Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cetona isobutil metílica, n f
  • ca  metil isobutil cetona, n f sin. compl.
  • ca  4-metilpentan-2-ona, n f sin. compl.
  • ca  MIC, n f sigla
  • es  metil isobutil cetona
  • es  4-metilpentan-2-ona
  • es  MIC sigla
  • en  methyl isobutyl ketone
  • en  4-methylpentan-2-one
  • en  MIBK sigla
  • en  MIK sigla
  • for  CH3COCH2CH(CH3)2

Química industrial

Definición
Cetona líquida de fórmula CH<sub>3</sub>-CO-CH<sub>2</sub>-CH(CH<sub>3</sub>)-CH<sub>3</sub>, amb un punt d'ebullició de 116ºC, que es fa servir en grans quantitats com a dissolvent de laques, pintures i resines viníliques i acríliques, i també en la indústria farmacèutica. S'obté per la dimerització de l'acetona en medi alcalí i la posterior ^deshidratació^, la qual cosa forma l'òxid de mesitil ((CH<sub>3</sub>) <sub>2</sub>C=CH-CO-CH<sub>3</sub>), que s'hidrogena i dóna la metil isobutil cetona. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 43>. <i>Metil isobutil cetona</i> és el nom comú de la 4-metil-2-pentanona.
  • ca  anàlisi de flux continu segmentat, n f
  • ca  anàlisi en flux segmentat, n f
  • ca  anàlisi en flux continu, n f sin. compl.
  • ca  CFA, n f sigla
  • ca  SCFA, n f sigla
  • ca  SFA, n f sigla
  • es  análisis de flujo continuo segmentado
  • es  análisis de flujo segmentado
  • es  SCFA sigla
  • es  SFA sigla
  • en  continuous flow analysis
  • en  segmented continuous flow analysis
  • en  segmented flow analysis
  • en  SFA
  • en  CFA sigla
  • en  SCFA sigla

Química analítica

Definición
Mètode analític continu en què les mostres són aspirades seqüencialment, situant entre elles bombolles d'aire o nitrogen que segmenten el flux establert, amb la inclusió d'un cicle de rentat.
  • ca  clorofluorocarbur, n m
  • ca  clorofluorocarboni, n m sin. compl.
  • ca  CFC, n m sigla
  • es  clorofluorocarburo
  • es  CFC sigla
  • en  chlorofluorocarbon
  • en  CFC sigla

Química industrial

Definición
Compost d'estructura similar als hidrocarburs ^alifàtics^, però amb alguns o tots els hidrògens substituïts per àtoms de fluor i de clor, i en alguns casos també per brom. Són substàncies de gran estabilitat química i tèrmica, no inflamables, bons dissolvents de greixos i de propietats termodinàmiques molt adequades per al seu ús com a fluids refrigerants. Són compatibles amb la major part de metalls i no són tòxics. Es fan servir o s'han fet servir principalment com a fluids frigorífics, com a agents escumejants per a escumes polimèriques, com a propulsors d'aerosols, com a dissolvents de greixos i com a agents extintors. També són les matèries primeres per a la síntesi de polímers fluorats, com el politetrafluoroetilè. Comercialment es denominen amb una nomenclatura pròpia que té la forma general F-<i>wzyx</i>B<i>vm</i>, on <i>w</i> indica el nombre de dobles enllaços, <i>z</i> és el nombre d'àtoms de carboni menys 1, <i>y</i> és el nombre d'àtoms d'hidrogen més 1, <i>B</i> és la presència de brom, <i>v</i> és el nombre d'àtoms de brom i <i>m</i> indica l'existència d'isòmers. L'isòmer més simètric no s'indica i els següents isòmers es denominen amb les lletres <i>a</i>, <i>b</i>, <i>c</i>, per simetria decreixent. Quan el producte s'usa com a fluid refrigerant s'acostuma a substituir la <i>F</i> inicial per <i>R</i>. Si algun dels valors és 0, no s'escriu. Els àtoms de clor no s'indiquen i es calculen per diferència. Els clorofluorocarburs s'obtenen per reacció catalítica dels clorocarburs amb àcid fluorhídric, en fase gasosa o en fase líquida, com per exemple en les reaccions <EXPRESSIÓ 29>. El 1969 Montedison va desenvolupar una síntesi directa a partir de metà, clor i àcid fluorhídric en llit fluïditzat a 400ºC i 4-6 bar. La seva estabilitat química fa que es dispersin en l'atmosfera sense ser modificats i alguns d'ells mostren un potencial de destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, perquè es dissocien per l'acció de la llum ultraviolada i generen radicals clor que destrueixen l'ozó. Per aquesta causa el protocol de Montreal, de 1987, va fixar terminis per a substituir-los en la major part d'aplicacions. S'han prohibit, per exemple, els clorofluorocarburs de més producció, que són F.11 (CCl<sub>3</sub>F), F.12 (CCl<sub>2</sub>F<sub>2</sub>) i F.113 (C<sub>2</sub>Cl<sub>3</sub>F<sub>3</sub>). Han estat substituïts pels ^hidroclorofluorocarburs^ i, a més llarg termini, pels ^hidrofluoroalcans^, que no tenen àtoms de clor a la molècula. Els noms comercials més coneguts d'aquests productes com a refrigerants són el de freó, fabricat per l'empresa DuPont, i el de frigen, fabricat per l'empresa Hoechst. Pel seu ús com a agents extintors, especialment els que contenen brom, es coneixen com a <i>halons</i> (F.13B1, CF<sub>3</sub>Br; F.114B2, CF<sub>2</sub>Br-CF<sub>2</sub>Br).
  • ca  ciano-
  • ca  cian- sin. compl.
  • es  cian-
  • es  ciano-
  • en  cyan-
  • en  cyano-

