Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  clorita, n f
  • es  clorita
  • en  chlorite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química (Fe,Mg,Al)6[(OH)2|(Si, Al)4O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd fosc a bru i diafanitat de translúcida a subtranslúcida, té una lluïssor variable, de nacrada a vítria, una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de verd a bru. Presenta una densitat baixa de 2,6-3,3 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. Aquest mineral es troba en roques ígnies, com a producte d'alteració de minerals com piroxens, amfíbols i miques. És característic de roques metamòrfiques de baix grau. En forma de pols s'utiltza per a fabricar vidre termoresistent per a estufes i forns i per a donar lluïssor a papers pintats. Barrejat amb olis té utilitat com a lubricant.

Nota

  • La forma clorita prové del grec khlorós (en català, 'verd clar'), en referència al seu color.
  • ca  cloritoide, n m
  • es  cloritoide
  • en  chloritoid

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química (Mg,Fe,Mn)Al2SiO5(OH)2 que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de groc fins a verd) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria i una duresa de 6,5. Presenta una densitat mitjana de 3,51-3,80 g/cm3 i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. És un mineral exclusiu de roques metamòrfiques regionals de baix grau, riques en alumini, ferro i, eventualment, manganès. També es troba en marbres de contacte amb corindó i quars. És un mineral d'interès científic i col·leccionístic.
  • ca  cloro-
  • ca  clor- sin. compl.
  • es  clor-
  • es  cloro-
  • en  chlor-
  • en  chloro-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per designar els compostos que contenen clor.

Nota

  • Per exemple, el clorobenzè i la cloramina.
  • ca  clorofil·la, n f
  • es  clorofila
  • en  chlorophyll

Bioquímica

Definición
Pigment proteic fotosintètic que es troba als cianobacteris, a les algues eucariotes i a les plantes superiors. Es tracta d'un anell tetrapirròlic substituït, tancat, al qual s'uneix un àtom de magnesi mitjançant coordinació. Entre les cadenes laterals, una cadena de fitil esterificada (C<sub>20</sub>) confereix propietats hidròfobes a la molècula. La clorofil·la es troba fixada de forma estable a les membranes tilacoïdals, associada a proteïnes i a pigments accessoris. Les propietats fotoreceptores de la clorofil·la es fonamenten en la funció de xarxa que fan els seus dobles enllaços conjugats. De fet, s'hauria de parlar de <i>clorofil·les</i>, en plural, ja que se n'han identificat diverses variants segons el tipus d'organisme estudiat; fonamentalment, les diferències entre elles són a les cadenes laterals i quant a la distribució dels dobles enllaços. Cada clorofil·la té dos pics d'absorció, l'un a l'interval 420-480 nm i l'altre a l'interval 650-700 nm. Els coeficients d'extinció molar són de l'ordre de magnitud d'1,5 · 10<sup>5</sup> M<sup><signe menys>1</sup> cm<sup><signe menys>1</sup>, un dels valors més elevats dels observats en compostos orgànics.
  • ca  clorofluorocarbur, n m
  • ca  clorofluorocarboni, n m sin. compl.
  • ca  CFC, n m sigla
  • es  clorofluorocarburo
  • es  CFC sigla
  • en  chlorofluorocarbon
  • en  CFC sigla

