804 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.470 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és la fabricació d'aliatges.