Diccionari de química (històric complet)

ca cicloalcà, n m
ca cicloparafina, n f sin. compl.
es cicloalcano
es cicloparafina
en cycloalkane
en cycloparaffin

Química orgànica

Definición

Cadascun dels hidrocarburs monocíclics saturats amb o sense cadenes laterals, de fórmula general C_nH₂_n.

Nota

Presenten una relació d'isomeria funcional amb els alquens. Els anells de tres o quatre àtoms de carboni tenen enllaços carboni-carboni molt flexionats. En conseqüència, són molt reactius. El ciclohexà és molt estable, amb una reactivitat molt semblant als alcans. Els crus petrolífers de base naftènica tenen una alta proporció d'aquests compostos.

ca cimè, n m
ca isopropiltoluè, n m sin. compl.
es cimeno
es isopropiltolueno
en cymene
en isopropyltoluene
for CH₃C₆H₄CH(CH₃)₂

Química orgànica

Definición

Cadascun dels isòmers derivats del toluè amb un isopropil en orto, meta o para respecte del metil, que es presenta com un líquid incolor i transparent.

Nota

És un compost aromàtic soluble en alcohol, èter i cloroform, i insoluble en aigua. Aquests ^terpens^ mesclats es poden obtenir industrialment per alquilació del toluè. També poden obtenir-se a partir de la trementina o com a subproducte en la digestió en la fabricació del paper. El p-cimè es troba en molts olis essencials, com els de comí, farigola i quenopodi, i s'obté dels terpens monocíclics per deshidrogenació. Es fa servir com a dissolvent i en la fabricació de resines.

ca ciment, n m
es cemento
en cement

Química industrial

Definición

Material pulverulent que mesclat amb un líquid, que normalment és aigua, esdevé adhesiu i capaç d'actuar de lligant o aglomerant. La denominació ciment se sol aplicar als ciments calcaris. La calcinació de pedra calcària i argiles genera òxid de calci que reacciona amb la sílice i l'alúmina de les argiles. S'obté així un ciment constituït per barreges de silicats càlcics i d'altres compostos de propietats aglomerants molt millors que les de l'algamassa. L'optimització d'aquestes formulacions permeté dissenyar el ^ciment pòrtland^. Es fabriquen també ciments amb barreges de ^clínquer^ pòrtland i ^putzolana^, o amb escòries siderúrgiques. L'aplicació del ciment es fa normalment en forma de morter, i sobretot com a ^formigó^. El ciment aluminós s'obté per la fusió de pedra calcària i bauxita, i està constituït principalment per aluminat monocàlcic i altres. Se solidifica en poques hores i genera grans resistències mecàniques en poc temps, i és resistent a les aigües amb sulfats.

ca ciment pòrtland, n m
es cemento pórtland
en portland cement

Química industrial

Definición

Barreja de ^clínquer^ mòlt, guix i diversos additius. Les propietats del ciment pòrtland depenen en gran manera de la composició, i especialment de les proporcions de silicats bicàlcic i tricàlcic: mentre que el silicat bicàlcic té baixa velocitat d'hidratació i desprèn poca calor quan pren, el silicat tricàlcic presenta propietats oposades. Així, per a aplicacions amb grans masses de material, com per exemple en les preses, interessen ciments freds, amb predomini de silicat bicàlcic. El guix és un corrector de la velocitat de presa. El ciment pòrtland és un ciment hidràulic, que pren per reacció dels seus components amb l'aigua. Va ser descobert a mitjan segle XIX.

Nota

La denominació ciment pòrtland prové de la similitud de colors amb les roques de Portland, població del sud d'Anglaterra.

ca cimentació, n m
es cementación
en cementation

Medi ambient

Definición

Tècnica d'^estabilització de residus^ i sòls contaminats que consisteix en la mescla del material a estabilitzar amb pols de ciment anhidre i, en cas que el residu no en contingués prou, aigua. La hidratació del ciment produeix una estructura cristal·lina d'aluminosilicat de calci que dóna lloc a una massa dura, monolítica, d'aspecte rocós. La cimentació és més efectiva per a residus inorgànics, en especial a aquells que contenen metalls pesants, ja que l'elevat pH del ciment fa que els metalls pesants quedin retinguts en forma d'hidròxids insolubles o de carbonats insolubles; d'aquesta manera, s'incorporen a l'estructura cristal·lina del ciment. Els contaminants orgànics interfereixen en el procés d'hidratació, redueixen la resistència final del material i no són fàcils d'estabilitzar; també poden reduir la formació de l'estructura cristal·lina i donar lloc a un material més amorf. A fi de reduir la interferència dels contaminants orgànics en el procés de cimentació, es poden afegir a la mescla inicial altres additius, com ara argiles, que poden ser naturals o modificades, o bé silicats de sodi solubles. Els avantatges de l'estabilització amb ciment rauen en el fet que la tecnologia del ciment és molt coneguda; el ciment és un material molt utilitzat en la construcció, la qual cosa fa que tingui un cost relativament baix; no cal una eliminació excessiva de l'aigua en llots o en residus amb un elevat percentatge d'humitat; el procés pot admetre variacions en la composició química del residu a tractar, i l'alcalinitat del ciment pot neutralitzar residus àcids. El principal inconvenient és la sensibilitat a alguns contaminants que poden retardar o, fins i tot, inhibir la hidratació del ciment i, en conseqüència, l'enduriment final del material. També s'ha de considerar com a desavantatge la possible aparició de lixiviats, així com el pes i el volum final del residu estabilitzat, ja que calen grans quantitats de ciment per a dur a terme correctament el procés.