Química industrial

Definición
Compost d'estructura similar als hidrocarburs ^alifàtics^, però amb alguns o tots els hidrògens substituïts per àtoms de fluor i de clor, i en alguns casos també per brom. Són substàncies de gran estabilitat química i tèrmica, no inflamables, bons dissolvents de greixos i de propietats termodinàmiques molt adequades per al seu ús com a fluids refrigerants. Són compatibles amb la major part de metalls i no són tòxics. Es fan servir o s'han fet servir principalment com a fluids frigorífics, com a agents escumejants per a escumes polimèriques, com a propulsors d'aerosols, com a dissolvents de greixos i com a agents extintors. També són les matèries primeres per a la síntesi de polímers fluorats, com el politetrafluoroetilè. Comercialment es denominen amb una nomenclatura pròpia que té la forma general F-<i>wzyx</i>B<i>vm</i>, on <i>w</i> indica el nombre de dobles enllaços, <i>z</i> és el nombre d'àtoms de carboni menys 1, <i>y</i> és el nombre d'àtoms d'hidrogen més 1, <i>B</i> és la presència de brom, <i>v</i> és el nombre d'àtoms de brom i <i>m</i> indica l'existència d'isòmers. L'isòmer més simètric no s'indica i els següents isòmers es denominen amb les lletres <i>a</i>, <i>b</i>, <i>c</i>, per simetria decreixent. Quan el producte s'usa com a fluid refrigerant s'acostuma a substituir la <i>F</i> inicial per <i>R</i>. Si algun dels valors és 0, no s'escriu. Els àtoms de clor no s'indiquen i es calculen per diferència. Els clorofluorocarburs s'obtenen per reacció catalítica dels clorocarburs amb àcid fluorhídric, en fase gasosa o en fase líquida, com per exemple en les reaccions <EXPRESSIÓ 29>. El 1969 Montedison va desenvolupar una síntesi directa a partir de metà, clor i àcid fluorhídric en llit fluïditzat a 400ºC i 4-6 bar. La seva estabilitat química fa que es dispersin en l'atmosfera sense ser modificats i alguns d'ells mostren un potencial de destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, perquè es dissocien per l'acció de la llum ultraviolada i generen radicals clor que destrueixen l'ozó. Per aquesta causa el protocol de Montreal, de 1987, va fixar terminis per a substituir-los en la major part d'aplicacions. S'han prohibit, per exemple, els clorofluorocarburs de més producció, que són F.11 (CCl<sub>3</sub>F), F.12 (CCl<sub>2</sub>F<sub>2</sub>) i F.113 (C<sub>2</sub>Cl<sub>3</sub>F<sub>3</sub>). Han estat substituïts pels ^hidroclorofluorocarburs^ i, a més llarg termini, pels ^hidrofluoroalcans^, que no tenen àtoms de clor a la molècula. Els noms comercials més coneguts d'aquests productes com a refrigerants són el de freó, fabricat per l'empresa DuPont, i el de frigen, fabricat per l'empresa Hoechst. Pel seu ús com a agents extintors, especialment els que contenen brom, es coneixen com a <i>halons</i> (F.13B1, CF<sub>3</sub>Br; F.114B2, CF<sub>2</sub>Br-CF<sub>2</sub>Br).
  • ca  clorofluorocarbur, n m
  • ca  clorofluorocarboni, n m sin. compl.
  • ca  CFC, n m sigla
  • es  clorofluorocarburo
  • es  CFC sigla
  • en  chlorofluorocarbon
  • en  CFC sigla

Química industrial

Definición
Compost d'estructura similar als hidrocarburs ^alifàtics^, però amb alguns o tots els hidrògens substituïts per àtoms de fluor i de clor, i en alguns casos també per brom. Són substàncies de gran estabilitat química i tèrmica, no inflamables, bons dissolvents de greixos i de propietats termodinàmiques molt adequades per al seu ús com a fluids refrigerants. Són compatibles amb la major part de metalls i no són tòxics. Es fan servir o s'han fet servir principalment com a fluids frigorífics, com a agents escumejants per a escumes polimèriques, com a propulsors d'aerosols, com a dissolvents de greixos i com a agents extintors. També són les matèries primeres per a la síntesi de polímers fluorats, com el politetrafluoroetilè. Comercialment es denominen amb una nomenclatura pròpia que té la forma general F-<i>wzyx</i>B<i>vm</i>, on <i>w</i> indica el nombre de dobles enllaços, <i>z</i> és el nombre d'àtoms de carboni menys 1, <i>y</i> és el nombre d'àtoms d'hidrogen més 1, <i>B</i> és la presència de brom, <i>v</i> és el nombre d'àtoms de brom i <i>m</i> indica l'existència d'isòmers. L'isòmer més simètric no s'indica i els següents isòmers es denominen amb les lletres <i>a</i>, <i>b</i>, <i>c</i>, per simetria decreixent. Quan el producte s'usa com a fluid refrigerant s'acostuma a substituir la <i>F</i> inicial per <i>R</i>. Si algun dels valors és 0, no s'escriu. Els àtoms de clor no s'indiquen i es calculen per diferència. Els clorofluorocarburs s'obtenen per reacció catalítica dels clorocarburs amb àcid fluorhídric, en fase gasosa o en fase líquida, com per exemple en les reaccions <EXPRESSIÓ 29>. El 1969 Montedison va desenvolupar una síntesi directa a partir de metà, clor i àcid fluorhídric en llit fluïditzat a 400ºC i 4-6 bar. La seva estabilitat química fa que es dispersin en l'atmosfera sense ser modificats i alguns d'ells mostren un potencial de destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, perquè es dissocien per l'acció de la llum ultraviolada i generen radicals clor que destrueixen l'ozó. Per aquesta causa el protocol de Montreal, de 1987, va fixar terminis per a substituir-los en la major part d'aplicacions. S'han prohibit, per exemple, els clorofluorocarburs de més producció, que són F.11 (CCl<sub>3</sub>F), F.12 (CCl<sub>2</sub>F<sub>2</sub>) i F.113 (C<sub>2</sub>Cl<sub>3</sub>F<sub>3</sub>). Han estat substituïts pels ^hidroclorofluorocarburs^ i, a més llarg termini, pels ^hidrofluoroalcans^, que no tenen àtoms de clor a la molècula. Els noms comercials més coneguts d'aquests productes com a refrigerants són el de freó, fabricat per l'empresa DuPont, i el de frigen, fabricat per l'empresa Hoechst. Pel seu ús com a agents extintors, especialment els que contenen brom, es coneixen com a <i>halons</i> (F.13B1, CF<sub>3</sub>Br; F.114B2, CF<sub>2</sub>Br-CF<sub>2</sub>Br).
  • ca  cloroform, n m
  • ca  triclorometà, n m sin. compl.
  • ca  triclorur de metil, n m sin. compl.
  • es  cloroformo
  • es  triclorometano
  • es  tricloruro de metilo
  • en  chloroform
  • en  methyl trichloride
  • en  trichloromethane
  • for  CHCl3

Química industrial, Química orgànica

Definición
Haloform clorat líquid transparent i volàtil, d'olor etèria, amb un punt d'ebullició de 62ºC i un punt de fusió de -64ºC.

Nota

  • És més dens que l'aigua (1,48 kg/l), en la qual és poc soluble (0,8 g/100 ml). És un dels ^clorometans^ més interessants comercialment. S'ha fet servir com a dissolvent de greixos i com a agent d'extracció. Es va usar com a anestèsic de tipus general des de 1847, si bé la seva toxicitat va fer que se substituís en molts casos. En contacte amb superfícies calentes o amb flames, es descompon i forma fums tòxics i irritants, com clorur d'hidrogen, fosgen o clor. Aquesta descomposició es produeix de manera lenta per l'acció combinada de l'oxigen i la llum solar, segons 2 CHCl3 + O2 → 2 COCl2 + 2 HCl. Reacciona violentament amb bases fortes, oxidants forts, cetones i determinats metalls, com l'alumini, el liti, el magnesi, el potassi i el sodi, amb els quals té perill d'incendi i explosió. La major part de la produció del cloroform es fa servir en la fabricació del monoclorodifluorometà, el qual s'empra com a fluid frigorigen en sistemes d'aire condicionat, en neveres i en congeladors comercials i domèstics. La producció del cloroform procedeix en un 90-95 % o bé de la ^hidrocloració^ del metanol o bé de la ^cloració^ directa del metà. Habitualment, el cloroform destinat a usos industrials conté com a impureses bromoclorometà, bromodiclorometà, clorur de metilè, tetraclorometà, 1,2-dicloroetà, tricloetilè i tetracloroetà. En contacte prolongat amb la pell pot produir dermatitis. <i>Cloroform</i> és el nom comú del triclorometà.
  • ca  difosgen, n m
  • ca  cloroformiat de triclorometil, n m sin. compl.
  • es  cloroformiato de triclorometilo
  • es  difosgeno
  • en  diphosgene
  • en  trichloromethyl chloroformate
  • for  ClCOOCCl3

Química orgànica

Definición
Líquid oliós fortament tòxic, d'efectes semblants als del ^fosgen^, no tan irritant com els seus anàlegs monoclorat i diclorat, però més tòxic i asfixiant, que té un punt de fusió de −57 ºC i un punt d'ebullició d'entre 127 i 128 ºC.

Nota

  • És soluble en alcohol, benzè i èter. Es descompon per acció de la calor, per substàncies poroses, per carbons activats amb despreniment de fosgen, per àlcalis i per aigua calenta. Es fa servir en síntesi orgànica i es va utilitzar com a gas militar verinós i asfixiant en la Primera Guerra Mundial.
  • ca  clorometà, n m
  • es  clorometano
  • en  chloromethane

Química industrial

Definición
Derivat del metà en el qual s'ha substituït algun hidrogen per clor. El primer procés d'obtenció de clorometà va ser el de Hoechst, el 1923, per ^cloració del metà^, amb el qual va obtenir una barreja dels quatre clorometans i clorur d'hidrogen residual. Actualment també s'obté el clorometà per reacció entre el metanol i el clorur d'hidrogen, i els altres clorometans per cloració del clorur de metil, segons les reaccions radicalàries següents: <EXPRESSIÓ 44>. Els productes de les reaccions se separen per destil•lacions fraccionades successives. Si es regulen les condicions del procés, es pot obtenir preferentment el producte més interessant comercialment. A Catalunya hi ha una planta industrial de clorometà a Flix i és propietat d'Ercros. El clorometà rep els noms comuns de <i>clorur de metil</i> (CH<sub>3</sub>Cl), <i>clorur de metilè</i> (CH<sub>2</sub>Cl<sub>2</sub>), ^<i>cloroform</i>^ i <i>tetraclorur de carboni</i> (CCl<sub>4</sub>).
  • ca  cloroplast, n m
  • es  cloroplasto
  • en  chloroplast

Bioquímica

Definición
Plastidi que conté clorofil·la i en el qual té lloc la fotosíntesi.