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Prefix que serveix per indicar la presència d'un ^ciano^, en compostos orgànics, o ^cianur^, com a lligand en complexos.
  • ca  cianamida, n f
  • es  cianamida
  • en  cyanamide

Química industrial

Definición
Sòlid cristal•lí de fórmula NH<sub>2</sub>CN, obtingut per la carbonatació de la ^cianamida de calci^, segons les reaccions <EXPRESSIÓ 46>. També fa referència a la cianamida de calci com a producte industrial.
  • ca  cianamida de calci, n f
  • es  cianamida de calcio
  • en  calcium cyanamide

Química industrial

Definición
Sòlid cristal•lí incolor de fórmula CaCN<sub>2</sub>. El producte industrial és un sòlid pulverulent de color grisós a causa del carbó que conté. S'obté mitjançant la ^reacció química exotèrmica^ del carbur de calci amb nitrogen a uns 1.000ºC, <EXPRESSIÓ 27>. La cianamida de calci va ser un dels primers productes amb nitrogen procedent de l'aire. S'hidrolitza i dóna urea i amoníac, i resolgué parcialment el problema de la disponibilitat d'adobs nitrogenats no procedents d'Amèrica. Aquesta tècnica es va fer servir durant les dues primeres dècades del segle XX, però com que consumia molta energia va ser substituït pel ^procés Haber-Bosch^. Després de la Guerra Civil Espanyola i durant el període d'autarquia es va intentar fabricar a Espanya, sense èxit. La cianamida de calci s'ha usat també com a herbicida i per a l'obtenció de derivats de cianur, dicianamides i determinades matèries plàstiques. Vegeu també ^nitrat de Xile^.
  • ca  cianita, n f
  • ca  distena, n f sin. compl.
  • es  cianita
  • es  distena
  • en  cyanite
  • en  disthene
  • en  kyanite

Geologia

Definición
Mineral d'alumini, de fórmula química Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema triclínic. De color variable (de blau a blanc, pot ser gris o verd) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, de vegades nacrada en les cares d'exfoliació. Presenta, pel que fa a la duresa, el fenomen de l'anisotropia, és de 4-4,5 paral·lelament a l'eix llarg i de 6,7-7 perpendicularment a l'eix llarg. El color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Té una densitat mitjana de 3,55-3,67 g/cm3 i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. Pràcticament és exclusiu de les roques pelítiques riques en alumini, metamorfitzades en condicions de pressió elevada (gneissos, micasquits, amfíbols i eclogites) associat a granats, estaurolita i mica. Apareix també en pegmatites i filons quarsífers que travessen aquestes roques. S'utilitza com a matèria primera per a la fabricació de productes ceràmics especials, molt resistents a elevades temperatures, i per a aïllants elèctrics d'alta qualitat. A vegades s'utilitza en joieria com a gemma tallada. Des del punt de vista purament científic, té gran importància per a la definició del grau metamòrfic i del tipus de metaforfisme experimentat per les roques que la contenen.

Nota

  • La forma cianita prové del grec kyanos (en català, 'blau').
  • ca  ciano, n m
  • ca  grup ciano, n m sin. compl.
  • es  ciano
  • es  grupo ciano
  • en  cyano group
  • for  −C≡N

Química orgànica

Definición
^Nitril^ que no és funció principal en un compost.

Nota

  • Vegeu també ^cianur^.
  • ca  ciano-
  • ca  cian- sin. compl.
  • es  cian-
  • es  ciano-
  • en  cyan-
  • en  cyano-

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Prefix que serveix per indicar la presència d'un ^ciano^, en compostos orgànics, o ^cianur^, com a lligand en complexos.
  • ca  cianobacteris, n m pl
  • es  cianobacterias
  • en  cyanobacteria

Bioquímica

Definición
Grup de procariotes que es diferencien dels bacteris perquè tenen capacitat de fotosíntesi com les plantes superiors i perquè, generalment, són de mida més gran i tenen un gran nombre d'espècies filamentoses.