ca cinabri, n m
es cinabrio
en cinnabar

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química HgS que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color vermell amb diferents tonalitats i diafanitat transparent o translúcida, té una lluïssor adamantina o mat, quasi metàl·lica, una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és vermell. Presenta una densitat alta de 8,1 g/cm³, una fractura estellosa i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral de gènesi hidrotermal a temperatura molt baixa; es troba en filons, incrustacions o impregnacions en roques de diferents tipus, normalment relacionats amb manifestacions volcàniques recents. També està present com a sublimat en els cràters actius i com a dipòsit químic en les fonts hidrotermals, probablement alcalines. Cal esmentar les concentracions de cinabri en placers derivats de roques antigues metamorfitzades amb anterioritat a una transgressió marina i conservades en ambient sedimentari a causa del seu alt pes específic. Representa la matèria primera més important per a l'obtenció industrial del mercuri. També s'utilitza com a component de pesticides agrícoles i d'alguns medicaments, i en ortodòncies. Antigament es feia servir com a amalgama en l'extracció d'or i argent (la varietat de cinabri coneguda com a cinabri de labra s'empra en la fabricació d'objectes ornamentals, per la seva duresa).

Nota

La forma cinabri prové del grec kinnábari, derivat d'un nom procedent de l'Índia que es referia a una resina vermella.

ca cinètica electròdica, n f
ca cinètica electroquímica, n f sin. compl.
es cinética electródica
es cinética electroquímica
en electrochemical kinetics
en electrode kinetics

Electroquímica

Definición

Mètode d'estudi de la velocitat de la reacció electròdica i del mecanisme de la reacció electròdica basat en els conceptes generals de la cinètica química. Aquest tractament permet d'establir les equacions cinètiques entre la densitat de corrent j i el sobrepotencial dels processos electròdics, les quals diluciden els factors que controlen la velocitat i condueixen a procediments de càlcul dels paràmetres cinètics de les reaccions electròdiques. La cinètica electròdica considera que una reacció de transferència de càrrega bidireccional d'un parell redox com Ox + n e Red, on Ox és l'espècie oxidada, Red és l'espècie reduïda i n és el nombre d'electrons bescanviats, transcorre en la interfase elèctrode-dissolució a través d'una superfície d'energia potencial, funció d'una coordenada de reacció que contempla les espècies, el dissolvent, la doble capa electroquímica i l'elèctrode. En el moment de la transferència d'electrons entre l'elèctrode i l'espècie electroactiva s'assoleix l'estat de transició corresponent al màxim de la barrera d'energia potencial. L'energia de Gibbs estàndard de l'estat de transició, (G°), es descompon com a suma d'una contribució química (G°)_quím, i d'una contribució elèctrica deguda a la diferència de potencial intern entre l'elèctrode i la dissolució. Per a la reacció catòdica, resulta que (G°)_,cat = (G°)_quím, + n F , mentre que per a la reacció anòdica, es té que (G°)_,anod = (G°)_quím, (1 ) n F , on F és la constant de Faraday i és el factor de simetria. Si la reacció és sota un control de transferència de càrrega, la velocitat de la reacció catòdica, v_cat, i la velocitat de la reacció anòdica, v_anod, s'expressen com v_cat = k_cat a(Ox) i v_cat = k_anod a(Red), on k_cat i k_anod són les corresponents constants de velocitat catòdica i anòdica, i a(Ox) i a(Red) són les respectives activitats de les espècies Ox i Red en el si de la dissolució. A partir de la teoria de l'estat de transició, s'escriuen com v_cat = (k T /h) a(Ox)₂ exp ((G°)_,cat /R T) i v_anod = (k T /h) a(Red)₂ exp ((G°)_,anod /R T), on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta del sistema, h és la constant de Planck, R és la constant dels gasos ideals, i a(Ox)₂ i a(Red)₂ són les activitats de les corresponents espècies en el pla exterior de Helmholtz. En relacionar les velocitats de la reacció electròdica amb les seves densitats de corrent i introduir-hi el sobrepotencial, s'obté l'equació de Butler-Volmer.

ca cinètica electròdica, n f
ca cinètica electroquímica, n f sin. compl.
es cinética electródica
es cinética electroquímica
en electrochemical kinetics
en electrode kinetics

Electroquímica

Definición

Mètode d'estudi de la velocitat de la reacció electròdica i del mecanisme de la reacció electròdica basat en els conceptes generals de la cinètica química. Aquest tractament permet d'establir les equacions cinètiques entre la densitat de corrent j i el sobrepotencial dels processos electròdics, les quals diluciden els factors que controlen la velocitat i condueixen a procediments de càlcul dels paràmetres cinètics de les reaccions electròdiques. La cinètica electròdica considera que una reacció de transferència de càrrega bidireccional d'un parell redox com Ox + n e Red, on Ox és l'espècie oxidada, Red és l'espècie reduïda i n és el nombre d'electrons bescanviats, transcorre en la interfase elèctrode-dissolució a través d'una superfície d'energia potencial, funció d'una coordenada de reacció que contempla les espècies, el dissolvent, la doble capa electroquímica i l'elèctrode. En el moment de la transferència d'electrons entre l'elèctrode i l'espècie electroactiva s'assoleix l'estat de transició corresponent al màxim de la barrera d'energia potencial. L'energia de Gibbs estàndard de l'estat de transició, (G°), es descompon com a suma d'una contribució química (G°)_quím, i d'una contribució elèctrica deguda a la diferència de potencial intern entre l'elèctrode i la dissolució. Per a la reacció catòdica, resulta que (G°)_,cat = (G°)_quím, + n F , mentre que per a la reacció anòdica, es té que (G°)_,anod = (G°)_quím, (1 ) n F , on F és la constant de Faraday i és el factor de simetria. Si la reacció és sota un control de transferència de càrrega, la velocitat de la reacció catòdica, v_cat, i la velocitat de la reacció anòdica, v_anod, s'expressen com v_cat = k_cat a(Ox) i v_cat = k_anod a(Red), on k_cat i k_anod són les corresponents constants de velocitat catòdica i anòdica, i a(Ox) i a(Red) són les respectives activitats de les espècies Ox i Red en el si de la dissolució. A partir de la teoria de l'estat de transició, s'escriuen com v_cat = (k T /h) a(Ox)₂ exp ((G°)_,cat /R T) i v_anod = (k T /h) a(Red)₂ exp ((G°)_,anod /R T), on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta del sistema, h és la constant de Planck, R és la constant dels gasos ideals, i a(Ox)₂ i a(Red)₂ són les activitats de les corresponents espècies en el pla exterior de Helmholtz. En relacionar les velocitats de la reacció electròdica amb les seves densitats de corrent i introduir-hi el sobrepotencial, s'obté l'equació de Butler-Volmer.

ca cinètica enzimàtica, n f
es cinética enzimática
en enzymatic kinetics

Enginyeria química

Definición

Estudi de la velocitat de reacció i del mecanisme d'una reacció química catalitzada per un enzim o més. L'equació cinètica més coneguda és la que es deriva del mecanisme cinètic, proposat per Michaelis-Menten al 1913, per a una reacció enzimàtica irreversible amb un únic substrat i sense inhibició: <EXPRESSIÓ 1>, on ki són constants de velocitat. Posteriorment, Briggs i Haldane, al 1925, varen donar una formulació a aquest mecanisme basant-se en les suposicions següents: a) la segona etapa o etapa d'obtenció del producte (P), és la que fixa la velocitat del procés; b) s'assoleix un estat estacionari en què la variació amb el temps de la concentració del complex enzim-substrat (ES) és nula; c) la relació concentració enzim/concentració substrat és petita; d) la concentració total d'enzim és igual a la concentració de l'enzim lliure més la concentració de l'enzim que es complexa amb el substrat. Van deduir el que es coneix com equació de Michaelis-Menten: <EXPRESSIÓ 2>, on e0 és la concentració inicial d'enzim, s, la concentració de substrat, rm, la velocitat màxima de reacció i Km, la constant de Michaelis-Menten. Aquesta equació va constituir el punt de partida de l'estudi dels mecanismes de les reaccions enzimàtiques, i es va desenvolupar, més tard, equacions cinètiques que contemplen diferents tipus d'inhibicions cinètiques, reaccions reversibles i intervenció de més d'un substrat.

ca cinètica microbiana, n f
es cinética microbiana
en microbial kinetics

Enginyeria química

Definición

Estudi de les velocitats i mecanismes de les reaccions catalitzades per microorganismes.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición